Magic: The Gathering
| Magic: The Gathering | |
|---|---|
 Jugadors jugant a Magic: The Gathering durant un torneig |
|
| Jugadors: | 2 o més |
| Edat: | +13 |
| Preparació: | Menys de 2 minuts[note 1] |
| Durada: | Uns 25 minuts[note 2] |
| Complexitat: | Alta |
| Estratègia: | Alta |
| Atzar: | Mitjana |
| Habilitats: | Cartes Aritmètica Lectura Estratègia |
Magic: The Gathering (col·loquialment conegut com a Magic o MTG), és un joc de cartes col·leccionables dissenyat per Richard Garfield i comercialitzat per Wizards of the Coast des del 1993. Va ser el primer joc d'aquest gènere, i des de llavors sempre ha estat el més popular, actualment amb sis milions de jugadors arreu del món, distribuïts en més de setanta països.
Les partides de Magic representen una batalla entre dos o més mags, coneguts com a Planeswalkers (literalment, Caminants de plans), els quals utilitzen conjurs, ítems, i monstres màgics per derrotar el rival. Cada arma està representada per una carta, la qual té un efecte sobre el joc quan és jugada. Cada carta té un efecte i característiques diferents de les altres, per aquest motiu, hi ha cartes que són més poderoses o més díficils de jugar.
A diferència de la majoria de jocs de taula, a Magic: The Gathering els jugadors juguen cadascun amb un conjunt personalitzat de cartes, anomenat deck. Per aquest motiu, un dels aspectes que fa que jugar Magic sigui molt divertit és que hi ha una quantitat elevada de decks, per això depenent de amb quin i contra quin juguis les partides són molt diferents entre si.
Magic: The Gathering disposa d'un sistema organitzat de joc, de manera que hi ha tornejos a molts països i localitats. El joc es juga especialment els divendres a la nit, quan esdevé una trobada de jugadors a un lloc determinat (coneguda com Friday Night Magic, o FNM per abreviar), i s'hi juguen un o varis tornejos. Tanmateix, hi ha llocs on els tornejos es porten a terme en altres moments de la setmana, per exemple els dissabtes. A més, es van celebrant tornejos importants arreu del món, on hi participen jugadors professionals i, de vegades, amateurs. El torneig més important del món és el World Championship, i es celebra un cop a l'any.
Taula de continguts |
[modifica] Regles del joc
Cada jugador comença una partida de Magic: The Gathering amb 20 "punts de vida", i quan un d'aquests jugadors es queda amb 0 o menys punts de vida, perd la partida. Cada jugador comença robant set cartes, i els jugadors es posen d'acord en qui començarà jugant. Des d'aquest moment, es va prosseguint una seqüència de torns. Cada torn pertany a un jugador, on el propietari roba una carta, juga cartes de la mà i ataca amb les criatures que té baix el seu control. Una vegada ha acabat, passa el torn al jugador que hi ha a la seva dreta. I així successivament, fins que un dels jugadors és proclamat guanyador. Un jugador és proclamat guanyador quan tots els altres jugadors perden o quan una carta indica que ell és proclamat guanyador directament. Tot i que normalment un jugador perd quan es queda amb 0 o menys punts de vida, també pot perdre en conseqüència d'un efecte (que indica que ell perd directament), quan intenti robar una carta i no pugui perquè no en queden, o quan estigui a deu o més comptadors de verí. Abans de la col·lecció Scars of Mirrodin, els comptadors de verí eren molt rars, i molt poques cartes del joc s'hi referien. No obstant, des d'aquesta col·lecció, hi ha un nombre destacat de cartes que s'hi basen.
Hi ha dos tipus genèrics de cartes: permanents i spells. Els permanents, que es divideixen en terres, criatures, artefactes, encantaments i planeswalkers, quan són jugats es situen en una zona anomenada "camp de batalla", la qual cosa significa que els seus efectes en el joc persisteixen fins que alguna carta fa que deixin de fer efecte. Els spells, que es divideixen en conjurs i instantanis, fan un efecte immediat i se'n van a una zona anomenada "cementiri", i aquest efecte o bé perdura fins algun moment concret (normalment fins al final del torn en curs), o bé modifica els efectes dels permanents, per exemple destruint-los (enviant-los al cementiri) o potenciant-los temporalment. Per norma general, les cartes al cementiri no tenen cap efecte, tot i que segueixen formant part del joc.
No obstant, tots els permanents -a excepció de les terres- també són spells en un cert moment, concretament quan són jugats. D'aquesta manera, abans d'entrar en joc passen per una zona especial anomenada "pila". La pila és una zona imaginària per on les cartes (tant spells com permanents) i les habilitats hi passen abans de "resoldre's" (entrar en joc en el cas dels permanents, fer el seu efecte i anar al cementiri en el cas dels instantanis i conjurs o fer el seu efecte en el cas de les habilitats). Això serveix perquè hi pugui haver "respostes" a les cartes i habilitats. Una resposta és quan es juga una carta o s'activa una habilitat, abans de que aquesta es resolgui, es juga un altre spell o una altra habilitat. Això es deu a que la pila té la peculiaritat de que si hi ha més d'un spell o habilitat esperant per resoldre's, els que s'han jugat més tard es resolen abans. No obstant, els únics spells que poden servir com a resposta són els instantanis. Les altres cartes només es poden enviar a la pila quan està buida.
Per jugar cartes, els jugadors necessiten mana. Totes les cartes, a excepció de les terres i certs artefactes que es poden jugar de franc, requereixen mana per ser jugades. Per això, tots els decks inclouen terres, perquè són imprescindibles per produir mana i per tant, per jugar les altres cartes. Les terres no tenen cost de mana, i només se'n pot jugar una per torn. El mana pot ser de cinc colors: blanc, blau, negre, vermell o verd; o pot ser incolor. Cada carta és d'un o més colors d'entre aquests cinc. Cada carta té un cost de mana determinat. Per exemple, una carta pot tenir un cost de {1}{B}{R}. Això significa que has de tenir tres manas per jugar-la ({1}+{B}+{R}), que un d'ells ha de ser negre ({B}), un altre ha de ser vermell ({R}), i l'altre pot ser de qualsevol dels cinc colors, o fins i tot incolor ({1}). Si no es disposa d'aquest mana, no es pot jugar aquesta carta.
La regla més important del joc es coneix com a "Golden Rule". Aquesta regla diu que "si l'efecte d'una carta i les regles del joc es contradiuen, té prioritat la carta". Per exemple, si una carta diu que no perds la partida amb 0 o menys punts de vida, no la perdràs, a pesar de que les regles especifiquen clarament que sí. Aquest fet dona a lloc vàries "sinergies", que significa que dues o més cartes fan una combinació que és més potent que les dues cartes per separat. No obstant, aquest fet també és el culpable de confusions que es produeixen si dues o més cartes tenen efectes que junts creen una situació estranya. Per això, existeix un llibre anomenat Comprehensive Rules, que conté tot el reglament de manera que en totes les situacions es puguin resoldre els dubtes.
[modifica] Tipus de carta
- Criatures: són les encarregades d'assistir al mag en la batalla. En la carta de cada criatura es descriuen les seues habilitats i la seua capacitat per causar dany a l'oponent i per defensar el propi jugador.
- Conjurs i encanteris: són els que introdueixen les condicions de la batalla. Permeten millorar les habilitats d'una criatura, contrarestar els embruixos de l'oponent, i en definitiva modificar el decurs d'una partida a voluntat, quasi sense límits.
- Artefactes: representen objectes màgics, que poden ser usats pels planeswalkers, o equipaments que poden ser afegits a les criatures perquè augmenti la seva capacitat d'atac o defensa. També existeixen les Criatures-Artefacte.
- Terres: els mags extreuen de la terra el mannà que necessiten per dur a terme una batalla. Cada mag, a més, pot decidir quina mena de terra li convé per als seus encanteris. N'hi ha de cinc classes: muntanya, illa, planura, pantà i bosc, cadascuna representada amb un color (vermell, blau, blanc, negre i verd). Cada tipus de terra crea un perfil d'encanteris diferents segons la seua personalitat o filosofia (descrita més avall).
[modifica] Els colors de Magic
En el món de Magic hi ha cinc colors: blanc, blau, negre, vermell i verd. Cada color representa un tipus de màgia, la seva filosofia, els seus punts forts i les seves debilitats.
- El blanc és el color de la llei, l'ordre, la igualtat, la justícia i la llum (però no necessàriament el del "bé"). Els principals tipus de criatures blanques són cavallers, soldats, samurais, clergues i àngels. En el joc, els punts forts del blanc són protegir les criatures, curar el mal causat als jugadors, equilibrar la partida i imposar restriccions als altres jugadors. Les principals debilitats del blanc són les dificultats per respondre a les amenaces mitjançant l'eliminació directa i el fet que la majoria dels seus encanteris més poderosos afecten per igual a tots els jugadors.
- El blau és el color del coneixement, la il·lusió, la raó, l'engany i la ingenuïtat. Les principals criatures blaves són mags, fades i esperits de l'aire i de l'aigua. En el joc, els punts forts del blau són robar cartes addicionals, tornar els permanents de l'oponent a la seva mà i contrarestar els encanteris de l'oponent quan els juga. La principal debilitat del blau és que les seves criatures són les més dèbils de tots els colors.
- El negre és el color de la mort, l'obscuritat, l'egoisme i l'ambició (però no necessàriament el del "mal"). Les principals criatures negres són zombis, dimonis, rates i horrors. En el joc, els punts forts del negre són destruir les criatures del oponent, fer descartar cartes, ressuscitar criatures pròpies i canviar punts de vida per altres efectes. La principal debilitat del negre és que no pot desfer-se de la majoria d'encantaments, artefactes i criatures negres en joc.
- El vermell és el color de la destrucció, la guerra, la passió, el caos i la ira. Les principals criatures vermelles són goblins, dracs, bàrbars, i esperits de la terra i del foc. El vermell és un dels millors colors per destruir criatures, terres i artefactes i fer mal directe al oponent. Les principals debilitats del vermell són que no pot desfer-se dels encantaments i la tendència autodestructora dels seus encanteris. La majoria de les criatures, encantaments, etc. baixen per bastant poc, i així acabar ràpid amb l'oponent. Si la partida s'allarga una mica més de l'esperat, aquest color cada cop ho té més difícil per poder guanyar la partida.
- El verd és el color de la vida, la naturalesa, el creixement, l'instint i la interdependència. Les principals criatures verdes són elfs, besties, insectes, druides i animals diversos. El verd té les criatures mes poderoses i les millors maneres d'aconseguir terres addicionals i manà. Les principals debilitats del verd són que té dificultats en desfer-se de les criatures del oponent i que la majoria de les seves estratègies es basen en les criatures.
Al darrere de les cartes es poden veure cinc esferes de color, En el sentit de les agulles del rellotge i començant des de dalt els colors són: blanc, blau, negre, vermell i verd. Els colors adjacents són "aliats" i tenen estratègies i habilitats similars o complementaries. Per exemple, el blau té un bon nombre de criatures voladores. El blanc i el negre en tenen bastants, al contrari del vermell i del verd, que en tenen poques. Els colors que no estan adjacents són "enemics" i són temàticament oposats. Per exemple, el vermell és el color del caos, mentre que el blanc és el de la llei i el blau el de la lògica.
Les cartes de dos colors o més van ser introduïdes per primera vegada a l'expansió Legends i utilitzen un marc daurat per poder diferenciar-les millor. Aquestes cartes generalment combinen les filosofies dels colors que les composen.
Recentment, cartes "hibrides" de dos colors van ser introduïdes a l'expansió Ravnica i tenen un marc mig d'un color i mig de l'altre. Aquestes cartes poden ser pagades amb un dels dos colors que les componen o amb tots dos.
[modifica] Construir la pila
Cada jugador necessita una pila de cartes pròpia per jugar una partida de Magic. Els principiants normalment comencen amb una pila preconstruïda que es ven preparada. En molts formats del joc, els jugadors poden modificar les seues piles amb qualsevol de les cartes que posseeixin, en base a la tècnica del contrincant, el seu estil de joc, o fins i tot anticipar-se a la pila d'un oponent.
En general, les piles han d'estar compostes per un mínim de seixanta cartes. Els jugadors no poden utilitzar més de quatre còpies d'una mateixa carta, amb excepció de les anomenades "terres", que actuen com una font estàndard de recursos en Magic. [4] Aquestes dues regles són menys flexibles en els formats "limitats", en què la mida mínima de baralla és de quaranta cartes. Segons el tipus de joc, algunes cartes més poderoses són "restringides", és a dir, només una única còpia és permesa per cada pila, o "bandejades", és a dir, el seu ús no està permès.
La decisió sobre quin color utilitzar és part important en el procés de crear una pila. Els encanteris en Magic vénen en cinc colors diferents, cadascun amb les seves fortaleses i debilitats, raó per la qual jugar amb més d'un color pot ajudar a donar més versatilitat i millor rendiment a una pila. Tanmateix, reduir el nombre de colors incrementa notablement les possibilitats de robar les terres que es necessiten per jugar els encanteris més importants. Per tant, en la pràctica, les piles d'un o dos colors són els més comuns; les piles de tres, quatre o fins i tot cinc colors poden ser útils si estan ben dissenyats, però quasi ningú les fa servir.
[modifica] Aspectes controvertits
[modifica] Sort o habilitat
Magic com molts altres jocs de cartes, combina la sort amb l'habilitat i l'estratègia. Una de les queixes habituals del joc és l'atzar que hi ha al voltant de l'obtenció de la font bàsica pel desenvolupament d'aquest joc: les terres. Massa terres (inundació de manà) o massa poques (sequera de manà), especialment en les primeres etapes del joc, pot decantar la balança cap a un cantó o altre, sense que cap dels contrincants hagi comés cap errada. Per evitar-ho, la resposta habitual dels jugadors és que cal construir una baralla de cartes proporcionada, on la proporció de terres sigui la correcte o un pèl més elevada, per a no trobar-se en situacions com l'anteriorment descrita. La proporció normal de terres en una baralla és la d'un terç del total de cartes, però pot ésser inferior en cas de que la resta de cartes permetin l'obtenció de manà addicional.
Com a pal·liació d'aquest inconvenient, es va introduir la norma mulligan, que com moltes d'altres normes va néixer primer de manera pactada entre els jugadors i finalment de forma oficial. Aquesta norma permet a un jugador canviar la mà (cartes inicials amb què cada jugador comença la partida) si aquesta no és del seu gust, i li permet agafar una nova mà amb una carta menys que la mà descartada. Aquest procés es pot repetir tantes vegades com el jugador vulgui.[1] Anteriorment, el mulligan original permetia canviar tota la mà si el jugador tenia inicialment set o cap terra (actualment encara s'utilitza una variació d'aquesta norma en el format de Magic Online, que permet només un canvi total de la mà inicial si aquesta conté zero, una, sis o set terres).[2]
[modifica] Temes demoníacs
Durant els seus primers anys de vida, Magic: The Gathering distribuí un petit nombre de cartes amb noms o dissenys de temàtica demoníaca o ocultista, cosa que produí algunes crítiques de grups religiosos. Com a conseqüència, la companyia optà per treure-les del joc. El 2002, creient que la representació de dimonis generaria menys controvèrsia i donat que el joc havia crescut en popularitat, Wizards of the Coast revertí aquesta política i va començar a imprimir cartes amb el nom dimoni en elles.[3]
[modifica] Apostes en el joc
Inicialment, les normes originals recomanaven que en cada partida s'apostés una carta de cada respectiva baralla. Cada jugador devia extreure una carta a l'atzar de la seva pila i apartar-la del joc. Al final, el guanyador de la partida es quedava amb totes les cartes apartades d'aquesta manera. Aquest tipus d'aposta s'anomenava ante.
Al cap de poc temps es publicaren noves cartes que interactuaven amb aquest fet, afegint cartes a l'aposta, extraient-ne, permetent el canvi de la carta apostada o modificant aquesta aposta inicial d'alguna manera.
Aquest aspecte del joc va portar controvèrsia degut a la prohibició de les apostes en algunes regions del planeta. A la vegada, les cartes del jocs van anar agafant un valor econòmic important, ja fos per la seva vàlua en el joc o per la seva antiguitat. I el fet de poder perdre'n alguna d'elles durant una partida començà a no agradar als participants d'aquest joc. Aquestes dues raons portaren a modificar la norma fent-la opcional.
A l'actualitat, l’ante és una norma obsoleta i que està en desús. L'ultima carta que la menciona s'imprimí el 1995 en l'expansió Terres Natals.
[modifica] Notes
- ↑ Excloent la construcció dels decks.
- ↑ Aproximadament; depenent de les cartes que es juguen, una partida pot durar més o menys.
[modifica] Referències
- ↑ «Starting Over». Mark Rosewater. [Consulta: 26 gener 2009].
- ↑ «Nephilim Are Prismatastic!». Bennie Smith. [Consulta: 26 gener 2009].
- ↑ «Where Have All The Demons Gone Today». Mark Rosewater. [Consulta: 26 gener 2009].
[modifica] Enllaços externs
- Llocs oficials
- MagicTheGathering.com
- Gatherer Base de dades oficial de les cartes
- The DCI.com Lloc oficial per al joc organitzat
- MTGOnline.com Lloc oficial per al Magic: The Gathering Online
- Magic the Gathering Stats Llistes de baralles i arxius de torneigs de Magic: The Gathering online.
