Magnòlies d'acer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Steel Magnolias
Magnòlies d'acer

Fitxa tècnica
Direcció: Herbert Ross

Producció: Ray Stark

Guió: Robert Harling
(guió)
(obra de teatre)

Música: Georges Delerue

Fotografia: John A. Alonzo

Muntatge: Paul Hirsch

Protagonistes: Sally Field
Dolly Parton
Shirley MacLaine
Daryl Hannah
Olympia Dukakis

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1989
Gènere: drama, romàntica
Duració: 119 min
Idioma original: anglès

Companyies
Ingressos: 83.759.091$[1]

Pàgina sobre “Steel Magnolias a IMDb

Valoracions
IMDb 6.9/10 stars
FilmAffinity 6.4/10 stars

Magnòlies d'acer[2] (títol original en anglès Steel Magnolias) és una pel·lícula estatunidenca de 1989 dirigida per Herbert Ross. El guió, a càrrec de Robert Harling, és una adaptació de la seva pròpia obra de teatre Steel Magnolias (1987), que tracta de la mort de la seva germana.

L'obra ens mostra, entre rialles i llàgrimes, els temors, les esperances i les ganes de viure la vida dels seus personatges, i també amor, dolor, apatia, esperança i pèrdua.

Argument[modifica | modifica el codi]

Tracta sobre l'estret vincle que s'estableix entre un grup de dones de Chinquapin (una fictícia parròquia de Louisiana), que coincideixen en un centre de bellesa de la localitat i que s'ajuden mútuament a superar els problemes als que s'han d'afrontar. Així, malgrat ser boniques i delicades com les magnòlies, són fortes i resistents com l'acer.

Annelle Depuy Desoto (Daryl Hannah) arriba al Beauty Parlor, disposada a que Tuvy (Dolly Parton), la propietària del centre, la contracti. Shelby (Julia Roberts) és diabètica i està a punt de casar-se. M'Lynn (Sally Field), la mare de Shelby, és força protectora, i s'enfada amb la seva filla quan descobreix que aquesta s'ha quedat embarassada, ja que pateix per la seva salut.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Tot i que l'acció transcorre a Chinquapin (una fictícia parròquia de Louisiana), en realitat es va rodar a Natchitoches (Louisiana).[3]

Julia Roberts, que estava al començament dela seva carrera, va aconseguir el Globus d'Or a la millor actriu secundària i una nominació a l'Oscar en la mateixa categoria, cosa que contrasta amb la duresa amb què Herbert Ross va tractar-la durant el rodatge, al·legant la seva falta d'experiència.[4]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Julia Roberts en una fotografia de 2011.

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]