Magne II de Noruega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Magne Haraldsson (en noruec: Magnus II) (1048-1069) va ser rei de Noruega com a Magne II de 1066 fins al 1069.

Fill del rei Harald III, Magne va quedar com a regent del regne de Noruega quan el seu pare va embarcar-se a la conquesta d'Anglaterra. Harald va ser derrotat pels saxons a la batalla de Stamford Bridge, en la que perdé la vida. El germà petit de Magne, Olaf, que havia acompanyat el seu pare a l'expedició, va poder fugir amb vida.

El 1067 Olaf va tornar a casa i, d'acord amb les lleis noruegues, va reclamar la part de l'herència que li corresponia. Magne va estar d'acord a repartir-se el regne amb el seu germà, i des d'aleshores Olaf regnà a la meitat sud de Noruega i Magne regnava al nord.

El 1069 Magne va morir, sembla que enverinat, deixant Olaf com a únic rei de tot Noruega. Fou enterrat a Trondheim.

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Halfdan Sigurdsson
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Sigurd Syr Halfdansson
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Harald Hardrada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Åsta Gudbrandsdatter
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Magne II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Torberg Arnesson
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Tora Torbergsdatter