Magne V de Noruega

Magne Erlingsson (en noruec: Magnús Erlingsson) (1156–1184) va ser rei de Noruega.

Biografia[modifica]

Magnus va néixer el 1156, fill del noble noruec Erling Skakke i de Kristin Sigurdsdatter. El seu pare havia obtingut fama combatent a les croades, i la seva mare era filla del rei Sigurd Jorsalfar, que havia regnat Noruega entre 1103 i 1130.

Era un període de les guerres civils noruegues, en que les diverses faccions competien pel tron. Erling lluitava a favor del rei Inge I en contra de Haakon II. Quan Inge va morir en batalla el febrer de 1161, Erling va passar a liderar l'oposició a Haakon i va aconseguir que els seus partidaris nomenessin rei al seu fill Magne, de només vuit anys.

El 7 de juny de 1162 Erling va aconseguir la victòria a la Batalla de Sekken, on Haakon perdé la vida, i Magne passà a ser rei en solitari.

El seu pare Erling prengué el títol de comte i governà el regne en nom del seu fill. Erling va continuar sent el veritable poder del regne fins i tot quan el seu fill assolí la majoria d'edat.

El 1166, mentre Erling es trobava a Dinamarca, el noble Sigurd Agnhatt va proclamar rei el seu fill adoptiu Olaf Ugjæva (el desventurat), que descendia del rei Eystein I. Van formar un exèrcit a Oppland durant dos anys combatre Magne, però van ser derrotats. Sigurd va morir en la batalla, i Olaf es va exiliar.

El juny de 1177 un nou rival va proclamar-se rei i va reunir un exèrcit. Es tractava d'Sverre Sigurdsson, que afirmava ser fill de Sigurd II. Va vèncer a la Batalla de Kalvskinnet el 1179, on va morir Erling. Uns anys més tard, el 15 de juny de 1184, a la batalla naval de Fimreite, va aconseguir la victòria final. El rei Magne s'hauria ofegat a bord de l'últim vaixell que s'enfonsà.