Magnesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sodi - Magnesi - Alumini

Be 
Mg  
Ca 
 

Posició del Magnesi a la taula periòdica
Taula completa
General
Nom, símbol, nombre Magnesi, Mg, 12
Sèrie química Metalls alcalinoterris
Grup, període, bloc 2, 3 , s
Densitat, duresa Mohs 1738 kg/m3, 2,5
Aparença
Aparença del Magnesi
Blanc platejat
Propietats atòmiques
Pes atòmic 24,305 uma
Radi mitjà 150 pm
Radi atòmic calculat 145 pm
Radi covalent 130 pm
Radi de Van der Waals 173 pm
Configuració electrònica [Ne]3s2
Estats d'oxidació (òxid) 2 (base fort)
Estructura cristal·lina Hexagonal
Propietats físiques
Estat de la matèria sòlid (paramagnètic)
Punt de fusió 923 K
Punt d'ebullició 1363 K
Entalpia de vaporització 127,4 kJ/mol
Entalpia de fusió 8,954 kJ/mol
Pressió de vapor 361 Pa a 923 K
Velocitat del so 4602 m/s a 293,15 K
Informació diversa
Electronegativitat 1,31 (Pauling)
Calor específica 1020 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica 22,6x106/m ohm
Conductivitat tèrmica 156 W/(m·K)
1r. potencial d'ionització 737,7 kJ/mol
2n. potencial d'ionització 1450,7 kJ/mol
3r. potencial d'ionització 7732,7 kJ/mol
Isòtops més estables
iso. AN (%) Període de semidesintegració CD ED (MeV) PD
24Mg 78,99 Mg és estable amb 12 neutrons
25Mg 10 Mg és estable amb 13 neutrons
26Mg 11,01 Mg és estable amb 14 neutrons
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.
Calculat a partir de distintes longituds
d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.

El magnesi (element químic de símbol: Mg, i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent. És el vuitè element més abundant a la natura. La seva densitat és 1,74 i per tant la més baixa dels metalls, si exceptuam el liti i el beril·li. Es fon a 650º C i es volatilitza a 1.120º C.

A l'aire sec es manté inalterable però en presència d'humitat es cobreix d'una capa d'òxid que evita l'oxidació posterior.

Amb el foc s'encén amb una flama blanca molt viva.

És dúctil i mal·leable, i resulta imprescindible per la fabricació d'aliatges lleugers, molt útils per l'aviació.

Taula de continguts

[modifica] Usos

Barra de Magnesi

Els composts de magnesi, en primer lloc l'òxid de magnesi, es fan servir principalment com a material refractari als forns per fabricar ferro i acer, metalls no ferrosos, vidre, i ciment. L'òxid de magnesi es fa servir també a l'agricultura, i a les indústries químiques i de la construcció. Aliat amb l'alumini es fa servir per fabricar envasos de llauna. Els aliatges de magnesi es fan servir també als components estructurals dels automòbils i de maquinària. Un ús d'aquest metall és també l'eliminació dels sulfurs del ferro i de l'acer.

Uns altres usos són:

  • Additiu de propel·lents convencionals.
  • Obtenció de fosa nodular (Fe-Si-Mg).
  • Agent reductor per l'obtenció d'urani i uns altres metalls a partir de les seves sals.
  • L'hidròxid de Magnesi(Mg(OH)2, també dit llet de magnèsia), el clorur de magnesi (MgCl2), el sulfat de magnesi (MgSO4, o sals Epsom) i el citrat es fan servir a la medicina.
  • La pols de carbonat de magnesi (MgCO3) és utilitzada pels atletes, com gimnastes i alçadors de pes, per a millorar l'adherència dels objectes. Els escaladors la utilitzen per a millorar l'adherència de les mans a la roca.
  • Uns altres usos són flaixos fotogràfics, pirotècnia i bombes incendiàries.

[modifica] Rol biològic

El magnesi és important per a la vida, tant l'animal com la vegetal. La clorofil·la és una substància complexa de porfirina i magnesi que intervé en la fotosíntesi.

És un element químic essencial per a l'home; la major part del magnesi es troba als ossos i els seus ions fan papers d'importància per l'activitat de molts coenzims i a les reaccions que depenen del ATP. També fa un paper estructural, el ió de Mg2+ té una funció estabilitzadora de l'estructura de cadenes d'ADN i ARN.

En funció del pes i l'alçada, la quantitat diària recomanada és de 300-350 mg, quantitat que pot obtindre's fàcilment perquè es troba a la majoria dels aliments. Les fulles verdes de les hortalisses són especialment riques en magnesi.

Contingut en magnesi d'alguns aliments;

[modifica] Història

El nom procedix de magnèsia, que en grec designava una regió de Tessàlia. L'anglès Joseph Black, va reconèixer el magnesi com un element químic al 1755. Al 1808 Sir Humphrey Davey va obtindre metall pur per mitjà d'electròlisi d'una barreja de magnèsia i Òxid de mercuri (II) (HgO)

[modifica] Abundància i obtenció

El magnesi és el setè element més abundant a l'escorça terrestre, però no es troba lliure, encara que entra a la composició de més de 60 minerals. Els més importants industrialment són els dipòsits de dolomia, magnesita, brueta, carnalita i olivina.

Als Estats Units el metall s'obté principalment per electròlisi del Clorur de magnesi (MgCl2), obtingut de salmorres i aigua de mar, mètode que ja feia servir Bunsen;

Al càtode: Mg2+ + 2 e- → Mg
A l'ànode: 2 Cl- → Cl2 (gas) + 2 e-

[modifica] Isòtops

El magnesi-26 és un isòtop estable que es fa servir per a la datació geològica, igual que l'Al-26. A les inclusions riques en calci i alumini (CAI en anglès) d'alguns meteorits, els objectes més antics del sistema solar, s'han trobat quantitats de Mg-26 més grans que les esperades que s'atribuïxen a la desintegració de l'Al-26. Aquests objectes, quan s'han després a les etapes primerenques de la formació dels planetes i asteroides no han patit els processos geològics que fan desaparèixer les estructures condrítiques (formades a partir de les inclusions) i per tant guarden informació sobre l'edat del sistema solar.

Als estudis es van comparar les ràtios Mg-26/Mg-24 i Al-27/Mg-24, per a determinar indirectament, la relació Al-26/A-27 de la mostra inicial al moment que aquesta es va separar de les regions de pols de la nebulosa presolar, a partir de la qual es va formar el nostre sistema solar.

[modifica] Precaucions

El magnesi és extremadament inflamable, especialment si està polvoritzat. Reacciona exotèrmica i ràpidament en contacte amb aire o aigua, per tant cal manipular-lo amb precaució. El foc no s'haurà d'intentar apagar amb aigua sinó amb un extintor per a focs de classe D (sodi, alumini, reactius,...) o sigui extintors de pols específic o CO2.

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Magnesi
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües