Magnesi
| Magnesi | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
12Mg
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
| Aparença | |||||||||||||||||||||||||
| Gris sòlid brillant Línies espectrals del magnesi |
|||||||||||||||||||||||||
| Propietats generals | |||||||||||||||||||||||||
| Nom, símbol, nombre | Magnesi, Mg, 12 | ||||||||||||||||||||||||
| Categoria d'elements | Metalls alcalinoterris | ||||||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 2, 3, s | ||||||||||||||||||||||||
| Pes atòmic estàndard | 24,3050(6) | ||||||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Ne] 3s2 2, 8, 2 |
||||||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||
| Fase | Sòlid | ||||||||||||||||||||||||
| Densitat (prop de la t. a.) |
1,738 g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||
| Densitat del líquid en el p. f. |
1,584 g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 923 K, 650 °C | ||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 1.363 K, 1.091 °C | ||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 8,48 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 128 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||
| Capacitat calorífica molar | 24,869 J·mol−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | |||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació | 2, 1[1] (òxid bàsic fort) |
||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 1,31 (escala de Pauling) | ||||||||||||||||||||||||
| Energies d'ionització (més) |
1a: 737,7 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||
| 2a: 1.450,7 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||
| 3a: 7.732,7 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic | 160 pm | ||||||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 141±7 pm | ||||||||||||||||||||||||
| Radi de Van der Waals | 173 pm | ||||||||||||||||||||||||
| Miscel·lània | |||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Hexagonal |
||||||||||||||||||||||||
| Ordenació magnètica | Paramagnètic | ||||||||||||||||||||||||
| Resistivitat elèctrica | (20 °C) 43,9 nΩ·m | ||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 156 W·m−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||
| Dilatació tèrmica | (25 °C) 24,8 µm·m−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||
| Velocitat del so (barra prima) | (t. a.) (recuit) 4.940 m·s−1 |
||||||||||||||||||||||||
| Mòdul d'elasticitat | 45 GPa | ||||||||||||||||||||||||
| Mòdul de cisallament | 17 GPa | ||||||||||||||||||||||||
| Mòdul de compressibilitat | 45 GPa | ||||||||||||||||||||||||
| Coeficient de Poisson | 0,290 | ||||||||||||||||||||||||
| Duresa de Mohs | 2,5 | ||||||||||||||||||||||||
| Duresa de Brinell | 260 MPa | ||||||||||||||||||||||||
| Nombre CAS | 7439-95-4 | ||||||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||
| Article principal: Isòtops del magnesi | |||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
El magnesi (element químic de símbol: Mg, i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent. És el vuitè element més abundant a la natura. La seva densitat és 1,74 i per tant la més baixa dels metalls, si exceptuam el liti i el beril·li. Es fon a 650º C i es volatilitza a 1.120º C.
A l'aire sec es manté inalterable però en presència d'humitat es cobreix d'una capa d'òxid que evita l'oxidació posterior.
Amb el foc s'encén amb una flama blanca molt viva.
És dúctil i mal·leable, i resulta imprescindible per la fabricació d'aliatges lleugers, molt útils per l'aviació.
Taula de continguts |
Usos[modifica]
Els composts de magnesi, en primer lloc l'òxid de magnesi, es fan servir principalment com a material refractari als forns per fabricar ferro i acer, metalls no ferrosos, vidre, i ciment. L'òxid de magnesi es fa servir també a l'agricultura, i a les indústries químiques i de la construcció. Aliat amb l'alumini es fa servir per fabricar envasos de llauna. Els aliatges de magnesi es fan servir també als components estructurals dels automòbils i de maquinària. Un ús d'aquest metall és també l'eliminació dels sulfurs del ferro i de l'acer.
Uns altres usos són:
- Additiu de propel·lents convencionals.
- Obtenció de fosa nodular (Fe-Si-Mg).
- Agent reductor per l'obtenció d'urani i uns altres metalls a partir de les seves sals.
- L'hidròxid de magnesi (Mg(OH)2, també anomenat llet de magnèsia), el clorur de magnesi (MgCl2), el sulfat de magnesi (MgSO4, o sals Epsom) i el citrat es fan servir a la medicina.
- La pols de carbonat de magnesi (MgCO3) és utilitzada pels atletes, com gimnastes i alçadors de pes, per a millorar l'adherència dels objectes. Els escaladors la utilitzen per a millorar l'adherència de les mans a la roca.
- Uns altres usos són flaixos fotogràfics, pirotècnia i bombes incendiàries.
Rol biològic[modifica]
El magnesi és important per a la vida, tant l'animal com la vegetal. La clorofil·la és una substància complexa de porfirina i magnesi que intervé en la fotosíntesi.
És un element químic essencial per a l'home; la major part del magnesi es troba als ossos i els seus ions fan papers d'importància per l'activitat de molts coenzims i a les reaccions que depenen del ATP. També fa un paper estructural, el ió de Mg2+ té una funció estabilitzadora de l'estructura de cadenes d'ADN i ARN.
En funció del pes i l'alçada, la quantitat diària recomanada és de 300-350 mg, quantitat que pot obtindre's fàcilment perquè es troba a la majoria dels aliments. Les fulles verdes de les hortalisses són especialment riques en magnesi.
Contingut en magnesi d'alguns aliments;
- Espinacs (1/2 tassa) = 80 mg (mil·ligrams)
- Llet descremada (1 tassa) = 40 mg
Història[modifica]
El nom procedix de magnèsia, que en grec designava una regió de Tessàlia. L'anglès Joseph Black, va reconèixer el magnesi com un element químic al 1755. Al 1808 Sir Humphrey Davey va obtindre metall pur per mitjà d'electròlisi d'una barreja de magnèsia i Òxid de mercuri (II) (HgO)
Abundància i obtenció[modifica]
El magnesi és el setè element més abundant a l'escorça terrestre, però no es troba lliure, encara que entra a la composició de més de 60 minerals. Els més importants industrialment són els dipòsits de dolomia, magnesita, brueta, carnalita i olivina.
Als Estats Units el metall s'obté principalment per electròlisi del Clorur de magnesi (MgCl2), obtingut de salmorres i aigua de mar, mètode que ja feia servir Bunsen;
Isòtops[modifica]
El magnesi-26 és un isòtop estable que es fa servir per a la datació geològica, igual que l'Al-26. A les inclusions riques en calci i alumini (CAI en anglès) d'alguns meteorits, els objectes més antics del sistema solar, s'han trobat quantitats de Mg-26 més grans que les esperades que s'atribuïxen a la desintegració de l'Al-26. Aquests objectes, quan s'han després a les etapes primerenques de la formació dels planetes i asteroides no han patit els processos geològics que fan desaparèixer les estructures condrítiques (formades a partir de les inclusions) i per tant guarden informació sobre l'edat del sistema solar.
Als estudis es van comparar les ràtios Mg-26/Mg-24 i Al-27/Mg-24, per a determinar indirectament, la relació Al-26/A-27 de la mostra inicial al moment que aquesta es va separar de les regions de pols de la nebulosa presolar, a partir de la qual es va formar el nostre sistema solar.
Precaucions[modifica]
El magnesi és extremadament inflamable, especialment si està polvoritzat. Reacciona exotèrmica i ràpidament en contacte amb aire o aigua, per tant cal manipular-lo amb precaució. El foc no s'haurà d'intentar apagar amb aigua sinó amb un extintor per a focs de classe D (sodi, alumini, reactius,...) o sigui extintors de pols específic o CO2.
Referències[modifica]
- ↑ Bernath, P. F., Black, J. H., & Brault, J. W.. «The spectrum of magnesium hydride». Astrophysical Journal, vol. 298, 1985, p. 375. Bibcode: 1985ApJ...298..375B. DOI: 10.1086/163620.
Enllaços externs[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnesi |
- webelements.com - magnesi (anglès)
- environmentalchemistry.com - magnesi (anglès)
- Dietary Magnesium (anglès)
| Taula periòdica | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| H | He | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Li | Be | B | C | N | O | F | Ne | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Na | Mg | Al | Si | P | S | Cl | Ar | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| K | Ca | Sc | Ti | V | Cr | Mn | Fe | Co | Ni | Cu | Zn | Ga | Ge | As | Se | Br | Kr | ||||||||||||||||||||||||
| Rb | Sr | Y | Zr | Nb | Mo | Tc | Ru | Rh | Pd | Ag | Cd | In | Sn | Sb | Te | I | Xe | ||||||||||||||||||||||||
| Cs | Ba | La | Ce | Pr | Nd | Pm | Sm | Eu | Gd | Tb | Dy | Ho | Er | Tm | Yb | Lu | Hf | Ta | W | Re | Os | Ir | Pt | Au | Hg | Tl | Pb | Bi | Po | At | Rn | ||||||||||
| Fr | Ra | Ac | Th | Pa | U | Np | Pu | Am | Cm | Bk | Cf | Es | Fm | Md | No | Lr | Rf | Db | Sg | Bh | Hs | Mt | Ds | Rg | Cn | Uut | Fl | Uup | Lv | Uus | Uuo | ||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||