Magnetorecepció

La magnetorecepció és un sentit que permet als éssers vius la detecció d'un camp magnètic per a percebre la direcció, l'altitud o la localització. L'existència d'aquest sentit es va proposar per a explicar la capacitat per a navegar que presenten diverses espècies animals, així com un mètode mitjançant el qual els animals poden desenvolupar mapes regionals. La magnetorecepció s'ha observat també en bacteris. Se suposa present en aus, per a les quals la percepció del camp magnètic terrestre pot ser important en relació als seus hàbits migratoris.

Ropit o pit-roig (Erithacus rubecula), potser l'exemple millor estudiat de magnetorecepció en animals.

S'han proposat diversos mecanismes que explicarien mecanicisticament la magnetorecepció:

• Presència de magnetita als teixits vius.
• Efectes quàntics sobre un parell radical.
• Inducció electromagnètica.

Estructura en llaç del criptocrom 3 de la planta Arabidopsis thaliana, mostrant els ligands FAD (al front) i MTHF (darrera).

Bacteris

Una demostració inequívoca de l'ús dels camps magnètics per a l'orientació per part d'un organisme viu es troba en una classe de bacteris anomenats bacteris magnetotàctics. Aquests bacteris demostren tenir un comportament anomenat magnetotaxis, en què el bacteri s'orienta i es mou seguint les línies del camp magnètic. S'ha suggerit que d'aquesta manera els bacteris poden dirigir el seu moviment cap avall, cap al sediment. Una altra explicació suposa que els permet alinear-se contra el moviment brownià.

Peixos

Experiments sobre el comportament dels peixos elasmobranquis (taurons, rajades) mostren que aquests poden detectar canvis en el camp magnètic terrestre.

Enllaços externs

• [1]