Magnetró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Magnetró

Un magnetró és un dispositiu que transforma l'energia elèctrica a energia electromagnètica en forma de microones. Durant la Segona Guerra Mundial, científics britànics van desenvolupar un aparell per produir ones magnètiques de longitud curta, microones, que, instal·lats en el sistema de radar, ajudaven a localitzar els bombarders alemanys abans que arribessin a Anglaterra.[1] El radar fou alimentat mitjançant una font radioelèctrica potent (diversos centenars de watts) i amb una longitud d'ona centimètrica, per tant unes freqüències elevades per a l'època de 300 MHz a 3 GHz (ones decimètriques) i més enllà de 3 GHz (ones centimètriques).

Els oscil·ladors de tubs utilitzats anteriorment eren incapaços de proporcionar tanta potència (el que suposava un abast insuficient dels radars), a freqüències tan elevades (d'on una discriminació angular feble).

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Magnetron

El magnetró té un filament metàl.lic de titani que, en fer circular un corrent elèctric, s'escalfa i produeix un núvol de electrons al seu voltant. Aquest filament es troba en una cavitat cilíndrica de metall que en aplicar un potencial positiu d'alt voltatge pel que fa al filament, aquest atrau les càrregues negatives. Viatjarien en forma radial, però un camp magnètic aplicat per sengles iman és permanents obliguen els electrons a girar al voltant del filament en forma d'espiral per assolir el pol positiu d'alt voltatge. Al viatjar en forma espiral, els electrons generen una ona electromagnètica perpendicular al desplaçament dels mateixos, que és expulsada per un orifici de la cavitat com a guia d'ona. Normalment, perquè els imants permanents no deixin de funcionar per arribar a la temperatura de Curie, els magnetrons industrials es refreden amb aigua, o si no, amb un sistema de dispersió que consisteix en aspes metàl·liques, que alhora filtren les ones electromagnètiques produïdes, gràcies al principi de ressonància.

Usos[modifica | modifica el codi]

Avui en dia el magnetró té dos usos principals:

  • El radar, on ara té la competència del Klystron, el carcinotró, el tub d'ones progressives i els semiconductors.
  • El forn microones. Es diu que es va descobrir l'aplicació quan els tècnics veien els pardals cremats després de passar prop de les antenes dels primers radars anglesos, les ones expulsades pel dispositiu són guiades per un orifici per arribar fins als aliments a escalfar, excitant les seves molècules de aigua i incrementant la seva temperatura, per això els que són en la seva major part líquids amb un punt d'ebullició menys a altres sòlids s'escalfen més ràpidament. La principal empresa fabricant de magnetrons a la Segona Guerra Mundial va ser la Raytheon Inc Un dels seus enginyers va descobrir amb sorpresa com un xocolatina que portava a la butxaca per dinar s'havia convertit en crema en estar treballant al costat del radar. Això el va portar a pensar en l'ús domèstic d'aquest invent, portant a la preparació del primer forn microones.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 64-65. ISBN 978-84-7246088-1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnetró Modifica l'enllaç a Wikidata