Magnitogorsk
| Магнитогорск Magnitogorsk |
|
|---|---|
.png) |
|
| Informació | |
| País: | Rússia |
| Districte Federal: | Chelyabinsk Oblast |
| Població
- Total |
|
| Alcalde | Evgeniy Karpov |
| Lloc web | http://www.magnitog.ru |
Magnitogorsk (en rus: Магнитогóрск, traducció literal: la ciutat de la muntanya magnètica) és una ciutat minera i industrial localitzada a la vora del Riu Ural a Chelyabinsk Oblast, Rússia. S'hi torba la més gran siderúrgia del país. Se l'anomena així per la muntanya Magnitnayauna anomalia geològica formada gairebé de ferro en estat pur. Geogràficament se situa a la banda est de l'extrem sud-est de la serralada dels Urals. Té una població de 418.515 (cens del 2002); 440.321 (cens del 1989). Es la segona ciutat de Rússia que no és centre administratiu federal.
Magnitogorsk està a la zona horaria de Yekaterinbut (YEKT/YEKST). El seu codi postal és 455000, i el codi telefònic internacional: +7 (3519).
Taula de continguts |
[modifica] Història
El ràpid creixement de Magnitogorsk és deu al Pla Quinquenal de 1930 durant el govern de Joseph Stalin. Va ser l'aparador de les fites aconseguides pel Règim Soviètic. Les seves enormes reserves de mineral de ferro la van fer ideal per bastir una aceria que poguès competir amb els països productos occidentals. Tanmateix una gran part de la força de treball la constituiren antics pagesos sense cap mena de destresa i experiència a la indústria. Per resoldre aquestes mancances es van contractar alguns centenars d'especialistes estrangers per dirigir el treball inclòs un equip d'arquitectes dirigits per l'alemà Ernst May.
El disseny de Magnitogorsk s'inspirà en els principals centres de producció d'acer dels Estats Units en aquell temps: Gary (Indiana) i Pittsburgh (Pennsylvania). Se seguí un pla linial que consistia en bastir illes iguals amb carrers paral.lels a la fàbrica amb un cinturó verd de separació. Els planificadors ho varen pensar així per a reduir el temps de desplaçament al lloc de treball.
Quan es va acabar de construir, la factoria i la depuradora eren tan grans que va deixar poc lloc per desenvolupar el projecte i May va haver de redisenyar el projecte per a encabir els espais destinats a les vivendes. El resultat va ser una ciutat no liniar sinó amb la forma d'una corda. Així la zona industrial ocupa la riba esquerra del riu Ural i els complexos residencials ocupen la riba dreta. Encara els habitants de la ciutat estan exposats als fums nocius de la fàbrica.
In 1937 foreigners were told to exit and Magnitogorsk was declared a Closed city. There is not much reliable information about events and development of the city during the closed period.
The city played an important role during World War II because it supplied much of the steel for the Soviet war machine and its strategic location near the Ural Mountains meant Magnitogorsk was safe from seizure by the German Army.
[modifica] Actualitat
Durant la [perestroika] l'estatut de ciutat tancada es van abolir i els estrangers van poder visitar la ciutat. Anys després de la perestroika la vida a la ciutat va experimentar un canvi notable, la siderúrgia i l'aceria es van reorganitzar i es constituí la Companyia de Ferro i Acer de Magnitogorsk (MISW or MMK), la qual va reconstruir el ferrocarril i va edificar un nou aeroport.
Les reserves de mineral de ferro estan davallant i la fàbrica ha d'importar la matèria primera de Sokolvsko-Sarbaisky, mina del nord Kazakhstan.
[modifica] Transport
La ciutat està connectada amb l'Aeroport Internacional de Magnitogorsk per ferrocarril. A la ciutat hi ha tramvies, autobusos .
[modifica] Educació i cultura
La ciutat té tres centres d'educació superior: La Universitat Tècnica Estatal de Magnitogorsk (MSTU), La Universitat Estatal de Magnitogorsk (MaSU), i el Conservatori Estatal de Magnitogorsk (MSC)
La ciutat té tres teatres: El Teatre Dramàtic Pushkin (el més vell de la ciutat), el teatre de l'òpera i el ballet i el teatre de titelles.
[modifica] Ecologia
Magnitogorsk ha estat inclosa entre les 25 ciutats més contaminades, segons una enquesta duta a terme pel Blaksmith Institute. Els contaminants inclouen plom, diòxid de sofre, metalls pesants i altres contaminants. Segons l'hospital local, només l'1% dels nens que viuen a la ciutat tenen una bona salut. Segons un reportatge en un diari local, el Blacksmith Institute sostè que "només un 28% dels nens nascuts al 1992 eren sans, i només un 27% tenien mares sanes" [1]
[modifica] Bibliografia
- Scott, John, "Behind the Urals: An American Worker in Russia's City of Steel", Indiana University Press, 1989. ISBN 0-253-20536-0
- Degtyarev A. G., "Letopis' gory Magnitnoy i goroda Magnitogorska", 1993.
El llibre és sobre Magnitogorsk, la seva història i els seus recursos naturals. Dos fonts excel.lents són Princeton University Professor Stephen Kotkin
[modifica] Enllaços externs
- http://mgnport.ru/modules.html?name=Content&pa=showpage&pid=2 |Ciutat de Magnitogorsk (Rus)
- [2] | Mapes (Rus)
- the official website of Magnitogorsk
- [3] Macalester College site sobre Magnitogorsk
- Magnitogorsk i Vicinity (Abzakovo, Bannoe)
