Magnitogorsk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Магнитогорск

Magnitogorsk
Escut de Magnitogorsk
Informació
País: Rússia
Districte Federal: Chelyabinsk Oblast
Població

 - Total


409417 h. (2005)

Alcalde Evgeniy Karpov
Lloc web http://www.magnitog.ru

Magnitogorsk (en rus: Магнитогóрск, traducció literal: la ciutat de la muntanya magnètica) és una ciutat minera i industrial localitzada a la vora del Riu Ural a Chelyabinsk Oblast, Rússia. S'hi torba la més gran siderúrgia del país. Se l'anomena així per la muntanya Magnitnayauna anomalia geològica formada gairebé de ferro en estat pur. Geogràficament se situa a la banda est de l'extrem sud-est de la serralada dels Urals. Té una població de 418.515 (cens del 2002); 440.321 (cens del 1989). És la segona ciutat de Rússia que no és centre administratiu federal.

Magnitogorsk està a la zona horaria de Yekaterinbut (YEKT/YEKST). El seu codi postal és 455000, i el codi telefònic internacional: +7 (3519).

Història[modifica | modifica el codi]

El ràpid creixement de Magnitogorsk és deu al Pla Quinquenal de 1930 durant el govern de Joseph Stalin. Va ser l'aparador de les fites aconseguides pel Règim Soviètic. Les seves enormes reserves de mineral de ferro la van fer ideal per bastir una aceria que pogués competir amb els països productos occidentals. Tanmateix una gran part de la força de treball la constituïren antics pagesos sense cap mena de destresa i experiència a la indústria. Per resoldre aquestes mancances es van contractar alguns centenars d'especialistes estrangers per dirigir el treball inclòs un equip d'arquitectes dirigits per l'alemà Ernst May.

Aceria a Magnitogorsk, 1930

El disseny de Magnitogorsk s'inspirà en els principals centres de producció d'acer dels Estats Units en aquell temps: Gary (Indiana) i Pittsburgh (Pennsilvània). Se seguí un pla lineal que consistia a bastir illes iguals amb carrers paral·lels a la fàbrica amb un cinturó verd de separació. Els planificadors ho varen pensar així per a reduir el temps de desplaçament al lloc de treball.

Quan es va acabar de construir, la factoria i la depuradora eren tan grans que va deixar poc lloc per desenvolupar el projecte i May va haver de redisenyar el projecte per a encabir els espais destinats a les vivendes. El resultat va ser una ciutat no liniar sinó amb la forma d'una corda. Així la zona industrial ocupa la riba esquerra del riu Ural i els complexos residencials ocupen la riba dreta. Encara els habitants de la ciutat estan exposats als fums nocius de la fàbrica.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Durant la perestroika l'estatut de ciutat tancada es van abolir i els estrangers van poder visitar la ciutat. Anys després de la perestroika la vida a la ciutat va experimentar un canvi notable, la siderúrgia i l'aceria es van reorganitzar i es constituí la Companyia de Ferro i Acer de Magnitogorsk (MISW or MMK), la qual va reconstruir el ferrocarril i va edificar un nou aeroport.

Les reserves de mineral de ferro estan davallant i la fàbrica ha d'importar la matèria primera de Sokolvsko-Sarbaisky, mina del nord Kazakhstan.

Transport[modifica | modifica el codi]

La ciutat està connectada amb l'Aeroport Internacional de Magnitogorsk per ferrocarril. A la ciutat hi ha tramvies, autobusos.

Educació i cultura[modifica | modifica el codi]

Universitat Tècnica de Magnitogorsk

La ciutat té tres centres d'educació superior: La Universitat Tècnica Estatal de Magnitogorsk (MSTU), La Universitat Estatal de Magnitogorsk (MaSU), i el Conservatori Estatal de Magnitogorsk (MSC)

La ciutat té tres teatres: El Teatre Dramàtic Pushkin (el més vell de la ciutat), el teatre de l'òpera i el ballet i el teatre de titelles.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Magnitogorsk ha estat inclosa entre les 25 ciutats més contaminades, segons una enquesta duta a terme pel Blaksmith Institute. Els contaminants inclouen plom, diòxid de sofre, metalls pesants i altres contaminants. Segons l'hospital local, només l'1% dels nens que viuen a la ciutat tenen una bona salut. Segons un reportatge en un diari local, el Blacksmith Institute sosté que "només un 28% dels nens nascuts el 1992 eren sans, i només un 27% tenien mares sanes" [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Scott, John, "Behind the Urals: An American Worker in Russia's City of Steel", Indiana University Press, 1989. ISBN 0-253-20536-0
  • Degtyarev A. G., "Letopis' gory Magnitnoy i goroda Magnitogorska", 1993.

El llibre és sobre Magnitogorsk, la seva història i els seus recursos naturals. Dos fonts excel·lents són Princeton University Professor Stephen Kotkin

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnitogorsk


Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 53° 25′ N, 58° 58′ E / 53.417°N,58.967°E / 53.417; 58.967