Magnus Fèlix Ennodi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Ennodi de Pavia

San Michele de Pavia, lloc d'enterrament del sant
bisbe
Nom secular Magnus Felix Ennodius (Magnus Fèlix Ennodi)
Naixement 476
Arle, Gàl·lia Narbonesa
Defunció 17 de juliol del 521
Pavia (Llombardia, Itàlia)
Enterrament San Michele (Pavia)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 17 de juliol
Fets destacables Bisbe de Pavia
Iconografia Com a bisbe

Magnus Fèlix Ennodi (Magnus Felix Ennodius) (Arle, Gàl·lia, 476 - Pavia, Itàlia, 17 de juliol del 521) fou un religiós gal, bisbe de Pavia. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els visigots van confiscar el patrimoni familiar. Es va educar a Milà. Es va veure abocat a fer un matrimoni afortunat i es va casar amb una dona rica però aviat Sant Epifani el va convèncer de renunciar als béns i abraçar la religió i fou ordenat ardiaca i la seva muller ingressà en un convent.

La seva feina fou destacada i el 511 fou nomenat bisbe de Pavia. El 514 fou enviat pel papa Hormisdes I a Constantinoble (junt amb Fortunat bisbe de Catània i altres) per combatre els progressos de l'heretgia eutiquiana, però no va tenir èxit perquè l'emperador donava suport a les tesis eutiquianes. Hi va tornar el 517 junt amb Peregrí, bisbe de Misenum, portant una confessió de fe que les esglésies orientals havien de subscriure, però l'emperador Anastasi I el va fer fora i el va embarcar en un vaixell en mal estat amb prohibició de tocar terres de l'Imperi; però va poder arribar a lloc segur i tornar a la seva diòcesi on va morir el 17 de juliol del 521.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure:

  • Epistolarum ad Diversos Libri IX. Col·lecció de 497 cartes
  • Panegyricus Theodorico regi dictus. Un discurs dirigit al rei got Teodoric el Gran a Milà o Ravenna, probablement el 507, una de les principals fonts del regnat d'aquest rei.
  • Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumserunt (503)
  • Vita beatissimi viri Epiphanii Ticinensis episcopi. Biografia de Sant Epifani el seu predecessor a la seu de Pavia, mort el 496.
  • Vita beati Antonii monachi Livinensis, panegíric a un desconegut
  • Eucharisticum de vita, un agraïment per recuperar-se d'una malaltia greu
  • Paraensis didascalica ad Ambrosium et Beatum, exhortació
  • Praeceptum de cellulanis episcoporum. Els cellulani eren els contubernales que els bisbes, preveres i diaques havien de tenir constantment com a companys tot i "ad amoliendas maledicorum calumnias"
  • Petitorium quo Gerontius puer Agapiti absolutus est. Sobre la manumissió d'un esclau a l'església
  • Cerei paschalis benedictiones duae.
  • Orationes (28 declamationes: 6 sacrae, 7 scholasticae, 10 controversias, i 5 ethicae).
  • Carmina, col·lecció de poemes