Mahabhuta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mahabhuta (mahābhūta, 'gran element' o 'gran natura'[1]) designa en la cultura de l'antiga Índia els elements bàsics que constitueixen el món.

L'hinduisme en contempla cinc, els bajamahabhuta ('cinc grans elements'):[2]

En el budisme primerenc eren quatre (txatu dhatu, 'quatre elements'):[3]

  • Terra - paṭhavī
  • Aigua (o líquid) - āpo
  • Foc - tejo
  • Aire (o vent) - vāyo

Algunes escoles afegeixen un sisè element, la consciència (viññāṇa-dhātu).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Davids & Stede (1921–25), p. 507, entrada "Bhūta."
  2. Sanskrit Dictionary" Monier-Williams (1899), p. 798,
  3. El mot dhātu té diversos significats en pali. Vegeu Bodhi (2000), pp. 527–8

Vegeu també[modifica | modifica el codi]