Maharbal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Maharbal (Μαάρβας) fill d'Himilcó, fou un destacat militar cartaginès de la Segona Guerra Púnica.

Fou un dels que dirigir el setge de Sagunt (219 aC) en absència d'Anníbal. Més tard apareix al front d'un cos de cavalleria a les planes del riu Po; es va unir a les forces d'Anníbal pels combats del Ticino.

Després de la victòria en la batalla del llac Trasimè (217 aC) fou enviat amb una força de cavalleria i d'infanteria hispana contra sis mil romans que havien escapat de la batalla i s'havien fortificat en uns turons propers, als quals va obligar a rendir-se, i els va prometre seguretat per les seves vides, però Anníbal no va ratificar l'acord; tot i així Maharbal va alliberar als aliats italians de Roma i només va retenir als romans com a presoners de guerra.

Una mica després es va enfrontar amb una força de 4000 homes dirigida pel pretor Gai Servili Gemí que anava a reunir-se amb Gai Flamini, als que va derrotar i aniquilar. La seva cavalleria va assolar després la plana de Falèria; a l'any següent va dirigir (segons Livi, però això és discutit, ja que també s'atribueix a d'altres) l'ala drets cartaginesa a la batalla de Cannes (Appià li assigna el comandament de la cavalleria de reserva, i Polibi no l'esmenta).

Després de la victòria va demanar a Anníbal d'avançar directament contra Roma i es va oferir a estar al cap de cinc dies al Capitoli; es diu que quan Anníbal va rebutjar el seu consell li va dir: "vuste sap com obtenir victòries però no com aprofitar-les" (cosa que els experts en guerra han confirmat).

Només torna a ser esmentat al setge de Casilinum i desapareix de la història.