Mahmud Ahmadinejad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mahmud Ahmadinejad
محمود احمدی‌نژاد
Mahmud Ahmadinejad

Mandat
3 d'agost de 2005 – 3 d'agost de 2013
Vicepresident(s)   Parviz Davudi
Precedit per Muhammad Khatami
Succeït per Hassan Rouhani

Batlle de Teheran
Mandat
20 de juny de 2003 – 3 d'agost de 2005
Precedit per Hassan Malekmadani
Succeït per Mohammad-Bagher Ghalibaf

Governador d'Ardabil
Mandat
1 de maig de 1993 – 28 de juny de 1997
Precedit per Hossein Taheri (Governador de l'Azerbaidjan oriental)
Succeït per Javad Negarandeh

Naixement 28 d'octubre de 1956 (1956-10-28) (57 anys)
Iran Aradan (Iran)
Partit polític Abadgaran
Parella Azam Farahi
Professió Enginyer civil
Nacionalitat Iraniana
Signatura Mahmoud Ahmadinejad signature.jpg

Mahmud Ahmadinejad (محمود احمدی‌نژاد, en persa) (Aradan, 1956) és un polític iranià, fou President de la República Islàmica de l'Iran des del 3 d'agost de 2005 fins al 3 d'agost de 2013, després de guanyar les eleccions presidencials de 2005 i 2009. Abans de convertir-se en president, ostentà el càrrec de batlle de Teheran.

Estudis[modifica | modifica el codi]

Ahmadinejad, fill d'un ferrer, nasqué a Aradan el 28 d'octubre de 1956. El 1976, feu els exàmens d'ingrés a les universitat nacional de l'Iran (konkoor) guanyant admissió a una de les primeres universitats de l'Iran. El seu resultat fou el 132è entre més de 400.000 participants aquell any, matriculant-se finalment a la Universitat de l'Iran de Ciència i Tecnologia, una de les més prestigioses, com a estudiant universitari d'enginyeria civil.

Després de la revolució, es convertí en professor d'enginyeria civil. El 1989, es convertia en un membre de la facultat de Ciència de la universitat i es treia el doctorat. Fins i tot després de ser elegit

Inici de la carrera política[modifica | modifica el codi]

Ahmadinejad era políticament actiu com a estudiant durant la crisi d'ostatges de l'Iran de 1979, i representava la Universitat de Ciència i Tecnologia en el Moviment d'Estudiants al Comitè Central on es presentava el pla per l'assalt a l'ambaixada dels EUA. De totes maneres, aquestes dades són font de polèmica entre diferents organismes.

Ahmadinejad serví de Governador de la província d'Ardabil de 1993 a 1997 però no era una figura nacionalment coneguda fins que se'l va nomenar Batlle de Teheran.Com a alcalde faria molts canvis posant l'èmfasi religiós sobre les activitats dels centres culturals fundats per anteriors alcaldes, promovent la separació d'ascensors per a homes i dones al municipi i suggerint que els cossos de les víctimes de la guerra amb l'Iraq fossin enterrats en places cèntriques de Teheran.

Després de dos anys com alcalde, Ahmadinejad va ser nomenat en la llista de 65 finalistes per a Alcalde Mundial de 2005 d'entre els 550 alcaldes nominats. S'ha de tenir en compte que nou tan sols nou eren asiàtics.

Tot i no ser una figura primordial del país per a la campanya electoral presidencial, Ahmadinejad havia mostrat el seu compromís per aturar l'avanç reformista del país. És membre del Consell Central de la Societat Islàmica d'Enginyers, però té una influència més forta dins de l'Aliança de Constructors de l'Iran islàmic (Abadgaran).

Presidència[modifica | modifica el codi]

Campanya presidencial[modifica | modifica el codi]

Ahmadinejad generalment enviava senyals ambigües sobre els seus plans per a la presidència, de la qual alguns analistes dels EUA consideraven que havia estat dissenyada per atreure tant els religiosos més conservadors com les classes econòmiques més baixes. El lema de campanya fou És possible i ho podem fer.

Durant la campanya presidencial, Ahmadinejad mantingué una aproximació populista, amb èmfasi en la seva pròpia vida modesta, i es comparà amb Mohammad Ali Rajai, el segon president d'Iran. Ahmadinejad afirmà que pensava crear un "govern exemplar per a la resta del món".

Ahmadinejad fou el candidat que parlà més clar en contra de relacions futures amb els Estats Units. També, en una entrevista amb la República Islàmica de Radiodifusió de l'Iran uns quants dies abans de les eleccions, Ahmadinejad acusa a les Nacions Unides de ser "unilaterals i bel·ligerants amb el món de Islam."

Després de la seva elecció va proclamar que "Gràcies a la sang dels màrtirs, una revolució islàmica nova ha sorgit i la revolució islàmica de 1384 (l'any iranià actual]) tallarà de les arrels d'injustícia al món."[1]

Elecció[modifica | modifica el codi]

Ahmadinejad fou escollit President d'Iran el 6 d'agost, de 2005, després d'obtenir un 62% dels vots en, gairebé dues vegades més vots que l'expresident Akbar Haixemi Rafsanjani. Va rebre l'autorització presidencial des del líder suprem l'aiatol·là Ali Khamenei. Durant la cerimònia d'autorització besava la mà de Khamenei en la demostració de la seva lleialtat.

Política presidencial[modifica | modifica el codi]

Des de la presidència Ahmadinejad ha promogut diferent lleis que han tallat les propostes reformistes de Akbar Haixemi Rafsanjani. Entre elles destaquen el fet que les dones no poden anar als estadis on es realitzen espectacles esportius masculins.

En política internacional, Ahmadinejad ha desenvolupat el programa nuclear iranià, el que ha comportat enfrontaments amb les Nacions Unides i amb els EUA. A més a més, el govern dels EUA ha acusat al govern de l'Iran d'ajudar a les milícies xiïtes que actuen a l'Iraq en contra de les tropes americanes i britàniques.

El 2006 va convocar una convenció internacional per tal d'"investigar" l'Holocaust, i a la qual van participar membres del Ku Klux Klan, supremacistes blancs, negacionismes de l'Holocaust europeus i fins i tot jueus ultraortodoxos[2] (dins del corrent ultraortodoxa hi ha una petita minoria que creu que Déu mai hi hauria permès una matança de jueus com la que van fer els nazis, i per tal motiu neguen l'Holocaust).

L'estiu de 2006 va provocar el govern alemany després de negar l'Holocaust, al qual va qualificar de mite.[2] Ahmadinejad va assegurar que visitaria Alemanya amb motiu de la Copa del Món de Futbol 2006 per veure jugar la selecció del seu país. Les autoritats alemanyes però, tenien ordres de no deixar entrar a una persona que nega l'Holocaust, ja que és un delicte en territori alemany.

El març de 2007, Iran va detenir un grup de soldats britànics que suposadament es trobaven en aigües iranianes, tot i que des del govern de Londres s'assegurava que aquests es trobaven en aigües iraquianes. Aquesta detenció va provocar greus problemes diplomàtics entre tots dos països, i la demanda internacional, tant de Nacions Unides com de la Unió Europea de la llibertat dels hostatges britànics. Finalment, Ahmadinejad alliberaria els presoners com un regal al poble britànic. Una vegada a terres britàniques, uns quants soldats van reconèixer que la seva tripulació es trobava en aigües iranianes.

El 4 d'agost de 2010 mentre es traslladava amb un cotxe descobert en una visita a Hamadan Ahmadinejad sofrí un atemptat amb un artefacte casolà o una granada dos dies després que afirmés que Israel tenia plans per a assassinar-lo.[3] Els fets foren desmentits per algunes fonts de la presidència, argumentant que l'explosió era deguda a un petard. Tanmateix, Al Arabiya i Khabar (diaris conservadors iranians) es feren ressò del succés, però el canal públic iranià desmentí aquest succés admès en unprimer moment per fonts de la presidència.[4] El suposat agressor fou detingut. L'explosió causà alguns ferits.



Precedit per:
Muhammad Khatami
President de la República Islàmica de l'Iran
Escut de la República Islàmica de l'Iran

20052013
Succeït per:
Hassan Rouhani
Precedit per:
Mohammad-Hassan Malekmadani
Batlle de Teheran
20032005
Succeït per:
Mohammad Bagher Ghalibaf
Precedit per:
Hossein Taheri
(Governador de l'Azerbaidjan oriental)
Governador d'Ardabil
19931997
Succeït per:
Javad Negarandeh


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències i cites[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]