Mahmud Ahmadinejad

De Viquipèdia

Mahmud Ahmadinejad (محمود احمدی‌نژاد en persa) nascut el 28 d'octubre de 1956 és el 6è i president actual de la República Islàmica de l'Iran. Es convertia en president 6 d'agost de 2005 després de guanyar l'elecció presidencial de 2005. El terme actual d'Ahmadinejad acabarà l'agost de 2009. Podrà ser reelegit per una legislatura més el 2009. Abans de convertir-se en president, era l'Alcalde de Teheran.

[edita] Estudis

Ahmadinejad, fill d'un ferrer, naixia a Garmsar, prop de Teheran el 28 d'octubre, de 1956. El 1976, feu els exàmens d'ingrés a les universitat nacionals de l'Iran (konkoor) guanyant admissió a una de les primeres universitats de l'Iran. El seu resultat fou el 132è entre més de 400.000 participants aquell any, matriculant-se finalment a la Universitat de l'Iran de Ciència i Tecnologia, una de les més prestigioses, com a estudiant universitari d'enginyeria civil.

Després de la revolució, es convertí en professor de enginyeria civil. El 1989, es convertia en un membre de la facultat de Ciència de l'universitat i es treia el doctorat. Fins i tot després de ser elegit

[edita] Inici de la carrera política

Ahmadinejad era políticament actiu com a estudiant durant la crisi d'ostatges de l'Iran de 1979, i representava la Universitat de Ciència i Tecnologia en el Moviment d'Estudiants al Comitè Central on es presentava el pla per l'assalt a l'ambaixada dels EUA. De totes formes, aquestes dades són font de polémica entre diferents organismes.

Ahmadinejad serví de Governador d'Ardabil de 1993 a 1997 però no era una figura nacionalment coneguda fins que se'l va nomenar Alcalde de Teheran.Com a alcalde faria molts canvis posant l'èmfasi religiós sobre les activitats dels centres culturals fundats per anteriors alcaldes, promovent la separació d'ascensors per a homes i dones al municipi i suggerint que els cossos de les víctimes de la guerra amb l'Iraq fossin enterrats en places céntriques de Teheran.

Després de dos anys com alcalde, Ahmadinejad va ser nomenat en La llista de 65 finalistes per a Alcalde Mundial de 2005 d'entre els 550 alcaldes nominats. S'ha de tenir en compte que nou tan sols nou eren asiàtics.

Tot i no ser una figura primordial del país per a la campanya electoral presidencial, Ahmadinejad havia mostrat el seu compromés per aturar l'avanç reformista del país. És membre del Consell Central de la Societat Islàmica d'Enginyers, però té una influència més forta dins de l'Aliança de Constructors de l'Iran islàmic (Abadgaran).

[edita] Presidència

[edita] Campanya presidencial

Ahmadinejad generalment enviava senyals ambigües sobre els seus plans per a la presidència, de la qual alguns analistes dels EUA consideraven que havia estat dissenyada per atreure tant els religiosos més conservadors com les classes econòmiques més baixes. El lema de campanya fou, és possible i ho podem fer

Durant la campanya presidencial, Ahmadinejad mantingué una aproximació populista, amb èmfasi en la seva pròpia vida modesta, i es comparà amb Mohammad Ali Rajai, el segon president d'Iran. Ahmadinejad afirmà que pensava crear un "govern exemplar per a la resta del món".

Ahmadinejad fou el candidat que parlà més clar en contra de relacions futures amb els Estats Units. També, en una entrevista amb la República Islàmica de Radiodifusió de l'Iran uns quants dies abans de les eleccions, Ahmadinejad acusa a les Nacions Unides de ser "unilaterals i bel·ligerants amb el món de Islam."

Després de la seva elecció va proclamar que Gràcies a la sang dels màrtirs, una revolució islàmica nova ha sorgit i la revolució islàmica de 2005 (l'any iranià actual]) tallarà de les arrels d'injustícia al món.

[edita] Elecció

Ahmadinejad fou escollit President d'Iran el 6 d'agost, de 2005, després d'obtenir un 62% del vot en , gairebé dues vegades més vots que l'expresident Akbar Haixemi Rafsanjani.Va rebre l'autorització presidencial des del líder suprem l'aiatol·là Ali Khamenei. Durant la cerimònia d'autorització besava la mà de Khamenei en la demostració de la seva lleialtat.

[edita] Política presidencial

Des de la presidència Ahmadinejad ha promogut diferent lleis que han tallat les propostes reformistes de Akbar Haixemi Rafsanjani. Entre elles destaquen el fet que les dones no poden anar als estadis on es realitzen espectacles esportius masculins.

En política internacional, Ahmadinejad ha desenvolupat el programa nuclear iraní, el que ha comportat enfrontaments amb les Nacions Unides i amb els EUA. A més a més, el govern dels EUA ha acusat al govern de l'Iran d'ajudar a les milícies xiis que actuen a l'Iraq en contra de les tropes americanes i britàniques.

L'estiu de 2006 va provocar al govern alemany després de negar l'holocaust jueu realitzat pel nazis. Ahmadinejad va assegurar que visitaria Alemanya en motiu de la Copa del Món de Futbol 2006 per veure jugar la selecció del seu país. Les autoritats alemanyes però, tenien ordres de no deixar entrar a una persona que nega l'holocaust, ja que es considera un delicte en territori alemany.

El març de 2007, Iran va detenir un grup de soldats britànics que suposadament es trobaven en aigues iranianes, tot i que des de el govern de Londres s'assegurava que aquests es trobaven en aigües iraquianes. Aquesta detenció va provocar greus problemes diplomàtics entre tots dos països, i la demanda internacional, tant de Nacions Unides com de la Unió Europea de la llibertat dels hostatges britànics.Finalment, Ahmadinejad alliberaria els presoners com un regal al poble britànic. Una vegada a terres britàniques, uns quants soldats van reconèixer que la seva tripulació es trobava en aigues iranianes.