Mai diguis mai més

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Never Say Never Again
Mai diguis mai més
007NSNA.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Irvin Kershner

Producció: Jack Schwartzman

Guió: Lorenzo Semple Jr.

Música: Michel Legrand

Fotografia: Douglas Slocombe

Muntatge: Ian Crafford

Protagonistes: Sean Connery
Klaus Maria Brandauer
Kim Basinger
Barbara Carrera
Max von Sydow
Bernie Casey
Alec McCowen

Dades i xifres
País: Regne Unit
Data d'estrena: 1983
Gènere: Espionatge
Duració: 134 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Warner Bros.
Pressupost: 36 milions dòlars

Pàgina sobre “Never Say Never Again a IMDb

Valoracions
IMDb 6.0/10 stars

Mai diguis mai més (títol original en anglès Never Say Never Again)[1] és una pel·lícula britànica d’Irvin Kershner, estrenada el 1983, el mateix any que Octopussy, un altre James Bond amb Roger Moore.És un remake fora de sèrie d'un James Bond precedent: Operació Tro (1965).

Argument[modifica | modifica el codi]

Sean Connery interpreta per última vegada al superagent del Servei Secret de la seva Majestat Britànica James Bond, però James Bond ha envellit. Els seus superiors troben que s'ha de jubilar. Però quan la pau del món és amenaçada per una organització criminal, no tenen altra remei que cridar-lo, i així quan la malvada organització Spectra roba dos caps atòmics nuclears, l'agent 007 es converteix en l'única esperança per salvar el món dels malvats terroristes nuclears.

James Bond té llicència per matar però amb estil: amb pistoles automàtiques, sarbatanes, granades, garrots i assalts acrobàtics mà a mà. Però quan una noia ganxo li fa lliscar un ganivet entre les costelles, el seu cap decideix que cal enviar-lo a afilar les seves armes.

Així doncs, James Bond arriba a un balneari d'aigües termals, on ha d'enfrontar-se amb Largo, un mestre del crim que, des d'un sumptuós iot, supervisa una gegantina operació criminal.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • L'estrena d'aquesta pel·lícula va ser el resultat de la victòria del guionista Kevin McClory contra Fleming, amb qui havia escrit el guió que havia d'inaugurar la sèrie dels James Bond a la pantalla, James Bond, agent secret. Mai no va veure la llum, però Ian Fleming va reutilitzar la majoria dels elements de la història a la seva novel·la Operació Tro i després va vendre els drets de la sèrie als productors Harry Saltzman i Albert R. Broccoli, fundadors de EON Productions[2]
  • Després de llargs anys de pledejar, Kevin McClory va ser no obstant reconegut com a "pare" d’SPECTRE (i del seu logotip), dels personatges d'Ernst Stavro Blofeld, Domino Smith, Fatima Blush i Fiona Volpe, així com de diferents situacions (la desviació d'una bomba nuclear, James Bond contra la Màfia siciliana, el iot protegint un submarí i motos submarines, les escenes a les Bahames...), la qual cosa va fer impossible la seva utilització per EON després de Diamants per a l'eternitat (1971).[3] Per als personatges de James Bond, M, Q, Miss Moneypenny, Felix Leiter així com l'Aston Martin DB5 i les escenes de casino, els drets van ser concedides a les dues parts, EON va guardar la utilització exclusiva del logotip, del tema musical, així com de tots els altres personatges i les situacions creades per Fleming. Never Say Never Again constitueix doncs una revenja tardana de McClory.
  • La creació de la banda original de Never Say Never Again va ser finalment proposada a John Barry, que va declinar l'oferta, preferint treballar amb el Bond d'EON Produccions. És finalment Michel Legrand, qui va compondre la música.
  • En 1971, després de l'estrena de Diamants per a l'eternitat, Sean Connery havia declarat que no faria mai més de James Bond. Com diu el titol original Never say never again (literalment: no diguis mai més mai més), va repensar la seva decisió el 1983 competint amb Octopussy i el James Bond oficial d'EON Produccions estrenat quatre mesos abans amb Roger Moore. Tanmateix, Octopussy va tenir un major èxit amb el públic.

Guardons[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va estar nominada al Globus d'Or a la millor actriu secundària, per Bàrbara Carrera.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Operació Tro serà la quarta pel·lícula de la sèrie després d'Agent 007 contra el Dr. No (1962), Des de Rússia amb amor (1963) i Goldfinger (1964). Per a més detalls, consultar aquesta pàgina.
  3. Blofeld apareix no obstant això sense ser anomenat en la seqüència d'obertura de Només per als teus ulls (1981), Casino Royale situat en part a les Bahames i l'emblema d'Octopussy és... el pop.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]