Maiestas Domini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll

Maiestas Domini o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme utilitzada tant a la pintura com a l'escultura i mosaic, que representa la figura de Crist en actitud triomfant i que consta d'unes característiques particulars. Rep també el nom de Pantocràtor. Aquesta iconografia no ha de confondre's amb les Majestats o Crist Majestat que són santcrists en els quals apareix Crist amb una túnica cenyida, amb expressió d'estar viu i en general amb una corona. Aquest tipus d'iconografia va ser molt comú en el romànic català.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquest tema iconogràfic té el seu origen a Egipte, cap al segle V. En un començament | es representava a Crist imberbe, entronitzat i envoltat per una màndorla, i en el seu entorn pels quatre éssers vius alats, dos a dalt i dos a baix, organitzant així la imatge del rectangle còsmic. Es fa aquesta representació a imitació dels textos de les litúrgies de les Esglésies orientals.

A occident els éssers vius apareixen com un bust, envoltant també la imatge de Crist en Majestat. A l'escriptori de Tours a França, en el segle IX es va dibuixar una forma original que s'estendria després per tot occident: prop de la figura central es col·loquen en forma de rombe els éssers vius acompanyats de vegades pels profetes. Des d'aquest segle el Crist apareix assegut sobre el globus terraqüi universal i el cercle que envolta el seu bust forma un vuit quan s'encreua amb el cercle terrestre. El núm. vuit simbolitza la nova Creació i també és al·legoria del sacrifici de Crist a la creu.

El tema apareix pintat sobretot als absis preromànics i romànics, al primer foli d'alguns evangeliaris i en altres espais, i en escultura pot veure's als capitells, timpans o frisos de les esglésies. Des del segle XII s'estén de la mateixa manera als edificis gòtics. El tema comença a escassejar des del segle XIV fins que desapareix i en lloc seu es posa de moda la iconografia del Judici Final o la Coronació de la Verge.

Descripció iconogràfica[modifica | modifica el codi]

El Crist en Majestat tradicional i més freqüent apareix assegut a un tron i emmarcat en una màndorla. La seva cara porta bigoti destacat i barba i els cabells són llargs fins a les espatlles. La seva actitud és la de beneir amb els índex i cor de la mà dreta; a l'esquerra sosté el Llibre de la Vida, unes vegades tancat i d'altres obert. Acostuma a vestir amb túnica i mantell que penja des de les seves espatlles. Els peus estan nus i de vegades envaeixen la màndorla on es recolzen. Aquesta màndorla pot presentar-se tetralobulada. El Crist acostuma a portar al cap una corona,[1] o bé un nimbe en el qual està inscrita una creu.

Exemples més representatius en l'art a Espanya[modifica | modifica el codi]

  • La llinda de marbre blanc al monestir de Sant Genís de Fontanes, l'escultura romànica datada més antiga, segons la inscripció vers el 1020. La figura de Crist en majestad centra l'espai dins de una aurèola sostinguda per àngels.
  • Escultura de Crist en Majestat situat en un buit sobre la portalada de l'església de San Martín Obispo, a Quintanadueñas, província de Burgos.
  • Capitell amb Maiestas Domini a San Juan de Amandi a Villaviciosa (Asturies).
  • A un capitell de l'arcuació de la nau central de la Reial col·legiata de San Isidoro de Lleó, es troba una Maiestas Domini, aquesta vegada sense màndorla ni nimbe. Beneeix amb la mà dreta i sosté el llibre tancat amb l'esquerra. Els seus peus estan recolzats basats en el collaret de la columna.[2]
  • La pintura mural romànica de Catalunya ofereix els millors exemples d'aquesta iconografia. A esglésies com les de Taüll i totes les Vall de Boí pot veure's el Crist en Majestat o Maiestas Domini en tota la seva esplendor i policromia. El tema i com està tractat és d'allò més tradicional. Els seus autors van ser grans artistes que van deixar la seva obra en totes aquestes esglésies de la Catalunya romànica.
Maiestas Domini a l'absis del monestir de Sant Pau de Fontclara
Capitell amb Maiestas Domini a San Juan de Amandi (Asturies)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Versión del Apocalipsi 14,14
  2. Fotografía: «Maiestas Domini de Leon».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maiestas Domini
  • FERNÁNDEZ DEL HOYO, María Antonia. Profesora Titular del Departamento de Historia del Arte. Universidad de Valladolid. Testigos, catálogo de Las Edades del Hombre, 2004. ISBN 84-88265-17-4 (en castellà)
  • DUCHET-SUCHAUX, Gaston y PASTOUREAU, Michel. La Biblia y los santos. Alianza Editorial. ISBN 84-206-9478-9 (en castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]