Maig francès

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Maig de 1968)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Maig francès o Maig del 68, nom amb què es coneixen els esdeveniments succeïts a França en la primavera de 1968.

Tot es va iniciar quan es van produir una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de París, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. L'intent de l'administració de Charles de Gaulle d'ofegar les vagues mitjançant una major càrrega policíaca només va contribuir a encendre els ànims dels estudiants, que van protagonitzar batalles campals contra la policia al Barri Llatí[1] i, posteriorment, una vaga general d'estudiants i vagues diverses secundades per deu milions de treballadors en tot el territori francès (dos terços dels treballadors francesos). Les protestes van arribar a un punt tal que De Gaulle va dissoldre l'Assemblea Nacional francesa i es van celebrar eleccions parlamentàries anticipades el 23 de juny de 1968.

El govern es trobava, en aquest punt, a la vora del col·lapse, però la situació revolucionària es va evaporar tan ràpid com havia sorgit. Els treballadors, després d'haver aconseguit importants millores salarials, van tornar al treball, a petició de la Confédération Générale du Travail, sindicat esquerrà, i del Partit Comunista Francès. Quan es van celebrar les eleccions, el partit gaullista va emergir més fort que abans.

Molts dels manifestants van assumir causes d'esquerres, com el comunisme, el rebuig a la Guerra del Vietnam, l'anarquisme o el situacionisme. Molts van veure els fets com una oportunitat de canviar la "vella societat" en molts aspectes socials, com els mètodes educatius i la llibertat sexual. Una minoria de manifestants, com el grup Occident, donava suport a causes d'extrema dreta.

Pintades i eslògans[modifica | modifica el codi]

La Sorbona

L'ennui est contre-révolutionnaire. El tedi és contrarevolucionari.

Pas de replâtrage, la structure est pourrie. No apedacis, l'estructura està podrida.

Nous ne voulons pas d'un monde où la certitude de ne pas mourir de faim s'échange contre le risque de mourir d'ennui. No volem un món on la garantia de no morir de fam es bescanvia pel risc de morir de tedi.

Ceux qui font les révolutions à moitié ne font que se creuser un tombeau. Els que fan les revolucions a mitges no fan més que cavar-se una tomba.

On ne revendiquera rien, on ne demandera rien. On prendra, on occupera. No es reivindicarà res, no es demanarà res. Es prendrà, s'ocuparà.

Plebiscite : qu'on dise oui qu'on dise non il fait de nous des cons. Plebiscit: que es digui sí que es digui no fa de nosaltres uns torracollons.

Depuis 1936 j'ai lutté pour les augmentations de salaire. Mon père avant moi a lutté pour les augmentations de salaire. Maintenant j'ai une télé, un frigo, un VW. Et cependant j'ai vécu toujours la vie d'un con. Ne négociez pas avec les patrons. Abolissez-les. Des de 1936 he lluitat pels augments de salari. Mon pare abans de mi ha lluitat pels augments de salari. Ara tenc una televisió, una gelera, un VW. I tanmateix he viscut sempre la vida d'un colló. No negocieu amb els patrons. Aboliu-los.

Le patrón a besoin de toi, tu n'as pas besoin de lui. El patró et necessita, tu no el necessites pas.

Travailleur: Tu as 25 ans mais ton syndicat est de l'autre siècle. Treballador: tens 25 anys però el teu sindicat és de l'altre segle.

Veuillez laisser le Parti communiste aussi net en en sortant que vous voudriez la trouver en y entrant. Per favor deixau el Partit comunista tan net en sortir com voldríeu trobar-lo en entrar-hi.

Je suis marxiste tendance Groucho. Sóc marxista de la tendència de Groucho.

Soyez réalistes, demandez l'impossible. Sigau realistes, demanau l'impossible.

On achète ton bonheur. Vole-le. Et compren la teva felicitat. Roba-la.

Sous les pavés, la plage. Sota les llambordes, la platja.

Autrefois, nous n'avions que le pavot. Aujourd'hui, le pavé. Abans no teníem més que cascall. Avui, la llamborda.

L'âge d'or était l'âge où l'or ne régnait pas. Le veau d'or est toujours de boue. L'edat d'or era l'edat en què l'or no regnava. El vedell d'or és sempre de fang.

La barricade ferme la rue mais ouvre la voie. La barricada tanca el carrer però obri la via.

Il n'y aura plus désormais que deux catégories d'hommes : les veaux et les révolutionnaires. En cas de mariage, ça fera des réveaulutionnaires. D'ara en endavant no hi haurà més que dues categories d'homes: els vedells i els revolucionaris. En cas de matrimoni sortiran els revedellucionaris.

Oubliez tout ce que vous avez appris. Commencez par rêver. Oblidau tot el que heu après. Començau per somiar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. David Castillo, Revolució sense morts. Avui, 3 de maig de 2008

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maig francès