Maiol de Cluny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Maiol de Cluny

Escultura a Souvigny
abat
Nom secular Majolus
Naixement ca. 906
Avinyó (Valclusa) o Valençòla (Provença)
Defunció 11 de maig de 994
Souvigny (Alvèrnia)
Enterrament Souvigny (restes desaparegudes en 1793)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 22 d'abril de 998, Roma per Gregori V
Festivitat 11 de maig
Fets destacables Abat de Cluny
Orde Cluniacencs
Iconografia Hàbit benedictí, amb bàcul i una mitra als peus (va refusar l'arquebisbat de Besançon)

Maiol de Cluny (Avinyó (Valclusa) o Valençòla, ca. 906 - Souvigny, 11 de maig de 994) va ser un monjo benedictí francès, quart abat de Cluny entre i 994. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La família de Maiol, arran de les invasions musulmanes, va deixar les terres de Rietz i anaren a viure a Mâcon (Borgonya). Maiol va estudiar a Lió i esdevingué ardiaca a Macôn. En 930, va refusar l'arquebisbat de Besançon i cap al 940 va entrar a l'Abadia de Cluny com a monjo, professant en 943 o 944.

A Cluny va tenir la funció d'armarius, o custodi dels llibres de la biblioteca. En 948, l'abat Aimard de Cluny, que va quedar cec, el nomenà coadjutor del monestir; quan Aimard renuncià al càrrec en 954, Maiol fou nomenat abat. Les bones relaciona que tenia amb Adelaida, germana del rei Conrad de Borgonya (937-993) i esposa d'Otó I d'Alemanya, futur emperador, li atorgaren una certa influència en la cort. Va ésser proposat com a papa per succeir Benet VI, però refusà el càrrec. Va ésser conseller del duc Hug el Gran, que li encarregà la reforma de diversos monestirs.

Continuà la bona relació amb Roma que havia tingut l'abat Odó de Cluny. Home culte, sota el seu abadiat el scriptorium de Cluny fou particularment actiu. Maiol va ocupar-se de fer créixer l'abadia i garantir-ne els ingressos, administrant acuradament les donacions que rebia i les rendes, que comprenien gairebé les de 900 pobles i parròquies, a més d'altres delmes. El culte a la memòria dels morts, que atreia moltes donacions, va prendre molta importància a Cluny.

El 967, Maiol va reformar la disciplina benedictina en nombrosos monestirs, difonent la reforma cluniacenca en regions com el nord d'Itàlia. Cap al 955 va començar obres d'ampliació a l'abadia, que cada cop tenia més monjos. S'edificà la nova església de Sant Pere, Cluny II, que es consagrarà el 981.

En 972, en una incursió musulmana de Fraxinetum,[1] va ésser capturat mentre travessava els Alps; fou rescatat pels monjos de Cluny per mil lliures d'argent. Aquest fet provocà una reacció dels nobles provençals, que s'organitzaren per expulsar definitivament els musulmans de la regió a la batalla de Tourtour.

A l'Abadia de Cluny, va tenir com a ajudant sant Odiló des del maig de 993, que el va succeir com a abat l'11 de maig de 994. Maiol va morir de camí cap Saint-Denis, a Souvigny, on Hug Capet l'havia cridat perquè en reformés l'abadia.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Per la seva tasca, la seva influència i la seva fama de taumaturg, va ésser venerat des de la seva mort, convertint-se en el primer sant de l'abadia. Ja el 996, Hug I de França va anar en pelegrinatge a la seva tomba de Souvigny, i en 998, una butlla del 22 d'abril, de Gregori V, evoca la benaurada memòria de Sant Maiol, la qual cosa es considera una proclamació de santedat.

El culte s'estengué als monestirs cluniacencs i a la Bretanya, el Jura i la regió de Lió. La seva tomba, a Souvigny, va ésser destruïda en 1793.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Metcalfe, Alex. The Muslims of Medieval Italy (en anglès). Edinburgh University Press, 2009, p. 48. ISBN 0748620087. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maiol de Cluny