Maksim Gorki
 Còpia en blanc i negre d'un negatiu de Màxim Gorki.[a] | |
| Nom original | (ru) Алексей Максимович Пешков  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 de març de 1868 Nijni Nóvgorod (Imperi Rus) |
| Mort | 18 de juny de 1936 (als 68 anys).svg){kind=small} Moscou (RSFS de Rússia) |
| Causa de mort | Pneumònia |
| Sepultura | Necròpolis de la Muralla del Kremlin |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Rússia  Unió Soviètica |
| Religió | Ateisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ficció literària |
| Ocupació | Escriptor, dramaturg i activista polític |
| Activitat | Modernisme |
| Ocupador | Casa Puixkin |
| Partit | Partit Obrer Socialdemòcrata Rus |
| Membre de | |
| Gènere | Novel·la i teatre |
| Moviment | realisme socialista |
| Nom de ploma | Maksim Gorki |
| Participà en | |
| 1934 | 1934 Soviet Writers' Congress (en)  |
| 30 abril 1907 (Julià) | V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
| Obra | |
| Primeres obres | Makar-Txudra (1892) |
Obres destacables La mare (1907) | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Iekaterina Peixkova Maria Andréieva |
| Fills | Maxim Peshkov (  Iekaterina Peixkova) |
| Cronologia | |
| març 1933-octubre 1933 | crema de llibres a l'Alemanya nazi
|
Premis | |
Signatura  | |
         | |
Maksim Gorki (en rus: Макси́м Го́рький), de vegades conegut en català com a Màxim Gorki, va ser el pseudònim utilitzat per Aleksei Maksímovitx Péixkov (en rus: Алексе́й Макси́мович Пе́шков o Пе́шков[b]) (Nijni Nóvgorod, 28 de març de 1868 – Moscou, 18 de juny de 1936) fou un escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític.[1] Va ser nomenat cinc vegades per al Premi Nobel de Literatura.[2] Les obres més famoses de Gorki són The Lower Depths (1902), Twenty-six Men and a Girl, The Song of the Stormy Petrel, The Mother, Summerfolk i Children of the Sun. Tenia una associació amb els escriptors russos Lev Tolstoi i Anton Txékhov; Gorki més tard escrigué les memòries d'aquests dos companys. Formà part de l'emergent moviment socialdemòcrata marxista. Es va oposar públicament al règim tsarista, i durant un temps es va associar al partit bolxevik amb Vladimir Lenin i Alexander Bogdanov. Es va exiliar de Rússia i més tard de la Unió Soviètica. L'any 1932, va tornar a Rússia per invitació personal de Ióssif Stalin, on passà els seus últims dies de vida.
Orígens
Aleksei Péixkov va ser fill d'un tapisser que, amb penes i treballs va millorar, al cap dels anys, la seva posició social. El noi, de ben petit, va començar a ocupar-se en oficis diversos fins a decidir-se a abandonar la llar familiar per fer la seva vida independent. En el transcurs de 18 anys, des del 1875 fins al 1893, el jove Gorki va treballar de pintor, d'ajudant de forner, de cambrer de vaixell, de ferroviari i fins i tot com a venedor de begudes. Tota l'experiència acumulada al llarg de les seves aventures enriquiria més tard el bagatge temàtic de l'escriptor. De fet, les seves vivències i les de les persones amb qui va treballar i va conviure van donar vida als relats de les seves obres autobiogràfiques Infància, Entre els homes i Els meus intervius. Una de les seves experiències, la seva permanència com a passant d'advocat, li va despertar el gust per la literatura i l'interès per la cultura. Des d'aleshores, la lectura esdevingué una activitat crucial en els seus dies, i més tard va donar vida a les seves primeres narracions: Makar-Txudra (1892) i Txelkaix (1895).[1]
Obra
L'obra de Maksim Gorki va créixer ràpidament. Pels volts del 1898, ja havia reunit la seva producció narrativa en dos volums. La seva persona era cada vegada més popular, els seus contes agradaven al públic i la seva fama va transcendir les fronteres i va dur el seu nom per tot Europa.[3]
Aleshores, també les seves produccions teatrals Els petits burgesos i Els baixos fons van aconseguir l'èxit. Van ser dutes a escena el 1902 en el Teatre d'Arts de Moscou i, més tard, van recórrer els millors escenaris d'Europa. Aquestes obres de teatre van emprar innovadorament tècniques naturalistes, que estructuraven sèries de trames paral·leles en les quals pràcticament tots els personatges tenien la mateixa importància.
En altres camps va seguir assolint noves fites. De la narrativa curta va passar a la llarga amb novel·les com Vàrenka Oléssova (1898), Fomà Gordéiev (1899) i Els tres (1900).
A Sant Petersburg, va establir contacte amb destacats marxistes que el van motivar a girar la vista cap als problemes socials i el van convèncer de la conveniència del moviment revolucionari. També en la seva obra va reflectir la seva simpatia per aquests ideals com ho mostren els seus drames El cant del petrell, Els estiuejants, Els fills del sol, Els enemics, Els bàrbars; la censura, tanmateix, va recaure sobre alguns d'aquests. Va ser nomenat membre honorari de l'Acadèmia Imperial de Ciències, però el 1902 li va ser revocat el nomenament a causa de divergències polítiques. Maksim Gorki, però, no estava disposat a cedir en els seus ideals i va seguir recolzant la Revolució Russa, suport que el duria a la presó.
El 1907, es va traslladar a Capri a causa d'uns greus problemes de salut; aquest mateix any i en aquest mateix lloc va escriure la seva obra més popular, La mare, en la qual relata l'evolució del pensament de la mare d'un obrer socialista així com l'entorn de la Rússia revolucionària. A l'illa italiana, va formar un centre d'emigració revolucionària fins poc abans d'esclatar la Primera Guerra mundial. Mentrestant, la seva fama anava en decadència i ell mateix sofria una crisi d'identitat influïda per les idees de Tolstoi.
En esclatar la Revolució Russa el 1917, ell es trobava en la seva pàtria i va treballar activament en l'àmbit cultural fins al 1921, quan es va traslladar a Alemanya, on va romandre tres anys.
Després va viure a Sorrento (Itàlia) i el 1928 va tornar a Rússia, on comença l'etapa de la seva obra que recolza el règim soviètic. Maksim Gorki va morir a Moscou, el 18 de juny del 1936.
Obres
A continuació s'enumera la bibliografia:[4][5]
- Makar Chudra (Макар Чудра), història curta, 1892
- Goremyka Pavel, novel·la, 1894 [6]
- Chelkash (Челкаш), novel·la, 1895
- Malva, història curta, 1897
- Sketches and Stories, històries, (tres volums) 1898–1899
- Creatures That Once Were Men (Бывшие люди), històries
- Twenty-six Men and a Girl, història curta, 1899
- Foma Gordeyev/The Man Who Was Afraid (Фома Гордеев), novel·la, 1899
- Three of Them (Трое), novel·la, 1900
- The Song of the Stormy Petrel (Песня о Буревестнике), poema, 1901
- Song of a Falcon (Песня о Соколе), història curta, 1902
- La Mare (Мать), novel·la, 1907[7]
- The Life of a Useless Man, novel·la, 1907
- A Confession (Исповедь), novel·la, 1908
- Okurov City (Городок Окуров), novel·la, 1908
- The Life of Matvei Kozhemyakin (Жизнь Матвея Кожемякина), novel·la, 1910
- Tales of Italy, històries, 1911–1913
- My Childhood (Детство), Autobiografia Part I, 1913–1914
- In the World (В людях), Autobiogafia Part II, 1916
- Chaliapin, articles a Letopis, 1917[c][8]
- Untimely Thoughts, articles, 1918
- My Recollections of Tolstoy, 1919
- My Universities (Мои университеты), Autobiografia Part III, 1923
- Through Russia, històries, 1923
- The Artamonov Business (Дело Артамоновых), novel·la, 1927
- Life of Klim Samgin (Жизнь Клима Самгина), novel·la inacabada de la sèrie:
- The Bystander, novel·la, 1927
- The Magnet, novel·la, 1928
- Other Fires, novel·la, 1930
- The Specter, novel·la, 1936
- Reminiscences of Tolstoy, Chekhov, and Andreyev, 1920–1928
- V.I. Lenin (В.И. Ленин), reminiscència, 1924–1931
- The I.V. Stalin White Sea – Baltic Sea Canal, 1934 (cap de redacció)
Drama
- Gorky, Maksim, Traduit per Fania Mindell. Night Lodging. 1919. [196 pàgines]. Realitzat al Plymouth Theater, 22 de desembre de 1919.
- The Philistines/The Smug Citizens/The Petty Bourgeois (Мещане), 1901
- The Lower Depths (На дне), 1902
- Summerfolk (Дачники), 1904
- Children of the Sun (Дети солнца), 1905
- Barbarians, 1905
- Enemies, 1906
- The Last Ones, 1908, títol original Poslednje.
- The Reception/Vstrecha, 1910
- Queer People/Eccentrics, 1910
- Vassa Zheleznova, 1910
- The Zykovs, 1913
- Counterfeit Money, 1913
- The Old Man/The Judge/Starik, 1915, 1922, 1924
- Workaholic Slovotekov, 1920
- Somov and Others, 1930
- Yegor Bulychov and Others/Egor Bulychev, 1932
- Dostigayev and Others, 1933
Notes
- ↑ La meitat de la longitud del retrat, realitzada per Herman Mishkin, Nova York.
- ↑ És la seva pròpia pronunciació, segons la seva autobiografia Detstvo (Infància), era Пешко́в, però la majoria dels russos diuen Пе́шков.
- ↑ El manuscrit d'aquesta obra, va ser escrit per Gorki utilitzant la informació subministrada pel seu amic Chaliapin, es va traduir, juntament amb la correspondència addicional de Gorki amb Chaliapin i altres.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Liukkonen, Petri. «Maksim Gorky». Ari Pesonen. Kuusankosken kaupunginkirjasto, 2008.
- ↑ «Nomination Database». Nobelprize.
- ↑ Vučenov D. Rado Domanovića -Vida, èpoques i creativitat.- Belgrad: publicacions "Rad", 1959. -S. 162- COBISS.SR-ID 29.498.127
- ↑ Turner, Lily; Strever, Mark. Orphan Paul; A Bibliography and Chronology of Maxim Gorky. New York: Boni and Gaer, 1946, p. 261–270 [Consulta: 21 juny 2012].
- ↑ «Collected Works of Maxim Gorky». mts-nn.ru, 1949–1956. [Consulta: 2 juliol 2012].
- ↑ Orphan Paul, Boni i Gaer, Nova York, 1946.
- ↑ Gorki, Màxim; Josep M. Güell (Traductor). La Mare (en català). Barcelona: Edicions 62, El Cangur, 1973, p. 293. ISBN 84-297-1605-X.
- ↑ N. Froud i J. Hanley (Eds i traductors), Chaliapin: An Autobiography as told to Maxim Gorky (Stein and Day, Nova York 1967) Library of Congress 67-25616.
Vegeu també
- Parc Gorki
- Fudbalski Klub Sloboda Tuzla originalment anomenat FK Gorki
Bibliografia
- Banham, Martin, ed. 1998. The Cambridge Guide to Theatre. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-43437-8.
- Benedetti, Jean. 1999. Stanislavski: His Life and Art. Edició revisada. Edició original publicada l'any 1988. Londres: Methuen. ISBN 0-413-52520-1.
- Worrall, Nick. 1996. The Moscow Art Theatre. Theatre Production Studies ser. Londres i Nova York: Routledge. ISBN 0-415-05598-9.
- Figes, Orlando. 1998. "A People's Tragedy: The Russian Revolution: 1891–1924" Penguin, Nova York i Londres. ISBN 978-0-14-024364-2
Enllaços externs
- Maxim Gorky Archive a marxists.org (anglès)
- Obres de Maksim Gorki al Projecte Gutenberg.
- "Anton Chekhov: Fragments of Recollections" per Maxim Gorky (anglès)
- Alguns treballs de Maxim Gorky (anglès)
- Treballs de Maxim Gorky (domini públic al Canadà) (anglès)
- "Prince of Russian Literature" (Sri Lanka) (anglès)
- BBC Russian Service revisió de la producció de Londres de 1985 "Enemies" de Gorki dirigida per Ann Elizabeth Pennington associada amb l'Internationalist Theatre (anglès)
Wikimedia commons
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maksim Gorki |