Malaltia de Kienböck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Malaltia de Kienböck
Classificació i recursos externs

Ossos de la mà
Proximal: A = escafoides, B = semilunar, C = piramildal, D = pisiforme
Distal: I = trapezi, F = trapezoide, G = gran, H = ganxut
CIM-10 M92.2
CIM-9 732.3
OMIM 165800
DiseasesDB 7178
MeSH D010020

La malaltia de Kienböck, (Kienboeck) o necrosi avascular de l'os semilunar: és un estat clínic causat per la manca d'irrigació sanguínia de l'os semilunar del carp (os del canell, que es troba entre l'escafoides i el piramidal) i que com a conseqüència en produeix alteracions morfològiques, dolor i la disminució de la funció articular del canell en grau variable, i generalment progressiu. Va ser descrita pel radiòleg Robert Kienböck, de Viena el 1910.

És una malaltia rara, el que fa que sigui difícil reunir experiència sobre ella, i d'altra banda la seva evolució és lenta, el que fa que requereixi un seguiment durant anys per avaluar el resultat del tractament.[1]

Causes[modifica | modifica el codi]

La malaltia de Kienböck es produeix per la destrucció del teixit ossi (osteonecrosi) de l'os semilunar del carp o canell. L'alteració de l'os es produeix com a conseqüència d'una inflamació, lesió o més freqüentment, fractura d'aquest os, que dóna lloc a una osteocondrosi (reblaniment de l'os).[2]

Sol presentar-se entre els 20 i els 40 anys d'edat, encara que pot originar-se per un únic episodi de trauma repetitiu. És el doble de freqüent en homes que en dones.

La necrosi del semilunar pot derivar d'un traumatisme al canell, com ara una fractura composta, provocant la interrupció del subministrament de sang a l'os. Així mateix, hi ha documentació que mostra que algunes persones tenen una única artèria que subministra al semilunar, que fàcilment podria tallar-se o pinçar-se, fins i tot per un esquinç lleu, provocant que el pacient desenvolupi la síndrome de Kienböck. Hi ha un predisposició a que s'origini en el costat dret i en els treballadors manuals.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

La forma de presentació més freqüent és com:[2]

  • Dolor de canell, associat amb inflamació de la sinovial
  • Limitació de la mobilitat
  • Disminució de la força a la mà
  • Augment del gruix del canell per acumulació de líquid a la zona (edema)
  • Limitació funcional

A llarg termini la malaltia sol desembocar en una artrosi de canell.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

La gravetat de la malaltia es classifica segons criteris radiològics, complementats amb la ressonància magnètica o la gammagrafia:[2]

  • Estadi I: Petites línies de fractura (possible fractura del semilunar).
  • Estadi II: Esclerosi del semilunar sense col·lapse
  • Estadi III: Evidència d'esclerosi de l'os dorsal del lloc de fractura
  • Estadi IV: Evidència d'esclerosi de l'os dorsal del lloc de fractura, col·lapse del semilunar i fragmentació
  • Estadi V: Artritis secundària als canvis en el radi

Tractament[modifica | modifica el codi]

En les fases més lleus de la malaltia el tractament consisteix en la immobilització de la canell i l'administració de fàrmacs antiinflamatoris combinats a vegades amb analgèsics. Si els símptomes no remeten existeixen diverses mesures quirúrgiques, dins de les quals podem trobar:[3][4]

  • Denervació del canell: Eliminar els nervis per eradicar així el dolor
  • Artoplastia: Reconstrucció d'una articulació destinada a restablir la mobilitat
  • Revascularització
  • Escurçament de l'os radial
  • Allargament del cúbit
  • Artròdesi intercapal: Limitació del moviment del canell
  • Empelts ossis
  • Artoplastia amb reemplaçament per silicona

Estadis d'I, II i III[modifica | modifica el codi]

S'opta per la revascularització del semilunar, complementant-lo amb l'allargament del cúbit i segons sigui necessari amb l'escurçament del radi.

  • Estadi I: Es tendeix a la immobilització del canell.
  • Estadi II: Si s'aprecia una diferència notable dels ossos radial i cubital, pot intentar escurçar el primer o allargar-se el segon.
  • Estadi III: Reposició per artroplàstia acompanyada o no d'artròdesis intercarpal

Les tècniques de revascularització, que impliquen empelts ossis que poden procedir de qualsevol part del cos, han donat resultats satisfactoris en casos d'estadi III, encara que el seu ús en estadis més greus és polèmic.[5][6]

Estadis IV i V[modifica | modifica el codi]

En els estadis més avançats el tractament sol ser quirúrgic. Pot estar orientat a millorar el reg sanguini o mitjançant modificacions dels ossos adjacents al semilunar per reduir la pressió sobre aquest.

En moltes ocasions, a hores estadis més avançats s'opta per la reconstrucció de l'articulació. Consisteix en l'extirpació del semilunar i el seu reemplaçament per una pròtesi, així com l'escurçament o no d'altres ossos segons es cregui necessari i diversos tipus de fusió intercapal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. NORD - National Organization for Rare Disorders. 20Disease Kienböck Disease (en anglès), 2006 [Consulta: 15, 06]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 www.elmedico.net. Dades clíniques sobre la malaltia de Kienböck (en espanyol), 2006 [Consulta: 15, 06]. 
  3. www.elmedico.net. com/Kienbock.htm Malalties> Traumatologia> Malaltia de Kienböck (en espanyol), 2006 [Consulta: 15, 06]. 
  4. www. saludalia.com. Dades clíniques sobre la malaltia de Kienböck (en espanyol), 2005 [Consulta: 15, 06]. 
  5. Division of Hand Surgery, Universitat de Bern, Inselspital, Switzerland.. Kienböck s disease, early stage 3 - height reconstruction and core revascularization of the lunate. (en anglès) [Consulta: 15, 06]. 
  6. Original Text by Clifford R. Wheeless, III, MD.. «Kienböck s disease: Lunatomalacia» (en anglès). Duke Orthopaedics, 2008. [Consulta: 15, 06].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Lamas Gomez, C.. La malaltia de Kienböck. Bosch Editor, 2005. ISBN 9788476987407. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]