Malaltia intersticial difusa del pulmó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Malaltia intersticial difusa del pulmó
Classificació i recursos externs

Fase final de fibrosi pulmonar d'origen desconegut (autòpsia).
CIM-10 J84.9
CIM-9 506.4, 508.1, 515, 516.3, 714.81, 770.7
DiseasesDB 31509
eMedicine ped/1950
MeSH D017563

Les malalties intersticials difuses del pulmó (MPID) són un grup heterogeni de malalties d’etiologia inflamatòria amb manifestacions clíniques, radiològiques i funcionals respiratòries similars que afecten sobretot a l’estructura alveolointersticial del pulmó,[1] a més de, a vegades, petites vies aèries, artèries i venes pulmonars.

L’etiologia és molt variada, amb més de 150 causes distintes conegudes que sols suposen 35 % dels casos.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Idiopàtiques[modifica | modifica el codi]

Primàries[modifica | modifica el codi]

Patogènia[modifica | modifica el codi]

Aquest grup de malalties té una patogènia similar. Sempre existeix un agent causal que provoca un dany repetit de l'epiteli alveolar que secreta mediadors de la inflamació per cèl·lules inflamatòries i parenquimatoses. Aquests mediadors provoquen una inflamació crònica alveolar (alveolitis) que donarà lloc a fibrosi.

Malgrat això, cal dir que no totes les MPID donen fibrosis pulmonar, i que certs factors modulen la fibrosi, com poden ser la natura de la noxa, la integritat de la membrana basal del interstici pulmonar, els gens o l'estat immune del pacient.

Anatomia patològica[modifica | modifica el codi]

Davant tot aquest ventall de malalties, a l'hora d'un examen anatomopatològic ens trobem que les característiques histològiques són semblants, el que indica que estem davant d’una acció similar de les noxes. Podem trobar un infiltrat inflamatori intersticial i alteracions morfològiques del teixit connectiu pulmonar (alveolitis), a part de lesions de les estructures veïnes (pleura, vasos, bronquis...) en algunes malalties. Poden aparèixer també lesions més específiques, com granulomes (sarcoïdosi i pneumonitis per hipersensibilitat). A banda de l’alveolitis, també podem trobar edema intersticial i exsudat fibrinós als espais alveolars, amb hiperplàsia dels pneumòcits tipus II.

La fibrosi pulmonar es caracteritza per la desestructuració del teixit connectiu pulmonar que dona una obliteració dels espais alveolars. Si es extensa, es denomina estadi final, només es poden distingir petits quists aeris separats per una gran quantitat de teixit fibrós (l’anomenat pulmó en bresca). El pulmó és de mida petita i de consistència augmentada. A més, també es poden veure lesions vasculars (engruiximent de la paret i obliteració de la llum).

Clínica[modifica | modifica el codi]

El quadre clínic es caracteritza per dificultat respiratòria en esforç i tos seca, de curs insidiós. A vegades el curs és d’inici subagut, acompanyada de febre i altres símptomes sistèmics.

En les fases inicials, els malalts de MPID poden romandre asimptomàtics o romandre amb dispnea amb radiografia de tòrax normal.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Depèn del tipus de malaltia, però en les d’etiologia coneguda cal evitar l’agent causal. En el tractament del component inflamatori de la malaltia s’empren glucocorticoides[2] o immunodepressors a dosis variables. Per a la fibrosi no hi ha fàrmacs efectius. En els casos en amb hipertensió pulmonar, els pacients es poden beneficiar de tractaments amb oxigenoteràpia i vasodilatadors. En casos sense resposta al tractament i progressió de la malaltia es pot valorar el trasplantament pulmonar.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia intersticial difusa del pulmó