Malaltia professional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Treballador en un moll marí.

El terme malaltia professional és aquella que atempta contra la salut del treballador, aquesta expressió sovint es redueix als de l'exposició a una font de tòxics o patògens patits durant l'ocupació laboral. Aquesta exposició es repeteix diverses vegades abans que apareguin els primers símptomes. En el cas immediatament després d'una lesió en un esdeveniment específic es classifica generalment com un accident de treball.

S'anomena malaltia professional a aquella malaltia de treball adquirida en el lloc de treball par part d'un treballador per compte d'altri. Com a exemples de malalties professionals recollides en la legislació hi ha la pneumoconiosi, l'alveolitis al·lèrgica, la lumbàlgia, la síndrome del túnel carpià, l'exposició professional a gèrmens patògens i diversos tipus de càncer, entre altres.[1]

En països com Espanya, i a efectes legals, es reconeix com malatia professional aquella que a més de tenir el seu origen laboral, està inclosa en una llista oficial publicada pel Ministeri de Treball i que dóna, per tant el dret al cobrament de les indemnitzacions corresponents.

La disciplina dedicada a la prevenció de les malalties professionals és la higiene industrial;[2] la medicina del treball s'especialitza en el guariment i rhabilitació dels treballadors afectats mentre que l'ergonomia s'encarrega dels disseny productiu dels ambients de treball per tal d'adaptar-ls a les capacitats dels éssers humans.

El 19 de setembre de 2003, la Comissió Europea va adoptar una Recomanació (2003/670/CE, DO L238 de 25 de setembre de 2003), relativa a la llista europea de malalties professionals

Identificació com malaltia professional[modifica | modifica el codi]

Per catalogar de malaltia professional una malaltia determinada és imprescindible que existeixin uns elements bàsics que la diferenciïn d'una malaltia comuna:

Agent: ha d'existir un agent causal en l'ambiente o especials condicions de treball, potencialment lesives per a la salut. Poden ser físics, químics, biològics o generadors de sobrecàrrega física per al treballador exposat.

Exposició: és condició sine qua non demostrar que, com a conseqüència del contacte entre el treballador i l'agent o particular condició de treball, es possibilita la gestació d'un dany a la salut. Els criteris de demostració poden ser:

1 Qualitatius: consisteix a establir una llista taxativa d'ocupacions amb risc d'exposició, i la declaració de l'afectat o dels seus representants d'estar exercint aquesta ocupació o haver-ho fet.

2 Quantitatius: esrefereix a les disposcions existents respecte valors límits o concentracions màximes permisibles per cadascun dels agents incorporats en la llista.

Malaltia: ha d'existir una malaltia o un dany clarament delimitats.

Nexe de causalitat: ha de demostrar-se amb proves científiques que eisteix un vincle entre lamalaltia i la presència en el treball dels agents o condicions.

No cal que la patologia hagi originat ja una incapacitat.

Inclusió en la llista oficial.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. FREMAP, Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales
  2. Revista electrónica ENLACES de Recursos Humanos. Reglamento de las condiciones de higiene y seguridad en el trabajo