Malaltia pulmonar obstructiva crònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Malaltia pulmonar obstructiva crònica
Classificació i recursos externs
CIM-10 J40 - J44, J47
CIM-9 490 - 496
OMIM 606963
DiseasesDB 2672
MedlinePlus 000091
eMedicine med/373 emerg/99
MeSH C08.381.495.389

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), es caracteritza per la presència d'una obstrucció crònica i poc reversible al flux aeri. Sol iniciar-se amb una bronquitis crònica i pot coexistir amb l'emfisema pulmonar, un parell de malalties dels pulmons, en les quals també les vies respiratòries s'estrenyen.[1]

Això porta a una limitació del flux d'aire cap i des dels pulmons, causant dispnea (dificultat per respirar). A la pràctica clínica, la MPOC es defineix pel seu característic baix flux d'aire en les proves de funció pulmonar.[2] En contrast amb l'asma, aquesta limitació és poc reversible i en general empitjora progressivament amb el temps.

La MPOC és causada per partícules nocives o gasos, en general de consum de tabac (tabaquisme), el que desencadena una resposta inflamatòria anòmala del pulmó.[3] Només un 20-25% dels fumadors desenvolupen la malaltia, però es desconeixen les causes de predisposició al desenvolupament, tot i que pot ser que sigui un component multifactorial que incloguin elements ambientals com susceptibilitat individual.

El diagnòstic de MPOC requereix proves de funció pulmonar. Les mesures de tractament més importants inclouen la cessació del tabaquisme, la teràpia farmacològica (principalment amb l'ús d'inhaladors), la vacunació (antigripal i antipneumocòccica) i la rehabilitació. Alguns pacients poden requerir tractament a llarg termini d'oxigen (oxigenoteràpia) o un trasplantament de pulmó.[3]

Arreu del món, la MPOC classificat com la sisena causa de mort el 1990. Es preveu que sigui la quarta causa de mort al món el 2030 a causa d'un augment en les taxes de tabaquisme i els canvis demogràfics en molts països.[4]

Causes[modifica | modifica el codi]

La causa més important de la malaltia pulmonar obstructiva crònica és el consum de tabac. Més del 90% dels malalts diagnosticats d'aquesta malaltia encara fumen o han fumat durant molts anys. La inhalació del fum produeix inflamació dels bronquis i destrucció dels envans alveolars. Això explica que els efectes siguin només parcialment reversibles (atès que hi ha un component de destrucció i d'inflamació crònica). Per això, la funció pulmonar perduda no es recupera. El fum de l'ambient i algunes condicions laborals també poden causar la malaltia.[5]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

La majoria de malalts tenen tos (a què en molts casos no donen importància i anomenen tos del fumador). La tos s'acompanya de producció d'esput més o menys blanquinós, però que pot augmentar de volum i canviar de color quan es produeixen aguditzacions de la simptomatologia. De mica en mica els malalts experimenten ofec quan fan activitat física i, progressivament, eviten fer aquelles activitats que desencadenen aquest ofec. La malaltia pulmonar obstructiva crònica és la causa de la tendència al sedentarisme de les persones que la pateixen i, a la llarga, es produeix l'anomenada espiral de l'ofec: en tenir ofec no fan activitat, en no fer activitat es perd forma física i, per tant, l'ofec es presenta amb activitats cada cop més simples. Aquesta espiral de l'ofec s'arriba a manifestar en casos avançats quan es fan les activitats bàsiques de la vida diària: higiene personal, menjar, vestir-se.[5]

El deteriorament de la funció pulmonar és progressiu i, per tant, l'empitjorament dels símptomes també ho és. Al llarg de l'any, moltes vegades coincidint amb infeccions respiratòries, els malalts presenten aguditzacions de la simptomatologia (més tos, més producció d'esput, més ofec i, de vegades, febre alta). Aquestes situacions requereixen tractament específic i, de vegades, són la causa d'un ingrés a l'hospital.[5]

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Espirometria[modifica | modifica el codi]

Mitjançant una espirometria, es pot classificar en:[6]

Grau Denominació Definició
I Lleu FEV1/FVC < 70%; FEV1 ≥ 80% predit
II Moderada FEV1/FVC < 70%; 50% ≤ FEV1 < 80% predit
III Severa FEV1/FVC < 70%; 30% ≤ FEV1 < 50% predit
IV Molt severa FEV1/FVC < 70%; FEV1 < 30% predit o FEV1 < 50% predit més insuficiència respiratòria crònica (PaO2 < 60 mmHg)

Fenotips[modifica | modifica el codi]

El 2012 apareix la Guia de tractament espanyola de la MPOC, que ve a completar l'anterior guia de diagnòstic i tractament,[7] classificant els pacients segons quatre "fenotips" clínics. Això comporta la realització d'anamnesi, espirometria i, sovint, de radiografia de tòrax i anàlisi.

Es parlarà d'aguditzadors quan presentin 2 o més crisis greus, en els últims 12 mesos, que han precisat antibiòtics i/o glucocorticoides sistèmics.

A. No aguditzador[modifica | modifica el codi]

Amb emfisema o bronquitis crònica.

B. Mixt MPOC-asma[modifica | modifica el codi]

Calen, almenys, 2 criteris majors o 1 de major amb 2 de menors, dels següents:

Criteris majors

Criteris menors

  • Xifres elevades d'IgE total
  • Antecedents personals d'atòpia
  • Prova broncodilatadora positiva en almenys dues ocasions (increment del FEV1 > 12% i de > 200 ml, respecte al valor basal)

C. Aguditzador amb emfisema[modifica | modifica el codi]

Quan presenta clínica i radiologia compatible amb emfisema.

D. Aguditzador amb bronquitis crònica[modifica | modifica el codi]

Quan presenta tos i expectoració cròniques.

Valoració de la gravetat[modifica | modifica el codi]

Es realitza a atenció primària de salut segons la següent taula:[7]

BODEx
0 1 2 3
B IMC > 21 ≤21
O FEV1 (%) ≥ 65 50-64 36-49 ≤35
D Dispnea (mMRC) 0-1 2 3 4
Ex Exacerbacions greus 0 1-2 ≥3

El resultat de la gravetat és:

  • Lleu: 0-2 punts.
  • Moderat: 3-4 punts.
  • Greu o molt greu (necessita valoració BODE, en atenció especialitzada): més de 4 punts.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Mesures generals[modifica | modifica el codi]

S'aconsella:,[8] en tots els graus:

  • Consell antitabàquic, si és fumador
  • Educació sanitària
  • Vacunació antigripal i antipneumocòccica

Fàrmacs utilitzats[modifica | modifica el codi]

Els noms comercials dels fàrmacs que segueixen a continuació corresponen al mercat espanyol:[9]

Agonistes β-2
de curta durada
de llarga durada
Anticolinèrgics
de curta durada
de llarga durada
Glucocorticoides inhalats
  • Beclometasona (Becloasma®, Becloforte®, Becotide®)
  • Budesonida (EFG, Pulmicort® turbuhaler)
  • Fluticasona (Avamys®, Flixotide® accuhaler, Flusonal® accuhaler, Inalacor® accuhaler, Trialona® accuhaler).
Glucocorticoides associats amb broncodilatadors de llarga durada
  • Beclometasona + formoterol (Formodual®, Foster®).
  • Budesonida + formoterol (Rilast® turbuhaler, Symbicort® turbuhaler).
  • Fluticasona + salmeterol (Anasma®, Brisair® accuhaler, Inhaladuo® accuhaler, Plusvent® accuhaler, Seretide® accuhaler).
Glucocorticoides sistèmics
Inhibidors de la fosfodiesterasa 4
Oxigenoteràpia domiciliària a llarg termini
Si existeix insuficiència respiratòria.

Tractament esgraonat[modifica | modifica el codi]

El tractament dependrà del fenotip i de l'estadi de gravetat:[7]

Lleu Moderat Greu Molt greu
A. No aguditzador LAMA o LABA
SABA o SAMA*
LAMA o LABA
LAMA + LABA
LAMA + LABA LAMA + LABA + teofilina
B. Mixt MPOC-asma LABA + CI LABA + CI LAMA + LABA + CI LAMA + LABA + CI
(valorar afegir teofilina o IPE4 si expectoració
i aguditzacions)
C. Aguditzador amb emfisema LAMA o LABA (LABA o LAMA) + CI
LAMA + LABA
LAMA o LABA
LAMA + LABA + CI LAMA + LABA + CI
(valorar afegir teofilina)
D. Aguditzador amb bronquitis crònica LAMA o LABA (LAMA o LABA) + (CI o IPE4)
LAMA + LABA
LAMA o LABA
LAMA + LABA + (CI o IPE4)
(LAMA o LABA) + CI + IPE4
(valorar afegir carbocisteïna)
LAMA + LABA + (CI o IPE4)
LAMA + LABA + CI + IPE4
(valorar afegir carbocisteïna)
(valorar afegir teofilina)
(valorar afegir antibiótics)

Abreviatures: SABA: beta-2 agonista de curta durada; SAMA: anticolinèrgic de curta durada; CI: corticosteroide inhalat; LAMA: anticolinèrgic de llarga durada; LABA: beta-2 agonista de llarga durada; IPE4: inhibidor de la fosfodiesterasa 4.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. U.S. National Heart Lung and Blood Institute - What is COPD
  2. Nathell, L.; Nathell, M.; Malmberg, P.; Larsson, K.. «COPD diagnosis related to different guidelines and spirometry techniques». Respiratory research, vol. 8, 1, 2007, pàg. 89. DOI: 10.1186/1465-9921-8-89. PMC: 2217523. PMID: 18053200.
  3. 3,0 3,1 Rabe KF, Hurd S, Anzueto A, et al.. «Global Strategy for the Diagnosis, Management, and Prevention of Chronic Obstructive Pulmonary Disease: GOLD Executive Summary». Am. J. Respir. Crit. Care Med., 176, 6, 2007, pàg. 532–55.
  4. Mathers CD, Loncar D. «Projections of Global Mortality and Burden of Disease from 2002 to 2030». PLoS Med., 3, 11, November 2006, pàg. e442. DOI: 10.1371/journal.pmed.0030442. PMC: 1664601. PMID: 17132052.
  5. 5,0 5,1 5,2 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
  6. «Global strategy for the diagnois, management, and prevention of chronic obstructive pulmonary disease». Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease, Inc, 2010.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Guía de Práctica Clínica para el Diagnóstico y Tratamiento de Pacientes con Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC) - Guía Española de la EPOC (GesEPOC)». Arch Bronconeumol, 48(Supl 1), 2012, pàg. 2-58.
  8. Carme Anguera i cols. «Malaltia pulmonar obstructiva crònica». Guies de pràctica clínica. Institut Català de la Salut, 2010.
  9. AEMPS. 2011. «sinaem4.agemed.es». [Enllaç no actiu]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia pulmonar obstructiva crònica