Malaltia pulmonar obstructiva crònica
| Malaltia pulmonar obstructiva crònica | |
|---|---|
| Classificació i recursos externs | |
| CIM-10 | J40 - J44, J47 |
| CIM-9 | 490 - 496 |
| OMIM | 606963 |
| DiseasesDB | 2672 |
| MedlinePlus | 000091 |
| eMedicine | med/373 emerg/99 |
| MeSH | C08.381.495.389 |
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), es caracteritza per la presència d'una obstrucció crònica i poc reversible al flux aeri. Sol iniciar-se amb una bronquitis crònica i pot coexistir amb l'emfisema pulmonar, un parell de malalties dels pulmons, en les qual també les vies respiratòries s'estrenyen.[1]
Això porta a una limitació del flux d'aire cap i des dels pulmons, causant dispnea (dificultat per respirar). A la pràctica clínica, la MPOC es defineix pel seu característic baix flux d'aire en les proves de funció pulmonar.[2] En contrast amb l'asma, aquesta limitació és poc reversible i en general empitjora progressivament amb el temps.
La MPOC és causada per partícules nocives o gasos, en general de consum de tabac (tabaquisme), el que desencadena una resposta inflamatòria anòmala del pulmó.[3] Només un 20-25% dels fumadors desenvolupen la malaltia, però es desconeixen les causes de predisposició al desenvolupament, tot i que pot ser que sigui un component multifactorial que incloguin elements ambientals com susceptibilitat individual.
El diagnòstic de MPOC requereix proves de funció pulmonar. Les mesures de tractament més importants inclouen la cessació del tabaquisme, la teràpia farmacològica (principalment amb l'ús d'inhaladors), la vacunació (antigripal i antipneumocòccica) i la rehabilitació. Alguns pacients poden requerir tractament a llarg termini d'oxigen (oxigenoteràpia) o un trasplantament de pulmó.[3]
Arreu del món, la MPOC classificat com la sisena causa de mort el 1990. Es preveu que sigui la quarta causa de mort al món el 2030 a causa d'un augment en les taxes de tabaquisme i els canvis demogràfics en molts països.[4]
Taula de continguts |
Diagnòstic [modifica]
Mitjançant una espirometria, es pot classificar en:[5]
| Grau | Denominació | Definició |
|---|---|---|
| I | Lleu | FEV1/FVC < 70%; FEV1 ≥ 80% predit |
| II | Moderada | FEV1/FVC < 70%; 50% ≤ FEV1 < 80% predit |
| III | Severa | FEV1/FVC < 70%; 30% ≤ FEV1 < 50% predit |
| IV | Molt severa | FEV1/FVC < 70%; FEV1 < 30% predit o FEV1 < 50% predit més insuficiència respiratòria crònica (PaO2 < 60 mmHg) |
Tractament [modifica]
S'aconsella: [6]
En tots els graus: Consell antitabàquic, educació sanitària i vacunació antigripal i antipneumocòccica.
Els noms comercials dels fàrmacs que segueixen a continuació corresponen al mercat espanyol[7]:
Lleu [modifica]
- Broncodilatador de curta durada: salbutamol (EFG, Ventolin®) o terbutalina (Terbasmin®), a demanda.
- Si persisteixen els símptomes, cal afegir-hi: bromur d’ipratropi (EFG, Atrovent®)
Moderada [modifica]
- Afegir broncodilatador de llarga durada: salmeterol (Beglan®, Betamican®, Inaspir®, Serevent®) o formoterol (EFG, Foradil®, Neblik®, Oxis®)
- Si persisteixen els símptomes, es pot provar d'afegir-hi bromur de tiotropi (Spiriva®), envers del bromur d'ipratropi.
- Exercicis de rehabilitació respiratòria.
Severa [modifica]
- Cal afegir-hi un glucocorticoide inhalat, si hi ha exacerbacions repetides:
- Beclometasona (Becloasma®, Becloforte®, Becotide®)
- Budesonida (EFG, Pulmicort® turbuhaler)
- Fluticasona (Avamys®, Flixotide® accuhaler, Flusonal® accuhaler, Inalacor® accuhaler, Trialona® accuhaler).
Gairebé sempre s'utilitza el glucocorticoide associat al broncodilatador de llarga durada:
- Beclometasona + formoterol (Formodual®, Foster®).
- Budesonida + formoterol (Rilast® turbuhaler, Symbicort® turbuhaler).
- Fluticasona + salmeterol (Anasma®, Brisair® accuhaler, Inhaladuo® accuhaler, Plusvent® accuhaler, Seretide® accuhaler).
Molt severa [modifica]
- Si existeix insuficiència respiratòria crònica cal afegir-hi: oxigenoteràpia domiciliària a llarg termini.
Referències [modifica]
- ↑ U.S. National Heart Lung and Blood Institute - What is COPD
- ↑ doi:10.1186/1465-9921-8-89
Aquesta referència està incompleta. Podeu copiar-la o generar-la [1] - ↑ 3,0 3,1 Rabe KF, Hurd S, Anzueto A, et al.. «Global Strategy for the Diagnosis, Management, and Prevention of Chronic Obstructive Pulmonary Disease: GOLD Executive Summary». Am. J. Respir. Crit. Care Med., 176, 6, 2007, p. 532–55.
- ↑ Mathers CD, Loncar D. «Projections of Global Mortality and Burden of Disease from 2002 to 2030». PLoS Med., 3, 11, November 2006, p. e442. DOI: 10.1371/journal.pmed.0030442. PMC: 1664601. PMID: 17132052.
- ↑ «Global strategy for the diagnois, management, and prevention of chronic obstructive pulmonary disease». Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease, Inc, 2010.
- ↑ Carme Anguera i cols. «Malaltia pulmonar obstructiva crònica». Guies de pràctica clínica. Institut Català de la Salut, 2010.
- ↑ AEMPS. 2011. [2]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia pulmonar obstructiva crònica |
