Malaquies d'Armagh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Malaquies

Escultura moderna
bisbe i abat
Nom secular Máel Máedóc Ua Morgair, Maelmhaedhoc Ó Morgair
Naixement 1094
Armagh (Irlanda)
Defunció 2 de novembre de 1148
Abadia de Claravall (Borgonya, França)
Enterrament Abadia de Claravall; avui, a la Catedral de Troyes i una part, des de 1982, a la catedral de Sant Patrici d'Armagh
Commemoració en Església catòlica
Canonització 6 de juliol de 1199, Roma per Climent III
Festivitat 2 de novembre
Fets destacables Arquebisbe d'Armagh, bisbe de Down i Connor, abat de Bangor; suposat autor de les Profecies de Malaquies
Orde Benedictins
Iconografia Com a bisbe

Sant Malaquies (Armagh, Irlanda, 2 de novembre de 1094 - Claravall, 1148), en gaèlic antic Máel Máedóc Ua Morgair i en gaèlic modern Maelmhaedhoc Ó Morgair fou arquebisbe d'Armagh. Hom li atribueix les Profecies de Malaquies, un text profètic que suposadament revela les identitats dels papes fins al final dels temps.

"Malaquies" significa "àngel del Senyor" i no s'ha de confondre amb el profeta hebreu Malaquies, que dóna nom a un dels llibres de l'Antic Testament.

Vida[modifica | modifica el codi]

Reliquiari de Sant Malaquies a Claravall
Catedral de Troyes, on avui hi ha les restes del sant, amb les de Sant Bernat de Claravall
Actual catedral catòlica d'Armagh

Pertanyia a una família noble, els O'Morgair. Va ser batejat com a Maelmhaedhoc (llatinitzat més tard com a Malaquies o Malachy en la versió anglesa). Durant la seva educació, va compartir un temps la vida eremítica amb Imhar O'Hagan, i més tard amb sant Cellach (Celsus), bisbe d'Armagh. Ordenat sacerdot per Celsus el 1119, va continuar els estudis de litúrgia i teologia a Lismore. El 1123 va ser escollit abat de Bangor i un any més tard va ser consagrat bisbe de Connor. En morir Cels el 1132 va ser nomenat arquebisbe d'Armagh. Va viatjar a Roma dues vegades, i en la primera el 1138-1139, va visitar a la tornada el seu amic sant Bernat de Claravall (Clairvaux), a qui va ajudar a fundar a Irlanda la gran abadia de Mellifont el 1142.

En la tornada d'un segon viatge a Roma, Malaquies va emmalaltir i va arribar al monestir cistercenc de Claravall, on va morir als braços de sant Bernat el 2 de novembre de 1148.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Se li atribueixen molts miracles, però pel que més se'l recorda és pel seu presumpte do de profecia; en efecte es diu que va fer profecies sobre Irlanda, sobre la seva pròpia mort i, la més famosa, la profecia que se li atribueix sobre els papes (Profecia de Sant Malaquies).

Va ser canonitzat pel papa Climent III, el 6 de juliol de 1199, esdevenint el primer irlandès que va ser proclamat sant. La seva festa se celebra el 3 de novembre.