Malazgirt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, Malâzgird; en armeni: Մանազկերտ, Manazkert) és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia. El 2000 tenia una població de 23.697 habitants; al cens de 1967 apareixia amb una població de 7.826 habitants, al de 1970 amb 10.711 i al de 1975 amb 13.094. És capital d'un districte (ilçe, abans nahiye) de la província.

Història[modifica | modifica el codi]

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició popular armènia fou fundada per Manaz, el fill de Hayk, el llegendari fundador d'Armènia, i es va dir Manavazkert (armeni: Մանավազկերտ, que vol dir "construïda per Manaz") però amb el temps es va simplificar a Manazkert o Manazkert.[1] No obstant les excavacions modernes situen la fundació de la ciutat al temps del rei Menua I d'Urartu (vers 805-785 aC), i el nom derivaria d'aquest rei.

La regió va pertànyer a la família dels Manavazians, uns nakharars que deien ser descendents de Manaz, fins al 333 quan el rei Khosrov II Arshakuni o el Petit d'Armènia va fer matar a tots els membres de la nissaga.[1] Més tard va donar les terres a una altra família de nakharars, els Aghbianosians.

Manazkert fou una ciutat fortificada[2] i fou un important centre comercial a la regió de l'Apahunik a la província de Turuberan.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Al final del segle VIII la família Mamikonian quasi es va extingir; la darrera filla viva de Mushel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, es va casar amb el cap tribal àrab Djahap al-Qaisi que s'havia apoderat de l'Arsharuniq, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i va legalitzar el seu domini amb aquest matrimoni, convertint-se en nakharar de bona part dels dominis Mamikonian. Encara va afegir part dels dominis dels Gnuni a l'Aliovit. Els seus dominis foren anomenats emirat de Manazkert, el qual va durar fins al 964; els seus sobirans portaren la nisba al-Manazí.[3]

Del 964 al 968 o 969 Manazkert va quedar en poder dels hamdànides. En aquesta darrera data fou conquerida pe general bizantí Bardas Focas.[4]

Els bizantins no la van conservar gaire temps i el 992/993 un altre exèrcit bizantí va intentar recuperar la ciutat però sense èxit. La data en què la van recuperar no és coneguda però estava a les seves mans mig segle després, el 1054.

El 1054 el seljúcides lliuraren una batalla a Manazkert, intentant capturar la ciutat però foren rebutjats per la guarnició local manada per Basili Apocapes. Però la gran batalla de Manazkert fou la de l'agost de 1071, una de les més decisives derrotes bizantines de tota la seva història: el sultà Alp Arslan va derrotar i fer presoner l'emperador Romà IV Diògenes. La victòria turca va comportar un canvi ètnic i religiós a Anatòlia i Armènia i va fer possible l'establiment del sultanat seljúcida de Rüm i més tard de l'Imperi Otomà. Després de la victòria els seljúcides van saquejar la ciutat i van matar bona part de la població, i després la van cremar totalment.[1]

Edat Moderna i Contemporània[modifica | modifica el codi]

Encara que va subsistir va perdre tota importància i gairebé no torna a ser esmentada durant 800 anys. El 1592 un document otomà esmenta un sandjak de Malazgird al vilayat (wilayet) de Diyarbekir, el qual estava habitat pels Kara Ulus, nòmades, però és l'única referència sobre aquest sandjak. Katib Çelebi esmenta breument la població al segle XVII. Al segle XIX apareix com a kada del sandjak de Muş (aleshores Mush) al vilayat de Bidlis amb 50 pobles el principal dels quals tenia 213 cases (uns 1500 habitants) i 19 botigues, i les activitats principals eren l'agricultura i la ramaderia.

A l'inici de la I Guerra Mundial i del genocidi armeni, la ciutat tenia 5.000 habitants, en majoria armenis.[1] Els habitants es dedicaven a l'agricultura, el comerç i l'artesania. Hi havia dues esglésies armènies anomenades Surb Astvatsatsin i Surb Gevork, i una escola armènia. Igual que en altres ciutats els armenis foren massacrats o deportats. Els russos van arribar a la ciutat en la seva ofensiva de primavera del 1915, però foren rebutjats per un contraatac turc poc després.,[1] El 1970 es va construir una central hidroelèctrica.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Hakobyan, Tadevos Kh. «Մանզիկերտ» (Manazkert). Encilcopèdia Armènia Soviètica, vol. VII, Yerevan: Acadèmia Armènia de Ciències, 1981, ps. 210-211, en armeni.
  2. Leiser, Gary. "Manazkert" a Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia, Josef W. Meri (ed.) Londres: Routledge, 2005, ps. 476-477, ISBN 0-415-96690-6.
  3. Aram N. Ter-Ghevondyan, The Arab Emirates in Bagratid Armenia, Trans. Nina G. Garsoïan. Lisboa: Calouste Gulbenkian Foundation, 1976.
  4. Grigoryan, Gnel. Տարոնի Բագրատունիների Ֆեոդալական Իշխանությունը IX - X Դարերում (El principat feudal de Taron del segle IX al X). Yerevan: Acadèmia Armènia de Ciències, 1983, p. 148–149. 

Coord.: 39° 09′ N, 42° 32′ E / 39.150°N,42.533°E / 39.150; 42.533