Malgrat de Mar

De Viquipèdia

Malgrat de Mar és una vila i el municipi més oriental del Maresme, fent frontera amb la comarca de la Selva i la Tordera. És una població dedicada al turisme de platja.

En el seu centre històric destaca l'església de Sant Nicolau, amb façana d'estil neoclàssic i campanar de base octogonal; coneguda com a "La Catedral de la Costa". També te edificis de l'època medieval com la biblioteca, la cooperativa i l'antic hospital, i de estil modernista com Ca l'Arnau o Torre de l'Esquena.

Destaca l'elevació del turó del Castell, el parc Francesc Macià, el parc de Can Campassol, antic jardí de la casa natal de Zenòbia Camprubí, esposa del Premi Nobel de Literatura Juan Ramón Jiménez.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Situació 1.2 Demografia 1.3 Clima 1.4 Orografia 2 Història 3 Llocs d'interès 3.1 El nucli antic 3.2 Eixample 3.3 Espais agrícoles, naturals i parcs 3.4 Platges 4 Casc urbà 5 Fills il·lustres 6 Vegeu també 7 Referències 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

[edita] Situació

Malgrat de Mar es troba a l'extrem oriental de les comarques barcelonines. Limita amb Blanes (la Selva) a l'est, Palafolls al nord, Santa Susanna a l'oest i la Mar Mediterrània al sud. La Tordera marca el límit amb el terme de Blanes, separa les províncies de Barcelona i Girona i desemboca prop de la punta de la Tordera.

Palafolls		Blanes
Santa Susanna		mar

[edita] Demografia

El desenvolupament del municipi ha sigut molt ràpid en els últims 40 anys, amb un augment progressiu de la població, ja que el 1958 tenia una població d'uns 5.500 habitants, mentre que a 1 de gener del 2006 la seva població era de 19.923 habitants.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 43 - 48 - 1.924 3.287 3.490 3.602 3.738

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 3.915 3.924 4.607 4.582 4.859 5.794 9.174 10.922 11.470

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 11.674 12.185 12.707 13.012 13.686 14.933 16.162 17.531 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En els anys 1998 i 1999 predominava lleugerament la població femenina, mentre que a partir del 2002 va començar a predominar la població masculina, amb una diferència creixent de més de 200 persones en el 2006 (8.869 homes i 8.662 dones), amb un índex de 102 homes per 100 dones. Las raons d'aquesta diferència es troben en el ràpid creixement de la població, sobretot població jove en la edat de tenir fills, i en la major natalitat masculina.

[edita] Clima

El poble està situat a 4 metres d'altitud sobre el nivell del mar i gaudeix d'un clima mediterrani litoral. Es tracta d'un clima humit amb estius suaus i els hiverns també suaus. La pluja mitjana, al llarg de l'última dècada, és d'uns 600 litres per m² anuals.

[edita] Orografia

El territori és pla, trencat per alguns turons. Al nord del terme municipal es troben els darrers contraforts de la Serralada del Montnegre, amb els turons de Montagut (punt més alt del poble, amb 218,2 m d'altitud)^[2], d'en Serra (190,2 m)^[2], de'n Dent, d'en Gelat, del Mas Aragall, del Mas Joer, del Castell, de Santa Rita i de Can Palomeres. En aquest últim, durant el primer quart del segle XX, s'hi explotaren unes mines de carbó i ferro, que actualment acullen la colònia de rat-penats més extensa d'Europa.

A l'est s'estén el Pla de Grau, zona agrícola per excel·lència, on s'hi cultiva verdura de gran qualitat. Destaquen les diferents varietats de fesols, com ara el ganxet, sastre, genoll de Crist, carall, menut o bitxo.

Dins del mar, a mig quilòmetre de la costa, s'hi troba la Pilona, vestigi de l'explotació minera de Can Palomeres. Era la terminal d'un aeri que transportava les vagonetes carregades de mineral des de la muntanya a dins de mar.

[edita] Història

Malgrat de Mar va formar part de la baronia de Palafolls. Al voltant de la capella de Sant Antoni Abat, a la riba esquerra de la riera de Malgrat de Mar, es van bastir les primeres cases de pescadors. El 1373 es va atorgar una carta de poblament fundacional de l'anomenada Vilanova de Palafolls. El 1559 va assolir la independència parroquial de Sant Genís de Palafolls.

Des d'el segle XIV, Malgrat de Mar s'ha reconegut com nucli destacat cultural, artístic i social. El modernisme a Malgrat de Mar també va deixar rastre.

El nom de Malgrat apareix al segle XIX, encara que el topònim ja es troba documentat al segle XIII. L'etimologia és discutida. Podria ser preromana o podria estar relacionada amb mal grau en el sentit de desembarcador. Existeix una interpretació popular recollida en el Libre dels Feyts d'armes de Catalunya (segle XV). Els soldats francesos fets presoners a Hostalric durant la Croada contra la Corona d'Aragó eren portats a treballar "de mal grat":

.

[edita] Llocs d'interès

[edita] El nucli antic

• Església de Sant Nicolau. Tal com es coneix avui és del segle XVIII, encara que s'hi conserven restes d'èpoques anteriors. La façana és d'estil neoclàssic dedicada a Sant Nicolau de Bari.

• Peixateries Velles. Inicialment l'espai central no era cobert. A la banda sud hi havia les carnisseries i a la banda nord les peixateries. Actualment encara s'hi conserva la pedra on es col·locava el peix.

• L'ajuntament. D'estil modernista, va ser inaugurat el 15 d'agost de 1913. El seu interior s'ha remodelat completament.

• Edifici de la Cooperativa. Inicialment era una casa senyorial construïda a finals del segle XVI. Hi habità la família noble dels Clapers. Posteriorment, va complir moltes altres funcions: hospital de sang (segle XVIII), seu del Casino Malgratenc (segle XIX), seu d'una cooperativa obrera de consum (segle XX). En l'actualitat s'ha reformat totalment i alberga la biblioteca popular.

• Torre de ca l'Arnau. D'estil modernista, construïda l'any 1914, s'ha restaurat i acull l'Escola de Música.

• Antic Hospital i Capella. L'any 1441 Hug Descolomer va fer donació dels seus béns a fi que es construís un hospital per als pobres de Jesucrist. Actualment, l'Hospital fa funcions de centre terapèutic, i la capella adjunta remodelada serveix per a fer-hi actes culturals (exposicions, conferències...).

• El castell. Pel carrer dels Arcs i el d'Hug Descolomer s'arriba al parc del Castell, on es troba una torre de guaita que domina tot el poble.

[edita] Eixample

• Torre d'en Riera. Està molt deteriorada. Data de 1909.

• Can Campassol. Autèntic pulmó i espai verd privilegiat, albergà una casa colonial on Zenòbia Camprubí, dona del premi nobel de literatura Juan Ramon Jiménez, passà alguns estius dels primers anys de la seva vida. Zenòbia hi té una estàtua dedicada.

• La Pilona. Des del nou passeig marítim, en direcció sud, al bell mig del mar, hi ha una pedra anomenada la Pilona. Es tracta d'una plataforma artificial que servia, al començament del segle XX, com a punt d'embarcament del mineral de ferro de les mines de can Palomeres que, des de la muntanya, arribava al mar a través d'unes torres metàl·liques o d'un sistema de vagonetes.

• Torre de l'Esquena. Inicialment propietat d'Emili Ragull. Es tracta d'un edifici singular, únic exemplar d'una arquitectura senyorial del 1885.

• Plaça de Marià Cubí. Inaugurada el 18 de juliol de 1956, té un monument dedicat a l'il·lustre malgratenc, frenòleg i lingüista, Marià Cubí i Soler.

• Escoles Montserrat. Inaugurades l'agost de 1927, són obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas, autor de diverses cases modernistes a Barcelona. La façana ha estat restaurada recentment.

[edita] Espais agrícoles, naturals i parcs

• Pla de Pineda. Tot i la pressió urbanística, rere els grans hotels encara es pot trobar un espai agrícola que en un altre temps va ser de gran qualitat.

• Pla de Grau. És un gran espai agrícola protegit on es conreen sobretot productes d'horta (enciams, tomàquets, patates...). És un autèntic delta que l'esforç humà ha anat adaptant per al conreu agrícola.

• Desembocadura de La Tordera. A l'estiu, el Tordera baixa relativament sec.

• Parc de Can Campassol.

• Parc del Castell.

[edita] Platges

• Platja de l'Astillero. Davant la zona hotelera, és la més concorreguda a l'estiu.

• Platja de Malgrat. Davant el casc antic de la població.

• Platja del Pla de Grau. Molt extensa i envoltada d'espais agrícoles i naturals. Acaba a la desembocadura de La Tordera.

[edita] Casc urbà

El casc urbà destaca per la manca de desnivells en la majoria de barris. Al barri antic s'hi troba l'Església de Sant Nicolau, coneguda com la catedral de la costa, per les seves grans dimensions. També l'edifici de la Cooperativa, que actualment acull la biblioteca popular.

[edita] Fills il·lustres

Vegeu la categoria Malgratencs

• Martí Casas i Rabiol (1845-1924), batlle entre 1887 i 1889
• Ramon Turró i Darder (1854-1926), biòleg i filòsof
• Zenòbia Camprubí i Aymar (1887-1956), escriptora i traductora
• Josep Vicens i Mornau (L'Escala, 1895 - Malgrat, 1987), músic sardanista
• Félix Cardona Puig
• Martí Rimbau i Saldes (1852-1912), notari

[edita] Vegeu també

• Som-hi

[edita] Referències

1. ↑ http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0811080001&err=0
2. ↑ ^{2,0 2,1} Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malgrat de Mar

• Pàgina web de l'Ajuntament
• La televisió de Malgrat en Internet - www.malgrat.tv
• Patrimoni històric i artístic de Malgrat de Mar
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Som-hi! - Revista de Malgrat de Mar

v • d • e Municipis del Maresme Alella  •  Arenys de Mar  •  Arenys de Munt  •  Argentona  •  Cabrera de Mar  •  Cabrils  •  Caldes d'Estrac  •  Calella  •  Canet de Mar  •  Dosrius  •  Malgrat de Mar  •  el Masnou  •  Mataró  •  Montgat  •  Òrrius  •  Palafolls  •  Pineda de Mar  •  Premià de Dalt  •  Premià de Mar  •  Sant Andreu de Llavaneres  •  Sant Cebrià de Vallalta  •  Sant Iscle de Vallalta  •  Sant Pol de Mar  •  Sant Vicenç de Montalt  •  Santa Susanna  •  Teià  •  Tiana  •  Tordera  •  Vilassar de Dalt  •  Vilassar de Mar