Malgrat de Mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Malgrat de Mar
Bandera de Malgrat de Mar Escut de Malgrat de Mar
(En detall) (En detall)
Localització

Malgrat de Mar situat respecte Catalunya
Malgrat de Mar situat respecte Catalunya

Localització de Malgrat de Mar respecte del Maresme


Municipi del Maresme
Vista general amb l'església de Sant Nicolau
Vista general amb l'església de Sant Nicolau
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme
Gentilici Malgratenc, malgratenca
Malnom Carboners[1]
Superfície 8,82 km²
Altitud 4 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
18.429 hab.
2.089,46 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 478580 4610460Coord.: 41° 38′ 44″ N, 2° 44′ 34″ E / 41.64556°N,2.74278°E / 41.64556; 2.74278
Dirigents:
• Alcaldessa:

Conxita Campoy i Martí[3] (PSC)
Codi postal 08380
Codi territorial 081108
Patró/Patrons Sant Roc de Montpeller i Sant Nicolau de Bari
Agermanament Cárdenas (Nicaragua)
Incisa in Val d'Arno (Itàlia)

Seynod (França)
Moguer (Andalusia)

Malgrat de Mar és una vila i el municipi més oriental del Maresme, fent frontera amb la comarca de la Selva i la Tordera. És una població turística, compta amb nombrosos hotels i càmpings i té una extensió de platja d'uns 4,5 km.[4]

Al seu centre històric destaca l'església de Sant Nicolau, amb façana d'estil neoclàssic i campanar de base octogonal, coneguda com "La Catedral de la Costa". També té edificis d'època medieval com la casa senyorial que avui és la biblioteca i l'antic hospital, i d'estil modernista com Ca l'Arnau o Torre de l'Esquena.

Destaca l'elevació del turó del Castell, el parc Francesc Macià, el parc de Can Campassol, antic jardí de la casa natal de Zenòbia Camprubí, esposa del Premi Nobel de Literatura Juan Ramón Jiménez.

Palafolls
Santa Susanna Brosen windrose-fr.svg Blanes
Mar Mediterrània


Geografia[modifica | modifica el codi]

És l'últim poble costaner de la comarca del Maresme i de la província de Barcelona. El riu La Tordera delimita la frontera amb la comarca de la Selva i la província de Girona. Limita amb els municipis de Palafolls, Santa Susanna i Blanes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament del municipi ha estat molt ràpid en els últims 40 anys, amb un augment progressiu de la població, ja que el 1958 tenia una població d'uns 5.500 habitants, mentre que a 1 de gener del 2006 la seva població era de 17.531 habitants.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
43 - 48 - 1.924 3.287 3.490 3.602 3.738 3.915
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.924 4.607 4.582 4.859 5.794 9.174 10.922 11.470 11.674 12.185
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
12.707 13.012 13.686 14.933 16.162 17.531 18.261 18.596 18.504 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En els anys 1998 i 1999 predominava lleugerament la població femenina, mentre que a partir del 2002 va començar a predominar la població masculina, amb una diferència creixent de més de 200 persones en el 2006 (8.869 homes i 8.662 dones), amb un índex de 102 homes per 100 dones. Las raons d'aquesta diferència es troben en el ràpid creixement de la població, sobretot població jove en l'edat de tenir fills, i en la major natalitat masculina.

Clima[modifica | modifica el codi]

El poble està situat a 4 metres d'altitud sobre el nivell del mar i gaudeix d'un clima mediterrani litoral. Es tracta d'un clima humit amb estius suaus i els hiverns també suaus. La pluja mitjana, al llarg de l'última dècada, és d'uns 600 litres per m² anuals.

Orografia[modifica | modifica el codi]

El territori és pla, trencat per alguns turons. Al nord del terme municipal es troben els darrers contraforts de la Serralada del Montnegre, amb els turons de Montagut (punt més alt del poble, amb 218,2 m d'altitud),[5] d'en Serra (190,2 m),[5] d'en Dent, d'en Gelat, del Mas Aragall, del Mas Joer, del Castell, de Santa Rita i de Can Palomeres. En aquest últim, durant el primer quart del segle XX, s'hi explotaren unes mines de carbó i ferro, que actualment acullen la colònia de ratpenats més extensa d'Europa.

A l'est s'estén el Pla de Grau, zona agrícola per excel·lència, on es cultiva verdura de gran qualitat. Destaquen les diferents varietats de fesols, com ara el ganxet, sastre, genoll de Crist, carall, menut o bitxo.

Dins del mar, a mig quilòmetre de la costa, s'hi troba la Pilona, vestigi de l'explotació minera de Can Palomeres. Era la terminal d'un aeri que transportava les vagonetes carregades de mineral des de la muntanya a dins de mar.

Història[modifica | modifica el codi]

Malgrat de Mar va formar part de la baronia de Palafolls. Al voltant de la capella de Sant Antoni Abat, a la riba esquerra de la riera de Malgrat de Mar, es van bastir les primeres cases de pescadors. El 1373 es va atorgar una carta de poblament fundacional de l'anomenada Vilanova de Palafolls. El 1559 va assolir la independència parroquial de Sant Genís de Palafolls.

Des del segle XIV, Malgrat de Mar s'ha reconegut com a nucli destacat cultural, artístic i social. El modernisme a Malgrat de Mar també va deixar rastre.

El nom de Malgrat apareix al segle XIX, encara que el topònim ja es troba documentat al segle XIII. L'etimologia és discutida. Podria ser preromana o podria estar relacionada amb mal grau en el sentit de desembarcador. Existeix una interpretació popular recollida en el Libre dels Feyts d'armes de Catalunya (segle XV). Els soldats francesos fets presoners a Hostalric durant la Croada contra la Corona d'Aragó eren portats a treballar "de mal grat":

« los fahia anar a treballar en una gran torre que'n faé prop la mar, e com ells hi anauen de mal grat, per ço qu'ells quant anauen de Palafolls a treballar en aquella terra dehien que anauen a mal grat, aquel loch s'és appellat Malgrat »
— Bernat Boades, Libre dels Feyts d'armes de Catalunya

.

Economia[modifica | modifica el codi]

El principal motor econòmic del poble i de la zona és el turisme. Malgrat disposa de bastants hotels, càmpings i comerços per a satisfer les demandes dels visitants. L'agricultura, amb les zones agrícoles del Pla de Grau i el Pla de Pineda, i la indústria, amb el polígon de Can Patalina i les fàbriques del Camí de la Pomareda, també són activitats econòmiques destacables tot i que durant els darrers anys han anat perdent força.

Nucli antic de Malgrat de Mar i zona industrial del Camí de la Pomereda

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El nucli antic[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Nicolau. L'actual edifici va ser alçat l'any 1762 al mateix indret on hi hagué una primera església, dedicada a sant Antoni, consagrada el 1563 i ampliada durant el segle següent. Té tres naus i planta de creu llatina. Per les seves grans dimensions va ser coneguda com "la catedral de la costa". La façana té coronament ondulat i una portalada de línies clàssiques amb una fornícula abarrocada on hi ha la imatge de sant Nicolau de Bari. Va ser feta l'any 1783. El campanar, vuitavat, és coetani però no es va arribar a coronar. El temple va ser malmès l'any 1936 i restaurat durant els anys quaranta del mateix segle.
Peixateries Velles
  • Peixateries Velles. Es troben al costat de l'Ajuntament. A la banda sud hi havia les carnisseries i a la banda nord les peixateries. Actualment encara s'hi conserva la pedra on es col·locava el peix.
  • L'Ajuntament. Edifici projectat l'any 1909 i enllestit el 1913. La façana es pot qualificar de modernista, amb domini de la línia i corba i elements ornamentals de ceràmica i ferro forjat. Destaca l'element central, el balcó principal, cobert amb una marquesina. Va ser remodelat l'any 1991.
Can Descaplers
  • Can Desclapers. Inicialment era una casa senyorial construïda a finals del segle XVI. Hi habità la família noble dels Clapers. Posteriorment, va complir moltes altres funcions: hospital de sang (segle XVIII), seu del Casino Malgratenc (segle XIX), seu d'una cooperativa obrera de consum (segle XX). En l'actualitat s'ha reformat totalment i alberga la biblioteca popular.
  • Torre de ca l'Arnau. Casa construïda l'any 1914, promoguda per Joan Arnau Majoral i projectada per Joan Amigó, arquitecte modernista que ha deixat a Badalona la major part de la seva obra. La casa, que fa cantonada, està formada per dos cossos juxtaposats, amb un porxo a l'angle que dóna accés a l'entrada principal. D'aquest porxo en destaquen les gruixudes columnes amb ornamentació floral de pedra i l'esgrafiat sota el voladís. L'any 1997 va ser adquirida per l'Ajuntament, que la va restaurar. Actualment s'utilitza com a seu de l'Escola de Música.
  • Antic Hospital i Capella. L'any 1441 Hug Descolomer va fer donació dels seus béns a fi que es construís un hospital per als pobres de Jesucrist. Actualment, l'Hospital fa funcions de centre terapèutic, i a la capella adjunta remodelada s'hi fan actes culturals, com exposicions i conferències.
Parc del Castell amb la Torreta del Castell al fons
  • El castell. Pel carrer dels Arcs i el d'Hug Descolomer s'arriba al parc del Castell, on es troba una torre de guaita que domina tot el poble.
  • Torreta del castell. Aturonada a la part alta del poble, és una torre del segle XVI que devia formar part d'un petit clos fortificat més antic, potser del segle XIV, depenent del castell de Palafolls. És de planta rodona i es conserva només a un terç de la seva alçada original. L'any 2002, quan s'urbanitzava del parc que l'envolta, va ser remodelada eliminant-se el niu de metralladores que la coronava, instal·lat durant la guerra civil. Aquesta actuació, que va alterar substancialment la seva estructura, especialment a l'interior, ha resultat força polèmica i ha despertat la indignació de molta gent del poble.

Eixample[modifica | modifica el codi]

  • Torre d'en Riera. Casa senyorial d'estil modernista que data de 1909. Ha estat recentment adquirida per l'Ajuntament i restaurada per encabir-hi oficines municipals.
  • Can Campassol. Autèntic pulmó i espai verd privilegiat, albergà una casa colonial on Zenòbia Camprubí, dona del Premi Nobel de literatura Juan Ramón Jiménez, passà alguns estius dels primers anys de la seva vida. Zenòbia hi té una estàtua dedicada.
  • La Pilona. Des del nou passeig marítim, en direcció sud, al bell mig del mar, hi ha una petita illa artificial anomenada la Pilona. Es tracta d'una plataforma que servia, al començament del segle XX, com a punt d'embarcament del mineral de ferro de les mines de can Palomeres que, des de la muntanya, arribava al mar a través d'unes torres metàl·liques o d'un sistema de vagonetes.
  • Torre de l'Esquena. projectada per Juli M. Fossas l'any 1895, promoguda per Josep Prats Roura. El 1910 era propietat d'Emili Regull i el 1945 va ser adquirida per Clara Sureda, esposa de Salvador Esquena. Consta de planta baixa, pis i terrat. La façana mostra un conjunt d'elements ornamentals de caràcter acadèmic, com els frontons semicirculars a les llindes, el balcó amb balustres, les motllures esculpides o la barana calada del terrat. Des de la part del darrere es pot contemplar la torratxa coronada amb una cúpula de ceràmica vidriada.
  • Plaça de Marià Cubí. Inaugurada el 18 de juliol de 1956, té un monument dedicat a l'il·lustre malgratenc, frenòleg i lingüista, Marià Cubí i Soler.
  • Escoles Montserrat. Inaugurades l'agost de 1927, són obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas i Martínez, autor de diverses cases modernistes a Barcelona. La façana ha estat restaurada recentment.

Espais agrícoles, naturals i parcs[modifica | modifica el codi]

Desembocadura de La Tordera
  • Pla de Pineda. Tot i la pressió urbanística, rere els grans hotels encara es pot trobar un espai agrícola que en un altre temps va ser de gran qualitat.
  • Pla de Grau. És un gran espai agrícola protegit on es conreen sobretot productes d'horta (enciams, tomàquets, patates...). És un autèntic delta que l'esforç humà ha anat adaptant per al conreu agrícola.
  • Desembocadura de La Tordera. A l'estiu, el Tordera baixa relativament sec.
  • Parc de Can Campassol.
  • Parc del Castell.

Platges[modifica | modifica el codi]

  • Platja de l'Astillero. Davant la zona hotelera, és la més concorreguda a l'estiu.
  • Platja de Malgrat Centre. Davant el nucli antic de la població.
  • Platja del Pla de Grau. Molt extensa i envoltada d'espais agrícoles i naturals. Acaba a la desembocadura de La Tordera.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Pepito Mora PSC-PSOE
1983 - 1987 Pepito Mora PSC-PSOE
1987 - 1991 Pepito Mora PSC-PSOE
1991 - 1995 Conxita Campoy i Martí PSC-PSOE
1995 - 1999 Conxita Campoy i Martí PSC-PSOE
1999 - 2003 Conxita Campoy i Martí PSC-PSOE
2003 - 2007 Conxita Campoy i Martí PSC-PSOE
2007 - 2011 Conxita Campoy i Martí PSC-PSOE
Des del 2011 Conxita Campoy i Martí PSC-PSOE
Resultats Eleccions Municipals de 2011 a Malgrat de Mar.[6]
Partit polític 2011
% Regidors
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) 31,00 6
Convergència i Unió (CiU) 24,27 5
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 13,65 3
Partit Popular (PP) 10,87 2
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) 6,15 1

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Malgratencs

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Com ens diem al Maresme?". Biblioteques Municipals del Maresme. Diputació de Barcelona, 2011 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  2. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  3. «Informació sobre l'Ajuntament de Malgrat de Mar a "Municat"». [Consulta: 27 de setembre de 2011].
  4. «Equipaments a les platges - Malgrat de Mar». Diputació de Barcelona. [Consulta: 20 desembre 2013].
  5. 5,0 5,1 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  6. «Resultats Eleccions Municipals a Malgrat de Mar 2011». Periódico El País (España).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malgrat de Mar Modifica l'enllaç a Wikidata