Malinke

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article és sobre la llengua malinke. Pel que fa al poble, vegeu Malinkes.
Malinke
Mandinga
Altres denominacions: لغة مندنكا
Parlat a:  Mali
 Senegal
 Gàmbia
 Guinea
 Costa d'Ivori
 Burkina Faso
 Sierra Leone
 Libèria
 Guinea-Bissau
 Txad
Regió: Àfrica Occidental
Parlants: 15.312.000 (Linguamón)[1]
Classificació genètica: Nigerocongolesa

  Mandé
   Mandé Occidental
    Malinke

estatus oficial
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-3 mnk
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El malinke és una llengua africana de la branca mandé dins de la família lingüística del Congo-Níger. Rep altres noms com mandinga, mandinka, maninka o manna kankan.[1]

Escriptura[modifica | modifica el codi]

  • Algunes vegades s'utilitza l'alfabet N'ko inventat el 1949 per a ser usat en tots els idiomes mandé.
  • Les vocals són les d'obertura simple a, e, i, o, u que poden ser llargues i aleshores s'escriuen repetides, per exemple: Baabaa (papa)o Teerimaa (amic). Algunes paraules canvien de significat depenent si es pronuncien amb vocal llarga o curta.
  • No s'usen les consonants V, X, Z, Q i G. La C es pronunciada com la "X" catalana en Xàtiva. La lletra especial ŋ es pronuncia com "ng" i la ñ com "ny".

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

Algunes paraules mandinga són préstecs de l'anglès com per exemple bukoo (de book, llibre) o tabuloo (table, taula). Directament de l'àrab vé la salutació mandinga: Salaamalekum (la pau estigui amb tu)i moltes altres paraules de la vida religiosa que l'islam és majoritari en aquesta ètnia.

Una frase d'exemple[modifica | modifica el codi]

N niŋ saasaa le mu (estic malalt), literalment: jo amb malaltia estic

Situació actual[modifica | modifica el codi]

Segons Linguamón – Casa de les Llengües, la parlen un total de 15 milions de persones dels països de l'Àfrica Occidental, deu milions dels quals ho fan com a primera llengua i la resta, com a segona.[1] Els països amb més parlants del mandinga són Mali (4 milions), Guinea (varietat mannka kankan: 2,6 milions), Burkina Faso (1,3 milions), Senegal, Costa d'Ivori, Gàmbia i Guinea Bissau.[1] Ethnologue afirmà el 2006 hi havia 1.346.000 parlants nadius.[2]

No és llengua oficial a cap regió, tot i que el mandinga té alguna mena de reconeixement legal al Senegal i a Burkina Faso, on té una certa presència a l'ensenyament. A Mali, Guinea i Costa d'Ivori té protecció segons la llei però és molt relegada a la pràctica.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mandinga». Linguamón – Casa de les Llengües. [Consulta: 13 de febrer de 2012].
  2. «Mandinka» (en anglès). Ethnologue - Languages of the World, 2006. [Consulta: 13 de febrer de 2012].
  3. «Què és el mandinga?». VilaWeb, 13 de febrer de 2012. [Consulta: 13 de febrer de 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • GRÀCIA I SOLÉ, Lluïsa ; CONTRERAS, Joan Miquel. El soninké i el mandinga: estudi comparatiuentre les gramàtiques del soninké i el mandingai la del català. 2a ed. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família, 2005. 163 p. (Llengua, immigració i ensenyament del català). ISBN 978-84-393-6955-4.