Malinke
|
Mandinga |
|
|---|---|
| Altres denominacions: | لغة مندنكا |
| Parlat a: |  Mali Senegal Gàmbia Guinea Costa d'Ivori Burkina Faso Sierra Leone Libèria Guinea-Bissau Txad |
| Regió: | Àfrica Occidental |
| Parlants: | 15.312.000 (Linguamón)[1] |
| Classificació genètica: | Nigerocongolesa Mandé |
|
|
|
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-3 | mnk |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El malinke és una llengua africana de la branca mandé dins de la família lingüística del Congo-Níger. Rep altres noms com mandinga, mandinka, maninka o manna kankan.[1]
Taula de continguts |
Escriptura [modifica]
- Actualment l'alfabet llatí és l'oficial tot i que també se segueix utilitzant l'alfabet àrab que és el tradicional.
- Algunes vegades s'utilitza l'alfabet N'ko inventat el 1949 per a ser usat en tots els idiomes mandé.
- Les vocals són les d'obertura simple a, e, i, o, u que poden ser llargues i aleshores s'escriuen repetides, per exemple: Baabaa (papa)o Teerimaa (amic). Algunes paraules canvien de significat depenent si es pronuncien amb vocal llarga o curta.
- No s'usen les consonants V, X, Z, Q i G. La C es pronunciada com la "X" catalana en Xàtiva. La lletra especial ŋ es pronuncia com "ng" i la ñ com "ny".
Vocabulari [modifica]
Algunes paraules mandinga són préstecs de l'anglès com per exemple bukoo (de book, llibre) o tabuloo (table, taula). Directament de l'àrab vé la salutació mandinga: Salaamalekum (la pau estigui amb tu)i moltes altres paraules de la vida religiosa que l'islam és majoritari en aquesta ètnia.
Una frase d'exemple [modifica]
N niŋ saasaa le mu (estic malalt), literalment: jo amb malaltia estic
Situació actual [modifica]
Segons Linguamón – Casa de les Llengües, la parlen un total de 15 milions de persones dels països de l'Àfrica Occidental, deu milions dels quals ho fan com a primera llengua i la resta, com a segona.[1] Els països amb més parlants del mandinga són Mali (4 milions), Guinea (varietat mannka kankan: 2,6 milions), Burkina Faso (1,3 milions), Senegal, Costa d'Ivori, Gàmbia i Guinea Bissau.[1] Ethnologue afirmà el 2006 hi havien 1.346.000 parlants nadius.[2]
No és llengua oficial a cap regió, tot i que el mandinga té alguna mena de reconeixement legal al Senegal i a Burkina Faso, on té una certa presència a l'ensenyament. A Mali, Guinea i Costa d'Ivori té protecció segons la llei però és molt relegada a la pràctica.[3]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mandinga». Linguamón – Casa de les Llengües. [Consulta: 13 de febrer de 2012].
- ↑ «Mandinka» (en anglès). Ethnologue - Languages of the World, 2006. [Consulta: 13 de febrer de 2012].
- ↑ «Què és el mandinga?». VilaWeb, 13 de febrer de 2012. [Consulta: 13 de febrer de 2012].
Bibliografia [modifica]
- Gràcia, Lluïsa; Contreras, Joan Miquel. «El Soninké i el Mandinga». [Barcelona], 2005.
