Mallerenga de bigotis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mallerenga de bigotis
Mascle adult.
Mascle adult.
Femella.
Femella.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Panuridae
Des Murs, 1860
Gènere: Panurus
Koch, 1816
Espècie: P. biarmicus
Nom binomial
Panurus biarmicus
(Linnaeus, 1758)
Tres exemplars mascles fotografiats a Hèlsinki (Finlàndia).
Exemplar femella fotografiat a Hèlsinki (Finlàndia).
Estol de mallerengues de canyar fotografiat a Hèlsinki (Finlàndia).

La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus), coneguda com a xau o xauet al País Valencià, és l'única espècie present als Països Catalans de la família Timaliidae. Modernament algunes classificacions el consideren l'única espècie de la família dels panúrids (Panuridae).[1]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 16 cm de llargària total.
  • El mascle té dues taques negres com bigotis que van de l'ull cap al pit, el cap és de color gris i el dors és de color castany, igual que la llarga cua.
  • La femella és de color terrós i no té bigotis.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Forma colònies reproductives a partir del mes d'abril, i construeix un niu ben amagat entre les canyes i els canyissos i en el qual diposita de quatre a cinc ous. No ha estat constatada la seua reproducció a les Illes Balears ni al Delta de l'Ebre, malgrat que en aquest darrer indret se'n pot observar individus durant l'època hivernal.[2]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja pugons a l'estiu i llavors a l'hivern.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu als càrritxos i fangars, a prop de l'aigua.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita les regions temperades d'Euràsia i a l'Àfrica del Nord.

Costums[modifica | modifica el codi]

Té un vol ondulant i és una espècie sedentària molt lligada als ambients palustres dels Països Catalans.

Observacions[modifica | modifica el codi]

És vulnerable als forts vents, els quals poden matar-ne molt exemplars.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Els panúrids a ZOONOMEN Rev. 19-06-2010
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 134. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]