Mallerenga emplomallada
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lophophanes cristatus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
La mallerenga emplomallada, capellanet o ferrerico de capell (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
La seua longitud és d'uns 11 cm i el pes oscil·la entre 9 i 13 g.
L'ala és més llarga en el mascle, en el qual pot assolir 67 mm.
El plomall del capell és erèctil a voluntat, i l'aixeca quan se sent alarmat, adoptant aleshores una silueta cefàlica punxeguda, molt característica. Les plomes que conformen el capell són negres, amb le vores blanques. La nuca és blanca i molt ostensible. El mentó és negre i es perllonga en forma de collar pels laterals del coll. També mostra una llista ocular del mateix color que continua semicircularment i que voreja la cara, blanca. En conjunt forma un disseny molt particular, que el singularitza dels altres moixons. Les parts superiors són brunes grisenques, amb les ales i la cua més fosques. El carpó i les supracaudals són tenyides d'ocraci. Al dessota és blanc, sobretot al pit. Els flancs i l'abdomen són també tenyits d'ocraci. Les cames són blavenques, el bec negre i els ulls rogencs.
No existeix pràcticament dimorfisme sexual ni diferències ostensibles pel que fa a l'edat. Tanmateix, sembla que les femelles presenten un collar més fi, una cresta més petita. Malgrat tot, els joves exhibeixen petites variacions en el mentó, en el collar i en el capell abans d'efectuar la muda de la tardor.
És l'única mallerenga europea que presenta plomall.
La seua veu és monòtona però ensems característica.
[modifica] Costums
És el pàrid menys sociable, tot i que a l'hivern augmenta el seu grau de gregarisme.
[modifica] Hàbitat
Fonamentalment trobarem el capellanet en boscos de coníferes i rouredes, on sembla ser el més especialitzat dels pàrids ibèrics. Per altra banda, dins el bosc, sembla tindre especial predilecció pels indrets ombrívols i els boscos d'alta muntanya poblats de pi negre.
[modifica] Alimentació
Es nodreix d'insectes, de larves i d'ous, comportant-se llavors com els raspinells i altres ocells enfiladissos. També s'alimenta de pinyonets i de baies.
[modifica] Reproducció
Per a criar pot emprar forats de pigot o escletxes naturals, però té una especial predilecció per foradar fustes mig corcades, i no defuig murs i talussos.
La femella és normalment la que perfora i és la que cova els set o nou ous blancs amb taquetes, de què consta la posta, la qual normalment es realitza dues vegades.
Els polls són nidícoles i tenen la boca groga i van proveïts de plomissol al cap i al dors.
[modifica] Referències
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 173.
- Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 8428213178.
