Mallerenga emplomallada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mallerenga emplomallada
Lophophanes cristatus -Aviemore, Scotland-8 (2).jpg

Cant
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Paridae
Gènere: Lophophanes
Espècie: L. cristatus
Nom binomial
Lophophanes cristatus
Linnaeus, 1758
Lophophanes cristatus distribution map.png
Sinònims

Parus cristatus

La mallerenga emplomallada, capellanet o ferrerico de capell (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

La seua longitud és d'uns 11 cm i el pes oscil·la entre 9 i 13 g. L'ala és més llarga en el mascle, en el qual pot assolir 67 mm.

Mallerenga emplomallada

És l'única mallerenga europea que presenta plomall. El plomall del capell és erèctil a voluntat, i l'aixeca quan se sent alarmat, adoptant aleshores una silueta cefàlica punxeguda, molt característica. Les plomes que conformen el capell són negres, amb le vores blanques. La nuca és blanca i molt ostensible. El mentó és negre i es perllonga en forma de collar pels laterals del coll. També mostra una llista ocular del mateix color que continua semicircularment i que voreja la cara, blanca. En conjunt forma un disseny molt particular, que el singularitza dels altres moixons. Les parts superiors són brunes grisenques, amb les ales i la cua més fosques. El carpó i les supracaudals són tenyides d'ocraci. Al dessota és blanc, sobretot al pit. Els flancs i l'abdomen són també tenyits d'ocraci. Les cames són blavenques, el bec negre i els ulls rogencs.

No existeix pràcticament dimorfisme sexual ni diferències ostensibles pel que fa a l'edat. Tanmateix, sembla que les femelles presenten un collar més fi, una cresta més petita. Malgrat tot, els joves exhibeixen petites variacions en el mentó, en el collar i en el capell abans d'efectuar la muda de la tardor.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Fonamentalment habita boscos de coníferes i rouredes, on sembla ser el més especialitzat dels pàrids ibèrics. Per altra banda, dins el bosc, sembla tindre especial predilecció pels indrets ombrívols i els boscos d'alta muntanya poblats de pi negre. Es nodreix d'insectes, de larves i d'ous, comportant-se llavors com els raspinells i altres ocells enfiladissos. També s'alimenta de pinyonets i de baies.

La seua veu és monòtona però ensems característica. És el pàrid menys sociable, tot i que a l'hivern augmenta el seu grau de gregarisme.

Per a criar pot emprar forats de pigot o escletxes naturals, però té una especial predilecció per foradar fustes mig corcades, i no defuig murs i talussos. La femella és normalment la que perfora i és la que cova els set o nou ous blancs amb taquetes, de què consta la posta, la qual normalment es realitza dues vegades. Els polls són nidícoles i tenen la boca groga i van proveïts de plomissol al cap i al dors.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 173. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa,1993,ISBN 84-88545-01-0
  • Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002,ISBN 8428213178.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]