Mallerenga petita
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Periparus ater Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Parus ater |
||||||||||||||
La mallerenga petita o xinxarrella (Parus ater o Periparus ater) és la mallerenga més comuna dels indrets muntanyencs i és també la que mostra els colors menys vistosos i més apagats entre els representants de la seua família.
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
És el pàrid que té les dimensions més reduïdes, ja que no ultrapassa els 11,5 cm de longitud i el seu pes oscil·la entre 8 i 14 g. L'ala plegada fa entre 57 i 64 cm.
L'aspecte general que ens ofereix és el d'una mallerenga de cua curta i amb el cap desproporcionadament gros.
El front i el cap són negres, lleugerament iridescents. La nuca és blanca, tret que la diferencia, a primer cop d'ull, de la mallerenga d'aigua, amb la qual coincideix en alguns indrets. Les galtes, que també mostren tons blanquinosos, són limitades pels flancs del coll, que es presenten negres i esdevenen un perllongament de la gola, petita i del mateix color. El mantell, gris blavós fosc, contrasta amb les parts inferiors, blanques. Els flancs exhibeixen tonalitats lleugerament groguenques. A les ales presenta dues franges blanques formades per les puntes de les plomes cobertes. La cua és grisa negrosa, lleugerament escotada. El bec és negre i les potes mostren tons grisos blavosos.
No existeix pràcticament dimorfisme sexual pel que fa a la coloració.
Els reclams són uns xiulets fins i característics. El cant és semblant al de la mallerenga carbonera (Parus major), però és més dolç i melodiós.
Té un batre d'ales ràpid i un vol aparentment feble.
El seu caràcter mogut i nerviós fa que no estigui mai quieta, enfilant-se constantment als troncs i penjant-se acrobàticament als branquillons, mentre emet el seu típic reclam.
[modifica] Hàbitat
Habita normalment en els boscos de coníferes, àdhuc els d'alta muntanya, però no defuig els boscos mixtos.
[modifica] Alimentació
S'alimenta bàsicament d'insectes, de larves i d'ous, que extreu de les escletxes dels troncs. Complementa la seua dieta amb llavors i baies silvestres, sobretot a l'hivern i a la tardor.
[modifica] Reproducció
Nia en forats d'arbres, en murs, en talussos i, fins i tot, en forats situats a terra. El niu, que té forma de copa, el construeix amb molses, amb plomissol, amb fibres i amb altres materials fins.
Com la majoria dels pàrids, és molt prolífic i realitza dues postes anyals, que poden constar de nou ous cadascuna. Els ous són blancs, amb taques i ratlles brunes i vermelloses. Els polls, que són nidícoles, tenen la boca de color taronja rosat, vorejada de groc.
Nidifica abundantment a les muntanyes, mentre que a les zones planes, fins i tot, pot faltar-hi.
[modifica] Costums
A l'hivern realitza moviments transhumants o erràtics, formant grups familiars o bé barrejant-se amb altres pàrids.
[modifica] Referències
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 174.
[modifica] Enllaços externs
- BirdLife International (2004). Mallerenga petita. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2006. UICN 2006. Consultat el 14 de febrer del 2008. (anglès)
- Informació i vídeo de la mallerenga petita. (anglès)
- Enregistrament del cant de la mallerenga petita.
- Ruta de la mallerenga petita Dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
