Mamífers mesozoics de Madagascar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es coneixen diversos mamífers del Mesozoic de Madagascar. El registre fòssil de mamífers d'aquesta illa data del Juràssic i el Cretaci i inclou tres espècies (dues ja descrites i una per descriure). El gènere Ambondro, de l'estatge Bathonià (Juràssic mitjà) i conegut a partir d'un tros de mandíbula amb tres dents, és el mamífer més antic conegut dotat de molars amb el patró modern tribosfènic típic dels mamífers marsupials i placentaris. Hi ha hagut diferents interpretacions de la seva filiació; una proposta el classifica dins del grup dels australosfènids, juntament amb altres mamífers tribosfènics del Juràssic dels continents meridionals (Gondwana) i els monotremes, mentre que altres apunten a una relació més propera amb els mamífers tribosfènics septentrionals (laurasiàtics) d'avui en dia, o concretament amb els placentaris. Es coneixen almenys cinc espècies del Maastrichtià (Cretaci superior), incloent-hi una espècie encara per descriure coneguda a partir d'un esquelet gairebé complet, que podria representar un nou grup de mamífers. El gondwanateri Lavanify, conegut a partir de dues dents, té com a parents més propers altres gondwanateris de l'Índia i l'Argentina. Dues altres dents podrien representar un altre gondwanateri o un tipus de mamífer diferent. Un fragment de molar representa una de les poques restes conegudes de mamífer multituberculat de Gondwana, i un altre mamífer (UA 8699) ha sigut interpretat o bé com un marsupial o bé com un placentari.

Juràssic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ambondro mahabo
Fragment mandibular d'Ambondro mahabo vist des del costat lingual (interior). La barra d'escala mesura 1 mm.

Ambondro mahabo fou descrit del Juràssic mitjà (Bathonià, fa uns 167 milions d'anys) del nord-oest de Madagascar l'any 1999. Se'l coneix a partir d'un únic fragment de mandíbula dotat de tres dents, probablement l'última premolar i les dues primeres molars. Les molars presenten el patró tribosfènic típic dels mamífers moderns; Ambondro és el mamífer més antic conegut d'aquest tipus. Aquest caràcter dugué els seus descobridors a proposar que els avantpassats dels mamífers tribosfènics sorgiren al sud (Gondwana), en lloc del nord (Lauràsia), com se sol assumir. Tanmateix, l'any 2001 el paleontòleg Zhe-Xi Luo i col·laboradors proposaren la teoria alternativa que Ambondro formava part d'un clade amb Ausktribosphenos, del Cretaci d'Austràlia i els monotremes que es desenvoluparen independentment dels altres mamífers (boreosfènids). Des d'aleshores, aquest clade, anomenat Australosphenida, ha crescut amb espècies descobertes recentment a l'Argentina (Asfaltomylos i Henosferus) i Austràlia (Bishops). Altres paleontòlegs han discrepat amb aquesta interpretació i han proposat models diferents; per exemple, el 2001 Denise Sigogneau-Russell i col·laboradors suggeriren que, tot i que existia una relació entre Ausktribosphenos i els monotremes, Ambondro no tenia aquesta relació, sinó que era més proper als boreosfènids, i el 2003 Michael Woodburne i col·laboradors exclogueren els monotremes dels australosfènids i classificaren els australosfènids restants a prop dels placentaris. Els dipòsits on es descobrí Ambondro han donat alguns rèptils, però cap altre mamífer.[1]

Cretaci[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Lavanify i UA 8699

La conca del Mahajanga, al nord-oest de Madagascar, ha donat una diversa fauna del Cretaci superior, incloent-hi alguns dinosaures i crocodiliformes, a més de mamífers, descoberts per l'equip de David Krause des del 1993. Molts d'aquests tàxons són semblants a animals d'edat similar de Sud-amèrica i l'Índia, antigues parts de Gondwana.[2] La fauna mamífera es compon de diversos tàxons coneguts únicament a partir de dents aïllades i un sol esquelet amb una certa completesa, cap dels quals no té una relació aparent amb la fauna moderna de Madagascar (vegeu llista de mamífers de Madagascar).[3] Els fòssils provenen del Maastrichtià (Cretaci més recent) del membre d'Anembalembo de la formació de Maevarano.[4]

El gondwanateri Lavanify, fou descrit el 1997 a partir de dues dents, una completa i una danyada. Les dents tenen la corona alta i corbes; una conté un solc profund reblit de cement i l'altre porta almenys una fossa profunda (infundíbul). Sembla que Lavanify tenia com parent més proper el gondwanateri indi Bharattherium i una relació més distant amb els altres gondwanateris, coneguts de l'Argentina.[5] Dues altres dents que encara estan per descriure podrien representar diferents posicions dentals d'un altre gondwanateri. Una és un fragment de molariforme (una molar o premolar semblant a una molar; la identitat de les dents de gondwanateris no està ben compresa) que és més gran i té la corona més baixa que les dents de Lavanify. L'altra és completa i no està desgastada, però té la corona més baixa i la superfície té una orientació obliqua. La corona és una cresta en forma de W amb les parts separades per infundíbuls profunds. Aquesta segona dent també podria representar un grup de mamífers completament diferent i encara desconegut.[6]

Una molar fragmentària en què es preserven dues cúspides ha sigut assignada a un multituberculat. Tot i que els multituberculats són comuns a dipòsits gairebé contemporanis de Lauràsia, aquesta dent n'és un dels pocs espècimens trobats a Gondwana;[7] també s'han trobat restes fragmentàries de les quals es discuteix la filiació amb els multituberculats, a Sud-amèrica (Argentodites), Àfrica (Hahnodon) i Austràlia (Corriebaatar).[8] Una altra dent fragmentària, UA 8699, és una molar inferior tribosfènica. El 2001 Krause l'identificà com pertanyent a un marsupial, però el 2003 un grup encapçalat per Aleksandr Averiànov suggerí que era d'un placentari relacionat amb els zhelèstids (un grup primitiu amb possibles vincles amb els ungulats).[9] Al Cretaci, tant els placentaris com els marsupials són coneguts principalment de Lauràsia.[10]

A més d'aquestes dents fragmentàries, la formació de Maevarano també ha donat l'esquelet articulat gairebé complet d'un mamífer immadur de la mida d'un gat, que encara no ha sigut descrit.[11] És el mamífer més complet conegut del Mesozoic de Gondwana.[12] Tot i que té el crani danyat, la seva inusual dentadura ha quedat conservada. Les incisives (dues a banda i banda al maxil·lar superior, una a banda i banda de l'inferior) es projecten cap endavant i queden separades de les tres o quatre dents molariformes dels maxil·lars per un gran diastema (buit). Presenta caràcters primitius, com per exemple ossos epipúbics (a la pelvis), una septomaxil·la (un petit os situat entre la premaxil·la i la maxil·la del maxil·lar superior),[Note 1] i un arc zigomàtic (pòmul) profund. D'altra banda, té caràcters derivats com la presència d'una tròclea situada a l'extrem distal (més allunyat) de l'húmer, l'absència d'una vora al marge dorsal de l'acetàbul (l'obertura pelviana que rep el cap femoral), un trocànter menor més petit al fèmur, un menor contacte entre la fíbula i el calcani, i la dentadura.[11] En un resum del 2000, Krause l'identificà com un teri (membre d'un grup que inclou els marsupials, els placentaris i els seus parents extints més propers) més derivat que Vincelestes (del Cretaci inferior d'Argentina), però el 2006 ell i col·laboradors no el classificaren en cap grup mamífer d'alt rang, sinó que afirmaren que "representa un gran clade nou no teri".[12]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al resum de la seva conferència del 2000 sobre aquest esquelet, Krause mencionà l'absència de septomaxil·la com un caràcter derivat,[13] però a l'article escrit per ell i col·laboradors el 2006 sobre els vertebrats del Cretaci de Madagascar, la "septomaxil·la amb un canal septomaxil·lar prominent" fou mencionada com un caràcter primitiu de l'esquelet.[12] Aquí se segueix la interpretació més recent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Flynn et al., 1999; Luo et al., 2001, 2002; Sigogneau-Russell et al., 2001; Woodburne, 2003; Woodburne et al., 2003; Rougier et al., 2007
  2. Krause et al., 2006, pàg. 178
  3. Krause et al., 2006, pàg. 187
  4. Krause et al., 2006, taula 3
  5. Krause et al., 1997; Prasad et al., 2007, pàg. 23
  6. Krause, 2000; Krause et al., 2006, pàg. 186–187
  7. Krause i Grine, 1996; Krause et al., 2006, pàg. 187
  8. Rich et al., 2009, pàg. 1
  9. Krause, 2001; Averiànov et al., 2003
  10. Archibald, 2003, pàg. 352
  11. 11,0 11,1 Krause, 2000; Krause et al., 2006, pàg. 188
  12. 12,0 12,1 12,2 Krause et al., 2006, pàg. 188
  13. Krause, 2000

Bibliografia[modifica | modifica el codi]