Mamertins

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els mamertins fou el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del segle III aC per derivació del nom dels mercenaris que s'havien fet amb el poder a la ciutat.

Context històric[modifica | modifica el codi]

A finals del segle III aC els romans controlaven tota la Península Itàlica, després d'haver derrotat tots els seus enemics -com els samnites i la lliga llatina- i d'haver refusat la invasió de Pirros de l'Epir. Cartago era la potència militar i comercial de la Mediterrània occidental. La seva capital, situada en el que avui és Tunísia, era el centre d'un imperi que controlava la costa nord d'Àfrica, Sicília, parts de la Península Ibèrica, Còrsega i Sardenya.

La presa de Messana pels mamertins[modifica | modifica el codi]

A la mort d'Agàtocles de Siracusa el 289 aC, les seves bandes de mercenaris, majoritàriament procedents de Campània, foren expulsades pels siracusans aliats amb els cartaginesos i es van refugiar a la ciutat de Messana, que els va acollir i una vegada dins es van girar contra els seus protectors i es van apoderar de la ciutat vers el 282 aC. Els mercenaris es van fer dir mamertins, que vol dir "fills de Mart" (el nom osc de Mart era "Mamer"). El nom de mamertins es va aplicar amb el temps als habitants de la ciutat en general.

La guerra amb Pirros d'Epir[modifica | modifica el codi]

Els mamertins van estendre el seu poder a l'angle nord-est de Sicília i es van fer amos de diverses fortaleses i ciutats. La seva ocupació de Rhègion va reforçar la seva posició, que només es va veure alterada per l'arribada de Pirros d'Epir el 278 aC. Els mamertins es van aliar amb els cartaginesos contra el rei, però en debades. Pirros va derrotar els mamertins i els va ocupar diverses fortaleses, però no va atacar Messana mateix. Quan Pirros va tornar a Itàlia, els mamertins van enviar un exèrcit que el va atacar per sorpresa en la seva marxa i el va derrotar.

La guerra amb Hieró de Siracusa[modifica | modifica el codi]

Tot seguit, els mamertins es van enfrontar amb Hieró II, que poc després de la sortida de Pirros s'havia fet amb el poder a la ciutat de Siracusa i els seus aliats. El 271 aC, Rhegio va caure en mans dels romans i llavors Hieró va envair Messana, va conquerir Miles (Mylae) i va derrotar els mamertins a la riba del Longanos (Longanus), fent una matança tant gran que la mateixa Messana va estar a punt de rendir-se sense lluitar, cosa que no va fer per l'oportuna arribada d'una força cartaginesa comandada per Anníbal.

L'aliança amb Roma[modifica | modifica el codi]

Els mamertins van considerar que no podien fer front tot sols a Hieró i una part dels seus dirigents es decantava per una aliança amb Cartago i una altra per l'aliança amb Roma. Els darrers es van imposar i una ambaixada va demanar ajut als romans. Roma no podia permetre l'extensió de la influència de Cartago i reaccionà acceptant l'aliança amb els mamertins. La intervenció romana fou l'origen de la Primera Guerra Púnica el 264 aC. Roma desplegà tropes a Sicília, essent el primer cop que les legions actuaven fora d'Itàlia. Obligaren Siracusa a unir-se a l'aliança i, d'aquesta manera, la guerra va quedar reduïda a una disputa entre Roma i Cartago.

En endavant, els mamertins van tenir la condició d'aliats de Roma, fins que van obtenir la ciutadania romana a finals del segle I aC i van desaparèixer com a grup separat.