Manchester

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat anglesa. Vegeu-ne altres significats a «Manchester (desambiguació)».
Manchester
Localització
EnglandManchester.png
Vistes de Manchester: Edifici Urbis, Torre Manchester Beetham, un tramvia Metrolink, Albert Square i la Nòria de Manchester
Vistes de Manchester: Edifici Urbis,
Torre Manchester Beetham, un tramvia Metrolink,
Albert Square i la Nòria de Manchester
Superfície 115,65 km²
Població (2011)
  • Densitat
503.000 hab.
4.349,33 hab/km²
Coordenades 53° 28′ N, 2° 14′ O / 53.467°N,2.233°O / 53.467; -2.233Coord.: 53° 28′ N, 2° 14′ O / 53.467°N,2.233°O / 53.467; -2.233
Web

Manchester és una ciutat situada al nord-oest d'Anglaterra, amb una població de 503.000 habitants.[1] És el centre de la segona aglomeració urbana del Regne Unit, l'àrea coneguda com a Gran Manchester, amb un total de 2.553.379 habitants en 2011.[2] D'aquesta àrea metropolitana en formen part altres ciutats com Bury, Wigan, Bolton, Salford, o Stockport.

Manchester és un important centre artístic, financer, de mitjans de comunicació i d'educació superior. És la tercera ciutat més visitada del Regne Unit per turistes. És la seu de dos equips de la Premier League: el Manchester United i el Manchester City. Manchester va obtenir un gran paper durant la Revolució Industrial. Està situada a 57 quilòmetres a l'est de Liverpool, a 67 km a l'oest de Leeds i a 328 km al nord de Londres.

En una enquesta de líders empresarials britànics publicada el 2006, Manchester era considerada com el millor lloc del Regne Unit per establir un negoci. Un informe encarregat per l'Associació de Manchester, publicat el 2007, va mostrar a Manchester com la "ciutat amb més ràpid creixement econòmic".

Històricament la major part de la ciutat va ser part del comtat de Lancashire, amb les zones situades al sud del riu Mersey al comtat de Cheshire. Manchester va ser la primera ciutat industrialitzada del món i va exercir un paper central durant la Revolució industrial. Es va convertir en el principal centre internacional de la fabricació tèxtil i de fil de cotó. Durant el segle XIX va adquirir el sobrenom de "Cottonopolis", suggerint que era una metròpoli de les fàbriques de cotó. El centre de la ciutat es troba en una llista provisional del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, degut principalment a la xarxa de canals i molins construïts durant els segles XVIII i XIX.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom de Manchester s'origina de l'antic nom romà Mamucium, nom de la fortalesa i assentament romà, en general es pensa que és una llatinització d'un nom d'origen cèltic (que possiblement significa "turó de mama" mamm, en catala "mama o pit") i ceaster, de l'anglès antic, que vol dir "poble" i que deriva del llatí Castrum. Una teoria alternativa suggereix que procedeix del britonic mamma = "mama", on "mare" era un riu-deessa del Riu Medlock que flueix per la ciutat. Mam significa "pits de dona" en irlandès i mare en gal·lès.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Manchester es troba ubicada a 257 km al nord-oest de Londres. Limita al nord i a l'est amb els pujols dels Penins, una cadena muntanyenca que corre al llarg del nord d'Anglaterra i al sud per la plana de Cheshire. El centre de la ciutat es troba a la riba oriental del riu Irwell, a prop de la seva confluència amb el riu Medlock i el riu Irk, amb terres relativament baixes d'entre 35 i 42 metres sobre el nivell del mar. El riu Mersey flueix a través del sud de Manchester. Gran part del centre de la ciutat, especialment al sud, és plana, el que ofereix àmplies vistes dels edificis de gran alçada a la ciutat, molts dels vessants i erms dels Penins, els quals, sovint, solen ser coberts per neu en els mesos de l'hivern. Les característiques geogràfiques de Manchester van ser molt influents en el seu desenvolupament primerenc com a primera ciutat industrial del món; aquestes característiques són el seu clima, la seva proximitat a un port marítim com és Liverpool, la disponibilitat de l'energia hidràulica de l'aigua dels seus rius, i les seves reserves de carbó properes.

Història[modifica | modifica el codi]

L'àrea de Manchester va ser colonitzada pels romans: el general Gneu Juli Agrícola va construir un fort anomenat Mamucium, que significava "turó amb forma de pit". Un facsímil del fort està a Castlefield.

Al segle XIV va ser seu d'una comunitat de comerciants flamencs de llana que es van instal·lar a la ciutat per produir llana i lli, iniciant la tradició exportadora.

Manchester es va convertir en una petita ciutat de mercaders fins a la Revolució industrial, que va començar al segle XVIII. El clima humit la va fer ideal per al processament del cotó, i amb el desenvolupament de la màquina de vapor, la indústria tèxtil va tenir un gran creixement (Manchester va ser un centre per a la indústria automotriu del Regne Unit). Avui dia la zona de Trafford Park, al sud-oest de la ciutat, continua sent una de les zones industrials més grans del món, amb la central de la Kellogg Company Europa, Rolls Royce, Manchester United Football Club. Trafford Park va ser també el primer lloc de fora d'Amèrica que va produir el Model T de Ford, el 1911.

La població de Manchester es va disparar amb l'èxode rural a la indústria. El creixement va ser ajudat per la gran proximitat al port de Liverpool. Per agilitar l'arribada a Manchester del carbó, cotó i altres matèries primeres des de Liverpool, el 1761 va ser construït el Canal Bridgewater (el canal del Duc de Bridgewater) per connectar les dues ciutats. Anys més tard, la signatura de George Stephenson va construir la primera línia fèrria del món entre Manchester i Liverpool. El 1894, la reina Victòria va inaugurar el Canal Manchester Ship, que apropava Manchester al port marítim, en termes pràctics.

El tramvia Metrolink recorre el centre de Manchester.

La ciutat de Manchester es va convertir en la primera ciutat industrial del món, i un exemple per a tot el món occidental.

La proximitat de la ciutat a Liverpool i la grandària similar que ambdues tenen, és causa de gran rivalitat, la qual no ha estat sempre amigable.

A les 11:20 del matí del dissabte 15 de juny del 1996 l'IRA va detonar una gran càrrega explosiva en el centre de la ciutat. Com a conseqüència d'això, s'ha regenerat el centre urbà amb complexos com Printworks i el Triangle, creant àmplies zones comercials i recreatives.

El 2002, Macnhester va acollir la XVII edició dels Jocs de la Mancomunitat (Commonwealth Games) amb gran èxit, després del fracàs en aconseguir els Jocs Olímpics d'Atlanta el 1996 i de Sydney el 2000.

Govern[modifica | modifica el codi]

Vista de l'ajuntament de la ciutat.

Manchester té representació en tres nivells de govern, Manchester City Council (nivell "local"), el Parlament britànic (nivell "nacional"), i el Parlament Europeu (nivell "Europa"). El Consell Comtal del Gran Manchester va ser abolit el 1986, de manera que l'ajuntament és en realitat una autoritat unitària. Des de la seva creació el 1995, Manchester ha estat membre del Grup de principals ciutats angleses, que, entre altres coses, serveix per promoure la condició social, cultural i econòmica de la ciutat a nivell internacional.

La ciutat de Manchester va rebre una carta de Thomas Grelley el 1301 però va perdre la seva condició de borough en un cas judicial del 1359. Fins al segle XIX, el govern local va ser proveït pels tribunals senyorials, l'últim dels quals va acabar el 1846.

El 1885, Bradford, Harpurhey, Rusholme i parts dels muncipis de Moss Side i Withington van entrar a formar part de la ciutat de Manchester. El 1889, la ciutat es va convertir en 'districte comtat' de Manchester, autònom del control de Lancashire. Entre el 1890 i el 1933, més zones es van agregar a Manchester de Lancashire, incloent els pobles de Burnage, Chorlton, Didsbury, Fallowfield, Levenshulme, Longsight i Withington. El 1974, per la Llei de Govern Local de 1972, la ciutat de Manchester es va convertir en una divisió administrativa diferent dins del comtat del Gran Manchester. Aquest any, Ringway, el poble on està situat l'aeroport de Manchester, va ser afegit a la ciutat.

Al sud-oest de la ciutat es troba una de les majors zones industrials del món. A finals del segle XIX, es va inaugurar el canal Manchester ship, que convertia a Manchester en un port marítim. Així la ciutat es va convertir en la primera ciutat industrial del món. El 15 de juny del 1996, l'organització terrorista IRA va cometre un atemptat al centre de la ciutat.

Esport[modifica | modifica el codi]

A Manchester hi ha dos clubs de futbol que juguen actualment a la primera divisió anglesa, la Premier League. El primer és el Manchester United, un dels millors equips d'Europa amb 3 copes d'Europa aconseguides, i juga al camp d'Old Trafford, amb capacitat per uns 76.000 espectadors. El segon és el Manchester City, amb un palmarès menys brillant i juga a l'estadi Ciutat de Manchester, on hi caben 50.000 espectadors. Manchester ha competit dues vegades per ser seu dels Jocs del 1996 i del 2000.

Educació[modifica | modifica el codi]

Manchester es seu de dues universitats. Aquestes són la Universitat de Manchester i la Universitat Metropolitana de Manchester. La Universitat de Manchester és la universitat no col·legiada a temps complet més gran del Regne Unit i va ser creada l'any 2004 gràcies a la fusió de la Universitat Victoria de Manchester amb el UMIST. Aquesta universitat inclou el Manchester Business School, que va impartir el primer curs de Mestratge en Administració de Negocis (MBA) al Regne Unit el 1965. L'altra universitat que té la seu a la ciutat és la Universitat Metropolitana de Manchester, que va ser formada com Politècnic de Manchester després de la fusió de tres col·legis l'any 1970. Va obtenir l'estatus d'universitat el 1992, i aquest mateix any el Crewe and Alsager College of Higher Education al sud de Cheshire, va passar a formar part de la institució.

La Universitat de Manchester, la Universitat Metropolitana de Manchester i el Reial Col·legi de Música del Nord es troben propers al carrer Oxford Road, localitzada a la part sud del centre de la ciutat, formant en conjunt el recinte urbà més gran d'educació superior d'Europa amb 73.160 estudiants, encara que, gairebé 6.000 estudiants d'aquesta xifra es troben en els campus de la Universitat Metropolitana de Manchester a Crewe i Alsager a Cheshire.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Biblioteca Central de Manchester.

La ciutat té una gran quantitat de museus, d'entre ells cal destacar el Lowry, el Manchester Art Gallery, l'Urbis, i el Museu d'Història. A la biblioteca John Rylands es conserva el manoscrit més antic dels evangelis que encara sobreviu: part de l'evangeli segons Sant Joan. Al que es refereix a les tendències musicals, sobretot dels anys 80, de Manchester han sortit molts grups i solistes revelants com Simply Red, Take That o The Chemical Brothers d'entre molts d'altres. També en la literatura ha donat personatges com el novel·lista William Harrison Ainsworth.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «2011 Table 2 Local and unitary authorities with the highest growth in population, 2001 and 2011» (en anglès). Census - Population and Household Estimates for England and Wales, March 2011. Office for National Statistics, 16/7/2012. [Consulta: 17/11/2013].
  2. «Mapped: Population hits a record high as thousands flock to Manchester MEN» (en anglès). Manchester Evening News, 16/7/2011. [Consulta: 20/11/2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Kidd, Alan (2006). Manchester: A History. Lancaster: Carnegie Publishing. p. 11. ISBN 1-85936-128-5.
  • «The Manchester Coalfields» (PDF). Museum of Science and Industry in Manchester (2001).
  • Bentley, James (1990). Dare to be wise: a history of the Manchester Grammar School. London: James & James. pp. 108, 114, 119–121. ISBN 0-907383-04-1.
  • Beesley, Ian (1988). Victorian Manchester and Salford. Keele: Ryburn. ISBN 1-85331-006-9.
  • Hylton, Stuart (2003). A History of Manchester. Chichester: Phillimore & Company. ISBN 1-86077-240-4.
  • Kidd, Alan J. (1993). Manchester. Town and City Histories. Keele: Ryburn. ISBN 1-85331-016-6.
  • Price, Jane; Stebbing, Ben (eds.) (2002). The Mancunian Way. Manchester: Clinamen Press. ISBN 1-903083-81-8.
  • Redhead, Brian (1993). Manchester: a Celebration. London: André Deutsch. ISBN 0-233-98816-5.
  • Schofield, Jonathan (2005). The City Life Guide to Manchester. Manchester: City Life. ISBN 0-9549042-2-2.
  • Worthington, Barry (2011). Discovering Manchester. Ammanford: Sigma Leisure. ISBN 1-85058-862-7.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manchester