Mandan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaMandan
nų́ʔetaːre
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants† en 2016
34 (2000)[1]
1 (2009)[2]
Autòcton deDakota del Nord Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Hoka-Sioux
llengües siouan
llengües sioux occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3mhq Modifica el valor a Wikidata
Glottologmand1446 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemhq Modifica el valor a Wikidata
UNESCO884 Modifica el valor a Wikidata
IETFmhq Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages865 Modifica el valor a Wikidata

El mandan (etnònim: nų́ʔetaːre) és una de les llengües sioux occidentals parlada pels mandans de Dakota del Nord, als Estats Units. Era una llengua amenaçada i el seu darrer parlant, Edwin Benson va morir en desembre de 2016.[3]

Ús de la llengua i esforços de revitalització[modifica]

Per a l'any 2009, només hi havia un parlant fluid de mandan, Edwin Benson (1931-2016).[4] El dr. Benson estava ensenyant en programes d'escoles locals per tal d'encoratjar l'ús de la llengua, junt amb altres especialistes.[5]

El mandan és ensenyat al Fort Berthold Community College, juntament amb l'hidatsa i l'arikara.[4] El lingüista Mauricio Mixco de la Universitat de Utah s'ha involucrat en el treball de camp amb la resta de parlants des de 1993. A partir del 2007 resta per processar gran quantitat de material en mandan a l'escola i al North Dakota Heritage Center, a Bismarck (Dakota del Nord), segons els lingüistes.[6]

Relacions genètiques[modifica]

Inicialment es va creure que el mandan estava estretament relacionat amb les llengües dels hidatses i crows. Tanmateix, des que el mandat ha estat en contacte amb l'hidatsa i el crow durant molts anys, la relació exacta entre el mandan i altres llengües sioux (incloent hidatsa i crow) s'ha enfosquit i és indeterminat actualment. Per això el mandan és més sovint considerat com una branca separada de la família sioux.

El mandan té dos dialectes principals:

  1. Nuptare
  2. Nuetare

Només la varietat nuptare va sobreviure fins al segle xx, i tots els parlants eren bilingües en hidatsa. El 1999, només hi havia sis parlants fluids vius de mandan.[7]

La llengua va rebre molta atenció per part dels estatunidencs blancs a causa del color de la pell, suposadament més clara del poble mandan, especulant que es devia a un origen final europeu. En la dècada de 1830 Maximilian zu Wied-Neuwied va passar molt més temps amb els mandan que amb les altres llengües sioux i preparà addicionalment una llista comparativa de paraules del mandan i gal·lès (pensava que el mandan podria haver evolucionat del gal·lès).[8] La idea d'una connexió mandan/gal·lès, avui totalment desautoritzada, va rebre el suport de George Catlin.[9]

Sons[modifica]

El mandan té els següents fonemes:

Consonants[10] Labial Alveolar Post-
alveolar 		Velar Glotal
Oclusiva p t k ʔ
Fricativa s ʃ x h
Sonorant w r

/w/ i /r/ esdevé [m] i [n] després de vocals nasals, i /r/ és [ⁿd] a inici de paraula.[11]

Vocals[10]
Frontal Central Posterior
Oral Nasal Oral Nasal Oral Nasal
llarga curta llarga curta llarga curta llarga curta llarga curta llarga
Tancada i iː ĩ ĩː u uː ũ ũː
Mitjana e eː o oː
Oberta a aː ã ãː

Gramàtica[modifica]

El mandan és una Llengua SOV.

El mandan té un sistema d'acord al·locutiu, és a dir, es poden utilitzar diferents formes gramaticals que depenen del gènere del destinatari. Les preguntes dels homes han d'utilitzar el sufix -oʔša mentre que el sufix -oʔrą és usat quan es pregunta a les dones. Així mateix el sufix d'indicatiu és -oʔs quan s'adreça als homes i -oʔre quan s'adreça a les dones, i també per als imperatius: -ta (mascuñí), -rą (femení).[12]

Els verbs mandan inclouen un conjunt de verbs posturals, que codifiquen les formes del subjecte del verb:[13]

wɛ́rex nakóc
wɛ́rex nak-óc
pot seure-present
'Un pot era aquí (assentat).'
mítixtɛ̀na tɛ́romakoc
míti-xtɛ̀-na tɛ-romakoc
vila-gran-emfàtic romandre-narratiu.passat
'Hi havia una gran vila.'
má:ta makómakoc
má:ta mak-omakoc
riu estava-narratiu.passat
'El riu era aquí.'

Vocabulari[modifica]

El mandan, com altres llengües ameríndies, té elements de simbolisme fonètic en el seu vocabulari. Un so /s/ sovint denota intensitat petit/menor, /ʃ/ denota mitjania, /x/ denota intensitat gran/llarg:[14]

  • síre "groc"
  • šíre "color lleó"
  • xíre "marró"
  • sró "dringadissa"
  • xró "sotragueig"

Compareu exemples similars en lakota.

Referències[modifica]

  1. ↑ Cens dels EUA de 2000
  2. ↑ Edwin Benson, nascut el 1931
  3. ↑ «Edwin Benson, last-known fluent speaker of Mandan, passes away at 85». [Consulta: 10 novembre 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 The Missoulian. 11 May 2009. Jodi Rave. "The last speaker: UND to honor Mandan, last to speak Nu'eta as 1st language."
  5. ↑ «Last known fluent Mandan speaker honored». News From Indian Country [Consulta: 27 setembre 2012].
  6. ↑ «Rancher, linguist working to preserve Mandan language». News From Indian Country, 07-08-2007 [Consulta: 27 setembre 2012].
  7. ↑ Personal communication from Mauricio Mixco in 1999, reported in Parks & Rankin. 2001. p. 112.
  8. ↑ Chafe. 1976b. p. 37-38.
  9. ↑ Catlin, G. Die Indianer Nordamerikas Verlag Lothar Borowsky
  10. ↑ 10,0 10,1 Mauricio Mixco, reported in Wood & Irwin 2001, p. 349
  11. ↑ Wood & Irwin 2001, p. 349
  12. ↑ Hollow. 1970. p. 457 (a Mithun 1999. p. 280).
  13. ↑ Mithun, Marianne. The Languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press, 2001, p. 115–116. ISBN 978-0-521-29875-9. 
  14. ↑ Hollow & Parks 1980. p. 82.

Bibliografia[modifica]

  • Carter, Richard T. (1991a). Old Man Coyote and the wild potato: A Mandan trickster tale. In H. C. Wolfart & J. L. Finlay (Ed.), Linguistic studies presented to John L. Finlay (pp. 27–43). Memoir (No. 8). Winnipeg: Algonquian and Iroquoian Linguistics. ISBN 0-921064-08-X.
  • Carter, Richard T. (1991b). Maximilian's Ruptare vocabulary: Phililogical evidence and Mandan phonology. In F. Ingemann (Ed.), 1990 Mid-America Linguistics Conference: Papers (pp. 479–489). Lawrence, KS: Department of Linguistics, University of Kansas.
  • Chafe, Wallace. (1973). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. A. Sebeok (Ed.), Current trends in linguistics (Vol. 10, pp. 1164–1209). The Hague: Mouton. (Republished as Chafe 1976a).
  • Chafe, Wallace. (1976a). Siouan, Iroquoian, and Caddoan. In T. A. Sebeok (Ed.), Native languages of the Americas (pp. 527–572). New York: Plenum Press. ISBN 0-306-37157-X. (Originally published as Chafe 1973).
  • Chafe, Wallace. (1976b). The Caddoan, Iroquoian, and Siouan languages. Trends in linguistics: State-of-the-art report (No. 3). The Hague: Mouton. ISBN 90-279-3443-6.
  • Coberly, Mary. (1979). A text analysis and brief grammatical sketch based on 'Trickster challenges the buffalo': A Mandan text collected by Edward Kennard. Colorado Research in Linguistics, 8, 19-94.
  • Hollow, Robert C. (1970). A Mandan dictionary. (Doctoral dissertation, University of California, Berkeley).
  • Hollow, Robert C.; & Parks, Douglas. (1980). Studies in plains linguistics: A review. In W. R. Wood & M. P. Liberty (Eds.), Anthropology on the Great Plains (pp. 68–97). Lincoln: University of Nebraska. ISBN 0-8032-4708-7.
  • Kennard, Edward. (1936). Mandan grammar. International Journal of American Linguistics, 9, 1-43.
  • Lowie, Robert H. (1913). Societies of the Hidatsa and Mandan Indians. In R. H. Lowie, Societies of the Crow, Hidatsa, and Mandan Indians (pp. 219–358). Anthropological papers of the American Museum Of Natural History (Vol. 11, Part 3). New York: The Trustees. (Texts are on pp. 355–358).
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Mixco, Mauricio C. (1997a). Mandan. Languages of the world series: Materials 159. Münich: LINCOM Europa. ISBN 3-89586-213-4.
  • Mixco, Mauricio C. (1997b). Mandan switch reference: A preliminary view. Anthropological Linguistics, 39, 220-298.
  • Parks, Douglas R.; Jones, A. Wesley; Hollow, Robert C; & Ripley, David J. (1978). Earth lodge tales from the upper Missouri. Bismarck, ND: Mary College.
  • Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94–114). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
  • Will, George; & Spinden, H. J. (1906). The Mandans: A study of their culture, archaeology and language. Papers of the Peabody Museum of American Archaeology and Ethnology, Harvard University (Vol. 3, No. 4, pp. 81–219). Cambridge, MA: The Museum. (Reprinted 1976, New York: Kraus Reprint Corporation).
  • Wolvengrey, Arok. (1991). A marker of focus in Mandan discourse. In F. Ingemann (Ed.), 1990 Mid-America Linguistics Conference: Papers (pp. 584–598). Lawrence, KS: Department of Linguistics, University of Kansas.
  • Wood, Raymond W.; & Irwin, Lee. (2001). "Mandan". In "Plains", ed. Raymond J. DeMaille. Vol. 13 of Handbook of North American Indians, ed. William C. Sturtevant. Washington, D.C.: Smithsonian Institution.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mandan&oldid=32219145»