Mandeisme
El mandeisme fou una secta gnòstica que es desenvolupar en els segles I i II a les vores del riu Jordà. En l'actualitat, encara queden mandeus en certes zones d'Iraq. Aquesta comunitat estava dirigida per la casta sacerdotal de els Nasoreans (nom pel que també eren coneguts).
Taula de continguts |
Llibres sagrats[modifica]
Els seus llibres litúrgics i sagrats són:
- Ginza (Tresor)
- El llibre de Joan, basat en la vida de Joan Baptista
- Qolasta, un llibre de himnes
El seu verdader Messies es Joan el Baptista. Jesús de Natzaret es considerat un fals messies.
Richard August Reitzenstein considerava que el mite redemptor sorgir de les religions iranianes, entre les que s'incloïa el mandeisme. Mark Lidzbarski aconseguir demostrar que es parla d'un redemptor en el Ginza del mandeísme. El Coneixement de la Vida (Manda da Hayye) baixe a la Terra per redimir a les ànimes han estat captivades pel poder de les tenebres i així tornar-les al regne de la llum, a on pertanyen. La dificultat en el estudi de aquest material es que no es poden trobar manuscrits anteriors al segle VII. Malgrat podrien tenir algun rastre primitiu, es impossible saber si es anterior el redemptor cristià o el iranià.
Els missioners portuguesos a Iraq erròniament els designaren com cristians de San Joan, malgrat els mandeus mai han acceptat a Jesús, a qui consideren un traïdor que fou crucificat per Déu com castig per tornar-se contra Joan el Baptista.
Mandeisme i Islam[modifica]
L'Alcora estableix que la Humanitat es divideix en tres grups, els fidels musulmans, la Gent del Llibre i els infidels (pagans i idòlatres). La gent del llibre segons l'Alcora son els jueus, cristians i sabeus a quin se'ls ha de permetre practicar la seva religió discretament. Mai no fou ben establert quins eren els sabeus ja que en Iemen existia un culte relativament monoteista que adorava als astres i era denominat sabeísme, culte al que segons la tradició pertanyi Abraham abans de tornar-se monoteista. No obstant, l'arribada de sabeus de Iemen a Mesopotàmia, Iraq, generà una barreja en la qual els ritus caldeus es van confondre amb els mandeus. Així, als mandeus se'ls relacionà erròniament amb els sabeus. Els mandeus insistiren ser ells els sabeus de l'Alcorà, fet que en general ha estat acceptat.
Mandeus i gnòstics[modifica]
Per alguns, els mandeus són els últims gnòstics antics que queden. La seva religió i les seves idees són bastant similars a la gnosi i, en tot cas, Mandeu deriva de Manda en arameu que significa Coneixement (Gnosis en grec). Altres erudits asseguren que els mandeus són els últims romanents dels essenis, algunes escoles esotèriques consideren que Jesús va pertànyer als essenis i als nasoreans d'aquí que se'l anomenés Jesús el Natzarè (Nasoreà).
Articles relacionats[modifica]
Bibliografia[modifica]
- «Mandeisme» (en castellà). Enciclopedia Libre Universal. «El contingut d'aquest article incorpora material adaptat d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada sota llicència GFDL.»
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mandeisme |
