Mandolina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mandolina

La mandolina és un instrument musical de corda. En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup 321.321 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de bol -les que tenen el fons corbat- o al grup 321.322 dels llaüts amb caixa de ressonància en forma de capsa, les que tenen el fons pla. El nombre i tipus de cordes de la mandolina ha variat amb el temps i el lloc, però la configuració predominant actualment és la de la mandolina napolitana, amb quatre cordes dobles afinades com el violí (sol-re-la-mi), tot i que, a diferència del violí, les cordes de la mandolina es pincen amb un plectre. La caixa de ressonància pot ser còncava o plana.

Història[modifica | modifica el codi]

A finals del segle XVI apareix a Itàlia la mandola, l'instrument precursor de la mandolina. El terme mandolino prové de l'italià i apareix citat en documents per primer cop l'any 1634. El nom fa referència a la menor magnitud de l'instrument. Durant el segle XVII es fabriquen mandolines a Itàlia, fins i tot el famós luthier Antonio Stradivari en documenta la construcció.

En el panorama musical actual la mandolina està estesa sobretot en la música folk, especialment en el folk anglès i l'irlandès, en la música country i bluegrass dels Estats Units, i en el choro i la samba brasilera.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Es distingeixen i classifiquen tres tipus de mandolines en funció de la seva evolució cap a un o altre estil musical:

  • Mandolina italiana: s'utilitza en música clàssica. La seva caixa de ressonància té forma còncava de pera, formada per costelles (entre 12 i 47). Té la boca ovalada, a diferència de les altres, i té una ressonància notable. És utilitzada en la música italiana.
  • Mandolina de folk: s'utilitza en la musica tradicional. Generalment té la boca de forma rodona que fa augmentar-ne la sonoritat, però normalment la caixa és plana.
  • Mandolina bluegrass: s'utilitza en la música bluegrass, bàsicament als Estats Units. El seu ús és dels més recents i té una gran acceptació dins els circuits bluegrass. Els models més comuns són els anomenats "A" i "F", un més auster i en forma de gota i l'altre amb ornaments florentins característics, respectivament. La marca Gibson va catalitzar la popularitat d'aquest instruments als Estats Units a principis del segle XX.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]