Mandró (màquina de guerra)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaMandró
Tipusfamília d'armes Modifica el valor a Wikidata
Bola de pedra aproximadament rodona, emprada com a projectil de mandró. Datada a la Dinastia XVIII i probablement relacionada amb els pobles Blemis d' Etiopia.
Bola de pedra aproximadament rodona, emprada com a projectil de mandró. Datada a la Dinastia XVIII i probablement relacionada amb els pobles Blemis d' Etiopia.

Un mandró[1] era una màquina de guerra de propulsió muscular, que podia ser individual o col·lectiva, semblant al mandró individual,[2] però que en comptes d'un bastó tenia una perxa amb un punt de suport i una corda a l'extrem contrari de la fona, que es podia descompondre en unes quantes perquè un o més homes, estirassin cap avall a fi de fer el llançament. Aquest mandró funcionava, doncs, com un alçaprem o palanca[3] amb el punt de suport com a fulcre, com els trabucs, però sense contrapès. Era, doncs, una mena de brigola.

« Aquestes fones uy apelam mandrons »
— Vegeci

Coneixem l'existència d'aquesta arma, que era diferent de l'homònima d'ús individual, per la referència documental a la seva perxa, mot que es refereix sempre a un bastó o pal molt llarg, se'n sap del seu ús en el Setge d'Albarrasí de 1220 durant la Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó.[4]

Referències[modifica]

  1. A.I. Alomar i Canyelles, La terminologia de l'armament a la versió catalana del segle xiv de L'Epitoma rei militaris[Enllaç no actiu]
  2. Mandró és documentat per primer cop en català l'any 1343 i al manuscrit català de Vegeci
  3. «Informació sobre la palanca». Arxivat de l'original el 2007-03-26. [Consulta: 12 gener 2007].
  4. Historia del rey de Aragón Don Jaime I, el conquistador (en castellà). Imp. y Lib. de la Sra. Viuda é Hijos de Mayol, 1848, p. 30.