Mandró (màquina de guerra)
| Tipus | família d'armes  |
|---|
Un mandró[1] era una màquina de guerra de propulsió muscular, que podia ser individual o col·lectiva, semblant al mandró individual,[2] però que en comptes d'un bastó tenia una perxa amb un punt de suport i una corda a l'extrem contrari de la fona, que es podia descompondre en unes quantes perquè un o més homes, estirassin cap avall a fi de fer el llançament. Aquest mandró funcionava, doncs, com un alçaprem o palanca[3] amb el punt de suport com a fulcre, com els trabucs, però sense contrapès. Era, doncs, una mena de brigola.
| « | Aquestes fones uy apelam mandrons | » |
| — Vegeci | ||
Coneixem l'existència d'aquesta arma, que era diferent de l'homònima d'ús individual, per la referència documental a la seva perxa, mot que es refereix sempre a un bastó o pal molt llarg, se'n sap del seu ús en el Setge d'Albarrasí de 1220 durant la Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó.[4]
Referències[modifica]
- ↑ A.I. Alomar i Canyelles, La terminologia de l'armament a la versió catalana del segle xiv de L'Epitoma rei militaris[Enllaç no actiu]
- ↑ Mandró és documentat per primer cop en català l'any 1343 i al manuscrit català de Vegeci
- ↑ «Informació sobre la palanca». Arxivat de l'original el 2007-03-26. [Consulta: 12 gener 2007].
- ↑ Historia del rey de Aragón Don Jaime I, el conquistador (en castellà). Imp. y Lib. de la Sra. Viuda é Hijos de Mayol, 1848, p. 30.