Manel (grup)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:55, 11 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaManel

Manel en concert al Palau de la Música Catalana el 2010. Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat2007–actualitat
GènereIndie pop, indie folk, pop-rock, música mediterrània i folk Modifica el valor a Wikidata
EstilPop, folk, indie
Segell discogràficWarner Music / Discmedi
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webwww.manelweb.com
Facebook: GrupManel Twitter (X): GrupManel Instagram: grupmanel Youtube: UCYQm8GQEmBsi6KxKOird7_w Spotify: 40tHhop0T30DwienQBmTxb iTunes: 421135039 Musicbrainz: 4e7209ee-ef02-4cb7-bdff-815b0473c27c Songkick: 1006469 Discogs: 884410 Viasona: manel Modifica el valor a Wikidata

Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català. Les seves cançons barregen el pop amb música folklòrica.[1][2] Van llançar el seu primer disc al mercat l'any 2008, titulat Els millors professors europeus; el segon, 10 milles per veure una bona armadura, el 2011; el tercer, Atletes, baixin de l'escenari, el 2013 i el quart, Jo competeixo, el 2016. Segons alguns crítics tenen elements en comú amb altres artistes catalans com Jaume Sisa, Pau Riba o Antònia Font,[3][1][4] i amb altres d'internacionals com Beirut o Sufjan Stevens.[5][6]

Trajectòria musical

Inicis

Els components del grup provenen tots de la barcelonina Escola Costa i Llobera, però no es coneixien durant l'època escolar per les diferències d'edat que hi ha entre ells. Va ser al cap dels anys quan, a través d'amics o germans petits, es van conèixer i van formar el grup. Des de llavors, l'ascens és meteòric. Es van donar a conèixer al concurs de maquetes Sona 9 del 2007, on van quedar finalistes i van guanyar el Premi Joventut; el premi obtingut pel segon lloc el van invertir en l'enregistrament del seu primer àlbum.[7]

El nom de «Manel» se'ls va ocórrer casualment poc abans de presentar la maqueta al concurs Sona 9. Segons ells mateixos, no té cap significat concret.[8]

Els millors professors europeus

Article principal: Els millors professors europeus

El 2008 va sortir a la venda el seu primer disc anomenat Els millors professors europeus, títol que fa referència a un vers de la cançó Pla quinquennal. L'àlbum, enregistrat als Estudis Nòmada 57 entre juny i octubre de 2007, i publicat per Discmedi, va rebre una bona crítica. La revista Enderrock li va donar el premi al millor disc pop-rock de l'any. La revista Rockdelux el va classificar com el tercer millor disc espanyol de l'any i Mondosonoro el va ubicar al setè lloc de la mateixa categoria. Fou considerat un dels grups en català revelació del 2008.[1][9][10]

El seu videoclip de «Dona estrangera», dirigit per Sergi Pérez Mañas, guanyà el premi al Millor Videoclip de l'Any del festival Cinemad 08.[11] El 2009 van gravar amb Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet la cançó «El caganer» de l'àlbum fet per diversos artistes relacionats amb la cultura catalana anomenat Cançons Prenadal.[12] Al setembre de 2010 Els millors professors europeus havia venut més 30.000 còpies, per la qual cosa va aconseguir la categoria de disc d'or.[13]

10 milles per veure una bona armadura

Article principal: 10 milles per veure una bona armadura

El seu segon disc, del qual en van avançar dues cançons («Aniversari» i «Boomerang») durant el febrer del 2011[14][15] va sortir a la venda el 15 de març de 2011 amb el nom de 10 milles per veure una bona armadura.[16] El títol és una al·lusió a una frase que pronunciava Kenneth Branagh a Molt soroll per no res.[17] En 10 dies es va convertir en el disc més venut de l'Estat espanyol i es mantingué durant dues setmanes seguides com a número 1.[18][19]

Atletes, baixin de l'escenari

Article principal: Atletes, baixin de l'escenari

El seu tercer disc porta com a títol una frase cèlebre de la veu en off dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Constantino Romero, quan hi va haver una invasió del camp per part dels atletes de diverses delegacions presents durant l'actuació de Peret i Los Manolos a la cerimònia de clausura del Jocs a l'Estadi Olímpic de Monjüic.[20] El disc compta amb 13 cançons. La cançó que obre el disc, «Ai, Yoko», remet a la cançó de John Lennon «Oh Yoko». El 26 de març es va avançar el primer single de l'àlbum, «Teresa Rampell», per animar les reserves del disc i les vendes del single.[21] El single i la reserva del disc es van posicionar directament en el número u de vendes de cançons i àlbums a l'iTunes.[21]

La gira d'aquest disc s'inicià a l'edició de 2013 Primavera Sound i ha dut el grup a fer concerts arreu de Catalunya, Espanya i algunes sales de Suïssa, Alemanya, Anglaterra i al Santos Party House de Nova York.[3]

Jo competeixo

Article principal: Jo competeixo

L'1 de març de 2016 Manel anuncià a través d'un comunicat de premsa el llançament del seu quart disc d'estudi, titulat «Jo competeixo», que es publicà el 8 d'abril i constà d'onze cançons, enregistrades entre el novembre i el desembre de 2015. Amb aquest treball, el so del grup s'obria a registres més electrònics, i comptava també amb la singularitat que per primera vegada el quartet comptava amb un productor musical extern, el nord-americà Jake Aron.[22] El primer senzill, «Sabotatge», es va publicar l'11 de març. La gira de presentació va arrencar amb un concert-assaig a la sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat el 6 de maig de 2016.[23]

Una setmana després del seu llançament, el disc es va situar al primer lloc del llistat oficial de vendes de discos de l'Estat espanyol, així com a l'encapçalament del rànquing d'iTunes. D'aquesta manera, Manel va esdevenir el primer grup en aconseguir tres entrades consecutives al cim del rànquing de vendes estatal amb tres àlbums cantats en català.[24]

Membres

  • Guillem Gisbert Puig: veu principal, guitarra i ukelele.
  • Martí Maymó Tomàs: baix, clarinet i veus.
  • Roger Padilla Gutiérrez: guitarra i veus.
  • Arnau Vallvé Socies: bateria i veus.

Discografia

El primer disc de Manel, Els millors professors europeus, va ser llançat l'any 2008. Va guanyar el premi Enderrock al millor disc de l'any en la categoria pop-rock.[25] El setembre de 2010 va aconseguir la distinció de disc d'or.[13] El segon disc, 10 milles per veure una bona armadura, va sortir a la venda el 15 de març de 2011,[16] i en 10 dies es va convertir en el disc més venut de l'Estat espanyol.[18] El tercer disc, Atletes, baixin de l'escenari, sortí a la venda el 16 d'abril de 2013 i el primer senzill s'anomena «Teresa Rampell». Aquest darrer disc va ser el 23è disc més venut el 2013 a Espanya, segons Promusicae.[3]

Bibliografia

  • Un Camell d'Orient (llibre-CD, novembre de 2010)
  • El 25 de gener (llibre-CD, novembre de 2011)

Premis i reconeixements

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Manel i els millors professors europeus». Vilaweb, 10-12-2008.
  2. ↑ «Manel presenta credenciales» (en castellà). El País, 16-11-2008.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Canet Rock 014». Enderrecok, 224, juny 2014, pp. 48-49.
  4. ↑ «Manel: ‘Els millors professors europeus’». Fonart.com. [Consulta: 15 juny 2009].
  5. ↑ Borrás, Daniel «El misterioso caso Manel» (en castellà). El Mundo, 09-01-2010.
  6. ↑ López, Rafa «Manel: "Nuestra música no es para pabellones"» (en castellà). Faro de Vigo, 12-12-2011.
  7. ↑ «Bikimel, Manel i The Gruixut's, finalistes del Sona 9 2007». Enderrock, 05-11-2007.
  8. ↑ Jover, Esther. «“En cap moment vam esperar la bona acollida del disc, ha estat sorprenent”». Bondia.ad, 18-10-2009.
  9. ↑ «Manel, un grup prometedor». TV3, 20-11-2008.
  10. ↑ «El boom del pop en catalán» (en castellà). Diari Público, 23-03-2009.
  11. ↑ «Ganadores del concurso de clips de Cinemad 2008» (en castellà). Mondosonoro.com, 28-11-2008.
  12. ↑ L'àlbum Cançons Prenadal a Itunes
  13. ↑ 13,0 13,1 "Disc d'Or per a Manel"
  14. ↑ Manel. «Manel. Aniversari», 24-02-2011. [Consulta: 24 febrer 2011].
  15. ↑ Manel. «Manel. Boomerang», 24-02-2011. [Consulta: 24 febrer 2011].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Manel torna el 15 de març». Avui, 17-02-2011 [Consulta: 18 febrer 2011].
  17. ↑ Vidal, Guillem «Manel i la bona lletra». El Punt Avui, 15-03-2011 [Consulta: 6 desembre 2011].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Manel fa història convertint-se en el primer grup català que se situa en el número 1 de vendes de l'Estat». Directe.cat!, 24-02-2011. [Consulta: 24 febrer 2011].
  19. ↑ «Manel esgota les entrades pels dos concerts a Madrid». Avui, 04-04-2010. [Consulta: 4 abril 2011].
  20. ↑ «Nou disc de Manel el 16 d'abril». Enderrock, 19-03-2013, p.  [Consulta: 26 març 2013].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Manel s'electrifica». Enderrock, 26-03-2013, p.  [Consulta: 26 març 2013].
  22. ↑ «'Jo competeixo', el 'big bang' de Manel» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 08-04-2016.
  23. ↑ «Concert dels Manel al Salamandra». Televisió de Catalunya, 07-05-2016. [Consulta: 7 maig 2016].
  24. ↑ «Manel es torna a situar com a líder de vendes a l'Estat». El Punt Avui, 20-04-2016.
  25. ↑ Notícia al web d'Enderrock
  26. ↑ «Manel, Bongo Botrako i Txarango, guardonats als Premis ARC». Ara, 16-12-2013.
  27. ↑ «Manel, Joan Melià, "Núvol" y Rossinyol, ganadores del premio Pompeu Fabra» (en castellà). La Vanguardia, 04-04-2014.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manel
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manel_(grup)&oldid=17594883»