Manga

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 Aquest article s'està elaborant i està inacabat.
Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los.
Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Wikipe-tan, un personatge típicament manga.

El manga (漫画, en kanji; まんが, en hiragana; マンガ, en katakana) és el còmic d'origen japonès, desenvolupat al a finals del segle 20.[1][2][3] En la seva forma moderna, el manga data poc després de la Segona Guerra Mundial,[4] però té un llarg i complex de precursor anterior en la història de l'art japonès.[5][6][7]

El manga, és un còmic apte per a totes les edats.[2] Inclou una àmplia gamma de temes: l'acció-aventura, el romanç, els esports i els jocs, el drama històric, la comèdia, la ciència ficció i la fantasia, el misteri, el terror, la sexualitat, i les empreses i el comerç, entre d'altres.[2] Des de la dècada de 1950, el manga s'ha tornat una part important de la indústria editorial japonesa,[4][8] que representen un mercat de 481 mil milions de iens al Japó el 2006[9] (Aproximadament $ 4,4 mil milions de dòlars).[10] A nivell mundial el manga cada vegada ha anat obtenint més popularitat.[11][12] El 2006, els Estats Units el mercat del manga va ser de US $ 175-200 milions.[13] Els mangues són normalment impresos en blanc i negre,[14] encara que alguns es fan a tot color, ja siguin només pàgines o capítols especials o tot ell.[15] Normalment els mangues són publicats per primera vegada en revistes d'antologies de tiratge setmanal o mensual (Com Afternoon, Shonen Jump o Hana to Yume). Aquestes revistes d'antologies contenen centenars de pàgines i desenes d'històries individuals escrites per diversos autors. Són impreses en paper per a diaris i són considerades com revistes d'usar i tirar.[2][7] Si la sèrie té èxit, els capítols són recollits en una serie de volums anomenats tankōbons.[2][7] Un dibuixant de manga (mangaka) normalment treballa amb uns pocs assistents en un petit estudi i s'associa amb un redactor creatiu d'una companyia de publicitat comercial.[4] Si una sèrie manga és suficientment popular, pot ser portat a l'animació en un formant anomenat anime,[16] encara que de vegades és el revés i el manga surt de pel·lícules d'animació[17] (per exemple, Star Wars).[18]

"Manga" com un terme que s'utilitza fora de Japó es refereix específicament als còmics publicats originalment al Japó.[19] Tanmateix hi ha el manga i els còmics influenciats pel manga, entre els quals es destaquen especialment a Taiwan ("manhua") , Corea del Sud ("manhwa"),[20][21] i en la República Popular de la Xina, en particular de Hong Kong ("manhua").[22] A França, "la nouvelle manga" s'ha desenvolupat com una forma de bande dessinée extretes en els estils influenciats pel manga japonès.[23] En els EUA, la gent es refereix al manga produït al seu país com a còmics Amerimanga.[24]

Taula de continguts

[edita] Etimologia

El kanji manga de Seasonal Passersby (Shiki no Yukikai), 1798, de Santō Kyōden i Kitao Shigemasa.

La paraula japonesa manga, traduïda literalment, significa "fotografies whimsical". La paraula va entrar en ús comú en el segle XVIII amb la publicació d'obres com les de Santō Kyōden del llibre amb vinyetes Shiji no yukikai (1798), i a principis del segle XIX amb treballs com els de Aikawa Minwa Manga hyakujo (1814) i el cèlebre Hokusai Manga que conté un quadern amb diversos esbossos dels dibuixos del conegut artista d'Ukiyo-e, Hokusai.[25] Rakuten Kitazawa (1876-1955) va ser el primer en utilitzar la paraula "manga" en el sentit modern.[26]

[edita] Història i característiques

Dues pàgines del manga de Hokusai amb una representació dels banys termals.

El manga va néixer de la combinació de dues tradicions: la de l'art gràfic japonès, producte d'una llarga evolució a partir del segle XI, i la del còmic occidental, afermat en el segle XIX. Només cristal·litzaria amb els trets que avui en dia coneixem després de la Segona Guerra Mundial i la tasca pionera d'Osamu Tezuka.

[edita] La tradició gràfica japonesa

Les primeres característiques del manga, es poden trobar al Chōjugiga (dibuixos satírics d'animals), atribuïts a Toba no Sojo (segles XI-XII), dels quals tot just es conserven actualment uns escassos exemplars en blanc i negre.

Durant el període Edo, l'ukiyo-e es va desenvolupar amb vigor, i va produir les primeres narracions remotament comparables als gèneres actuals del manga, que van de la història i l'erotisme a la comèdia i la crítica. Hokusai, una de les seves figures, implantaria l'ús del vocable manga en un dels seus llibres, Hokusai Manga, recopilat al llarg del segle XIX. Altres dibuixants, com Gyonai Kawanabe, van destacar també en aquest període artístic.

[edita] La premsa satírica d'origen occidental (1862-)

Comparació de Charles Wirgman (a dalt) i Kōtarō Nagahara (abaix) el 1897.

Durant el segle XIX, en plena transició de l'era feudal a la industrialitzada, els artistes occidentals es meravellaven del Ukiyo-e, gràcies a l'exòtica bellesa que transmetia. Amb tot, els inicis del manga modern es devien no només a l'esteticisme de l'art del període Edo, sinó a l'expansió de la influència cultural europea al Japó.

Van ser Charles Wirgman i George Bigot (ambdós, crítics de la societat japonesa del seu temps), els qui van fer les bases per al desenvolupament ulterior del manga. La revista britànica Punch (1841) va ser el model per a la revista The Japan Punch (1862-87) de Wirgman, com ho havia estat abans per altres revistes similars en altres països.

L'expansió de les tècniques del còmic europeu es va traduir en una producció lenta però segura per part d'artistes autòctons japonesos com Kiyochika Kayashi, Takeo Nagamatsu, Ippei Okomoto, Ichiro Suzuki i sobretot Rakuten Kitazawa, on el còmic Tagosaku to Mokube na Tòquio Kenbutsu 『田吾作と杢兵衛の東京見物』és considerat com el primer manga de l'era moderna. Tots ells ofici de pioners, difonent la seva obra a través de publicacions com Tokyo Puck (1905), encara que, igual que a Europa, l'ús de bafarades que ja era habituals a la premsa nord-americana des de The Yellow Kid (1894) tot i que encara no s'havia generalitzat. Simultàniament, des de 1915 es va començar a assajar l'adaptació del manga a l'animació, el que més tard esdevindria en el sorgiment de l'anime.

[edita] Els primers mangues infantils (1923)

[edita] Publicacions

Al Japó, el món del manga el 2007 va produir 406,7 mil milions de iens (2.637 milions d'euros).[27] Recentment, el manga, la indústria s'ha expandit a tot el món amb empreses de distribució de llicències i reimpressió de màniga en les seves llengües natives.

Quan una sèrie porta un temps que es publica periòdicament, els editors solen recollir les històries i les imprimeixen en un forma de volums, anomenada tankōbon. Aquests volums utilitzen un paper de més bona qualitat que no pas al que surt per primera vegada, i a diferència de les revistes setmanals no són d'usar i tirar sinó per guardar i llegir quan es vulgui. Recentment, també es publiquen versions de "luxe" impreses pels lectors que tenen més edat i la necessitat de tenir en un format de millor qualitat per nostàlgia amb la serie. Els mangues més antics també han estat reimpresos utilitzant la menor qualitat de paper i es venen per 100 iens (al voltant de 0,71 euros) cadascun per competir amb el mercat del llibre usat.

Principalment el mercat del manga es classifica per l'edat i el sexe dels públics destinataris.[8] En particular, els llibres i les revistes que es venen als nois (shonen) i les noies (shojo) porten un distintiu d'art de la coberta i es col·loquen en diferents plataformes en la majoria de les llibreries. Degut a la croada de lectors, la resposta dels consumidors no està limitada per la demografia. Per exemple, els lectors de la subscripció d'una sèrie destinada a les nenes i així successivament.

Al Japó hi ha mangues cafès o manga kissa (Kissa és una abreviatura de kissaten). En un manga kissa, la gent veu cafè i llegeix mangues, hi ha que estan oberts durant la nit.

En els últims anys s'ha produït un augment de les publicacions de webmangues.

S'ha produït un augment en la quantitat de publicacions de webmanga original. El qual és internacionalment establerta pels aficionats de tots els nivells d'experiència, i està destinat a la visualització en línia. Pot ser ordenat en forma de novel·la gràfica si està disponible en forma impresa.

El Museu Internacional del Manga de Kyoto manté una llarga llista de mangues publicats a al web.[28]

[edita] Revistes

Les revistes de manga solen tenir moltes sèries executant-se en forma concurrent d'aproximadament 20-40 pàgines per cada capítol de cada sèrie. Altres revistes com l'anime fandom Newtype es caracteritzen per tant sols publicar capítols mensuals. Aquestes revistes de manga, són conegudes col·loquialment com a "guies", normalment s'imprimeixen en paper de mala qualitat i solen fer d'entre 200 a més de 850 pàgines. Aquestes revistes també contenent one-shots i diverses històries de yonkoma (equivalent a la tira còmica). Les sèries mangues poden durar molts anys depenent de l'èxit que pugin tenir. Alguns mangakes comencen la seva carrera publicant one-shots per què el seu nom es doni a conèixer.

[edita] Tipus de manga

Per audiencies

Gèneres

Seguidament hi ha una classificació general. No totes les obres segueixen les pautes establertes del gènere en què estan classificades. Hi ha una gran varietat de gèneres dirigits a diferents sectors de la societat.

  • Shôjo: literalment "noia". Ens referim a manga de temàtica romàntica dirigit a públic femení adolescent.
  • Shônen: literalment "noi". Per a públic adolescent masculí; es caracteritza per grans dosis d'acció i aventura deixant bastant de banda la part amorosa.
  • Seinen: Temàtica per a adults. Són històries més madures i que tracten temes més profunds.
  • Yaoi: literalment "sense sentit"; s'anomena així als còmics japonesos de temàtica homosexual entre homes.
  • Shônen-ai: literalment "amor entre nois". Estil semblant al yaoi però sense ser explícit sexualment. Utilitzat sovint en les parelles de les subtrames del Shôjo.
  • Yuri: manga de temàtica lèsbica. A diferència del yaoi, tot i incloure sovint relacions sexuals, és molt més censurat i d'històries habitualment ambígües a la frontera amor/amistat.
  • Shôjo-ai o Yuri: "literalment amor entre noies". al igual que el shônen- ai però entre dones. També sovint utilitzat a les subtrames tant de Shôjo com de Shônen.
  • Hentai: Temàtica pornogràfica en què les històries tan sols tenen finalitat sexual. Dirigit majoritàriament a públic masculí l'estil del dibuix és molt exagerat sobretot en personatges femenins.
  • Harem manga: Un noi rodejat per moltes noies.
  • Alternatiu
 *Gekiga: Imatges drmàtiques.
 *La nouvelle manga: Combina l'historieta Franco-Belga amb el manga japonés.
 *Semi-alternatiu
  • Mecha: Robots gegants.
  • Jidaimono: Manga historic.
  • Ecchi: Humoristic amb contingut eròtic.
  • Gore: Manga amb un contingut de massa sang i fetge.

[edita] Bibliografia

  • Bermúdez, Trajano. Mangavisión, guía del Cómic japonés. Ed. Glénat: Biblioteca del Dr. Vértigo nº1. (castellà)
  • Moliné, Alfons. El Gran libro de los Manga. Ed. Glénat. (castellà)
  • Revistes especialitzades mensuals, a destacar Minami, Shirase, Dokan, Animedia, Anitype, Jonu Magazine, Mega Hiro i Yukiko. Diverses editorials. (castellà)

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

  1. ↑ Lent, John A. 2001. "Introduction." In John A. Lent, editor. Illustrating Asia: Comics, Humor Magazines, and Picture Books. Honolulu, HI: University of Hawai'i Press. pp. 3-4. ISBN 0-8248-2471-7.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gravett, Paul. 2004. Manga: Sixty Years of Japanese Comics. NY: Harper Design. ISBN 1-85669-391-0. p. 8.
  3. ↑ Go Tchiei. «Characteristics of Japanese Manga». [Consulta: 2008-04-05].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Kinsella, Sharon 2000. Adult Manga: Culture and Power in Contemporary Japanese Society. Honolulu: University of Hawai'i Press. ISBN 978-0824823184.
  5. ↑ Kern, Adam. 2006. Manga from the Floating World: Comicbook Culture and the Kibyōshi of Edo Japan Cambridge: Harvard University Press. ISBN 978-0674022669.
  6. ↑ Ito, Kinko. «A history of manga in the context of Japanese culture and society» 38 (3): 456-475. The Journal of Popular Culture. [Consulta: 2008-04-05].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Schodt, Frederik L. 1986. Manga! Manga! The World of Japanese Comics. Tokyo: Kodansha. ISBN 978-0870117527.
  8. ↑ 8,0 8,1 Schodt, Frederik L. 1996. Dreamland Japan: Writings on Modern Manga. Berkeley, CA: Stone Bridge Press. ISBN 978-1880656235.
  9. ↑ «Japanese Manga Market Drops Below 500 Billion Yen». ComiPress. [Consulta: 2008-04-05].
  10. ↑ «500 billion yen in dollars». Google, 2007-09-14. [Consulta: 2007-09-14].
  11. ↑ Wong, Wendy Siuyi (2006). "Globalizing manga: From Japan to Hong Kong and beyond", Mechademia: an Academic Forum for Anime, Manga, and the Fan Arts, pp. 23-45. 1. 
  12. ↑ Patten, Fred. 2004. Watching Anime, Reading Manga: 25 Years of Essays and Reviews. Berkeley, CA: Stone Bridge Press. ISBN 978-1880656921.
  13. ↑ Cha, Kai-Ming. «Viz Media and Manga in the U.S.». Publishers Weekly. [Consulta: 2008-04-05].
  14. ↑ Katzenstein, Peter. J. & Takashi Shiraishi 1997. Network Power: Japan in Asia. Ithaca, NY: Cornell University Press. ISBN 978-0801483738.
  15. ↑ Kishi, Torajiro. 1998. Colorful. Tokyo: Shueisha. ISBN 4-08-782556-6.
  16. ↑ Kittelson, Mary Lynn. 1998. The Soul of Popular Culture: Looking at Contemporary Heroes, Myths, and Monsters. Chicago: Open Court. ISBN 978-0812693638.
  17. ↑ Johnston-O'Neill, Tom. «Finding the International in Comic Con International». The San Diego Participant Observer. [Consulta: 2008-04-05].
  18. ↑ Plantilla:Cite comic
  19. ↑ Definition of manga from Merriam-Webster Online at http://m-w.com/dictionary/manga. Accessed 2007-12-07.
  20. ↑ Webb, Martin. «Manga by any other name is...». Japan Times. [Consulta: 2008-04-05].
  21. ↑ «Lexicon: Manhwa: 만화». Anime News Network. [Consulta: 2007-09-14].
  22. ↑ Wong, Wendy Siuyi. 2002. Hong Kong Comics: A History of Manhua. NY: Princeton Architectural Press. ISBN 978-1568982694
  23. ↑ Vollmar, Rob. 2007. "Frederic Boilet and the Nouvelle Manga revolution." World Literature Today, Accessed 2007-09-14.
  24. ↑ «World Manga». Anime News Network. [Consulta: 2007-09-14].
  25. ↑ Bouquillard, Jocelyn; Christophe Marquet. Hokusai: First Manga Master. New York: Abrams, 2007-06-01. ISBN 0-8109-9341-4. 
  26. ↑ Shimizu, Isao. 日本漫画の事典 : 全国のマンガファンに贈る (Nihon Manga no Jiten - Dictionary of Japanese Manga) (en Plantilla:Ja icon). Sun lexica, June 1985, 53–54, 102–103. ISBN 4-385-15586-0. 
  27. ↑ «2007年のオタク市場規模は1866億円―メディアクリエイトが白書» (en Plantilla:Ja icon). Inside for Business, 2007-12-18. [Consulta: 2007-12-18].
  28. ↑ Kyoto Manga Museum.

[edita] Bibliografia

  • Berndt, Jacqueline. (2001). El fenómeno manga. "Colección Fontana práctica". Editorial Martínez Roca. Madrid, España. ISBN 84-270-2157-7.
  • Manga manía (Fascículos). (2004). Treinta y cinco volúmenes. Editorial Europea de Promoción y Fomento. Barcelona, España. ISBN 84-920786-0-X.
  • Bermúdez, Trajano. Mangavisión, guía del cómic japonés, Editorial Glénat (Biblioteca del Dr. Vértigo n.º 1).
  • Moliné, Alfonso. El gran libro de los manga, Colección Viñetas, Editorial Glénat. 280 páginas. ISBN 978-84-8449-279-5
  • Revistas especializadas mensuales y bimestrales, a destacar Minami y Animedia, de Ares Informática.
  • Gravett, Paul. Manga: 60 Years of Japanese Comics. Nueva York: Collins Design, 2004. ISBN 1-85669-391-0.
  • Schodt, Frederik L. Dreamland Japan: Writings on Modern Manga. Berkeley, Calif.: Stone Bridge Press, 1996. ISBN 1-880656-23-X.
  • Schodt, Frederik L. Manga! Manga!: The World of Japanese Comics. Nueva York: Kodansha International, 1983. ISBN 870117521, ISBN 4-7700-2305-7.
  • Estudio Phoenix. (2001). Cómo dibujar manga. Ediciones Martínez Roca. Madrid, España. ISBN 84-270-2338-3.

[edita] Enllaços externs


 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Manga

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Manga»