Mangit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La dinastia Mangit fou una nissaga que va governar el khanat de Bukharà de la meitat del segle XVIII a 1920/1923.

Fou fundada per la tribu turcomongola dels mangits, que en part s'havia establert a Bukharà a l'inici del segle XVI, dins de la confederació dels uzbeks. El primer conegut fou Khudayar Biy nomenat atalik (tutor) del khan infant de la dinastia djànida Abul Faiz (1705-1740), funcions que consta exercia el 1714 i en las que el va succeir el seu fill Muhammad Hakim el 1722 i que a més fou ministre amb amplis poders. Sota la seva influència el khan Abul Faiz (o Abu l-Fayd) es va sotmetre a Nadir Shah el 1740, i per això aquest li va aportar el seu suport. Durant els primers tres dels set anys de domini de Nadir Shah a Bukharà, Muhammad Hakim fou el verdader governant agafant el títol de amir-i-kabir.

El seu fill Muhammad Rahim Biy va servir com a cap de les tropes de Bukharà a l'exèrcit de Nadir Shah. A la mort del seu pare van esclatar disturbis a Bukharà, segurament instigats pel khan i Muhammad Rahim hi fou enviat junt amb tropes perses, per restablir l'orde, i va exercir l'autoritat. A la mort de Nadir Shah, i per por d'un restabliment del khan Abu l-Faid amb plens poders, el va fer matar, i va posar al tron al infant Muhammad Abd al-Mumin, fill d'Abd al-Faid, amb ell mateix com atalik i tot el poder. Sembla que ja des del 1748 el jove sultà fou assassinat, i hi hauria hagut almenys un altre sultà nominal fins al 1753 any en què va començar a regnar sol amb títol d'atalik i el 1756 va agafar el de khan. Va morir el 1758.

El va succeir el seu oncle Daniyal Biy Atalik (1758-1785) [1] va tornar al títol d'atalik, posant al tron a alguns néts d'Abu l-Faid. A la seva mort el 1785 el va succeir el seu fill Shah Murad, que tenia el títol d' amir-i Masum, que vers 1789 es va casar amb la filla del khan i va declarar formalment deposat al darrer khan djànida, Abu l-Ghazi,[2] si bé no va adoptar el títol i es va acontentar amb el d'amir (emir) igual que els seus successors tot i que sovint són anomenats khans. Daniyal de fet va portar el títol d'atalik però el seu fill Murad li va atribuir el d'emir en monedes que va emetre després de 1785 amb el seu nom. Emir implicava amir al-muminim, príncep dels creients. Murad va conquerir Merv el 1789/1790. Haydar Tura Khan va posar el títol amir al-muminim a les seves monedes; en el seu regnat els afganesos van recuperar les regions al sud de l'Amu Darya com Balkh, i Merw va passar al khanat de Khivà el 1823. El khanat de Xahr-i Sabz va restar independent sota khans de la tribu dels keneges, enemics dels magits.[3] El 1868 Muzaffar al-Din Bahadur Khan va quedar sota protectorat rus.

El darrer emir Sayyid Muhammad Alim Khan fou enderrocat el 10 d'agost de 1920. Un comitè revolucionari provisional va assolir el govern; el khan va fugir a l'est del país el dia 30 d'agost i el 2 de setembre de 1920 es va proclamar la República Soviètica de Bukharà. El 5 d'octubre s'aprovava una nova constitució provisional i el govern revolucionari entrava en funcions el dia 8 d'octubre. L'emir va fugir a l'Afganistan el 1921 i la seva gent va resistir fins al 1923 (algun grup encara el 1924). Alim Khan hauria mort el 1934 a Kabul.[4] Una filla seva va viure a Kabul fins a 1979 i més tard va emigrar a Alemanya.

Llista d'ataliks i emirs[modifica | modifica el codi]

Genealogia[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
Khudayar Biy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muhammad Hakim
 
 
 
Daniyal Biy
 
 
Abu l-Faiz Muhammad Khan
dinastia jànida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muhammad Rahim
 
 
 
Shah Murad
 
Shams bint Aim
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Haydar Tura[5]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mir Muhammad Husayn
 
Nasrullah
 
Mir Umar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muzaffar al-Din
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abd al-Akahd
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muhammad Alim Khan
 
 
 


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. el nom apareix a les monedes com Daniyal però algunes fonts l'esmenten com Daniyar
  2. aquest va emetre la seva darrera moneda el 1203 de l'hègira (octubre de 1788 a agost de 1789)
  3. va restar independent fins 1755/1756
  4. Enciclopèdia de l'Islam, VI, 404; Worldstatesmen diu 1944
  5. Tura o Tureh = príncep

Referència[modifica | modifica el codi]