Mangosta d'Alexandre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mangosta d'Alexandre

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Herpestidae
Gènere: Crossarchus
Espècie: C. alexandri
Nom binomial
Crossarchus alexandri
Thomas i Wroughton, 1907
Sinònims

Mungos alexandri

La mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri) és un carnívor del gènere Crossarchus de la família de les mangostes (Herpestidae).

Descripció[modifica | modifica el codi]

La mangosta d'Alexandre és la més gran de les quatre mangostes del gènere Crossarchus. Té una mida que varia entre 30,5 i 45 centímetres, amb una cua que fa entre 15 i 25,5 centímetres i un pes entre 450 i 1.450 grams.[2] El seu cos és prim i llarg i les seves potes curtes. Tant les potes anteriors com les posteriors tenen 5 dits amb urpes, les quals estan més desenvolupades a les extremitats del davant.

El seu pelatge gruixut i espès és de color marró, amb pèls més llargs als quarts posteriors i la cua. Al clatell té una crinera més peluda que s'estén per l'esquena. El seu musell punxegut, és més llarg que el de les altres mangostes amb les quals comparteix gènere i les seves orelles són petites i arrodonides. La seva dentició està formada per 3 incisius, 1 caní, 3 premolars i 2 molars, que sumen un total de 36 dents.

No se'n coneix la seva longevitat.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

La mangosta d'Alexandre viu a gran part de la República Democràtica del Congo,[3] entre el riu Ubangi, al nord i el riu Kasai, al sud. També hi ha una petita població aïllada al mont Elgon, a l'oest d'Uganda.

El seu hàbitat són les selves tropicals de les terres que envolten la conca del riu Congo i els boscos de muntanya.

Comportament[modifica | modifica el codi]

La majoria són animals diürns, tot i que, de vegades, se l'ha vist cercant aliment de nit. Viuen en grups de fins a 20 membres, els quals vaguen pel seu territori sense tenir un cau fix. Entre elles es comuniquen emetent grunyits.

Dieta[modifica | modifica el codi]

La seva dieta està basada principalment en la ingesta d'invertebrats, com cucs, caragols i escarabats. També s'alimenta, en menor mesura, de petits vertebrats i fruits.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Després d'un període de gestació de vuit setmanes, les femelles donen a llum entre 2 i 4 cries.

Estatus de conservació[modifica | modifica el codi]

Tot i haver estat caçada per la seva carn i el seu pelatge, els nivells de caça no són preocupants i per aquesta raó ha estat classificada en risc mínim.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. S. Gilchrist, A. P. Jennings, G. Veron und P. Cavallini: Family Herpestidae (Mongooses). In: Don E. Wilson, Russell A. Mittermeier (Hrsg.): Handbook of the Mammals of the World. Volume 1: Carnivores. Lynx Edicions, 2009, ISBN 978-84-96553-49-1, S. 262-329.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]