Mangosta d'Alexandre
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Crossarchus alexandri Thomas i Wroughton, 1907 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Mungos alexandri |
||||||||||||||
La mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri) és un carnívor del gènere Crossarchus de la família de les mangostes (Herpestidae).
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
La mangosta d'Alexandre és la més gran de les quatre mangostes del gènere Crossarchus. Té una mida que varia entre 30,5 i 45 centímetres, amb una cua que fa entre 15 i 25,5 centímetres i un pes entre 450 i 1.450 grams.[2] El seu cos és prim i llarg i les seves potes curtes. Tan les potes anteriors com les posteriors tenen 5 dits amb urpes, les quals estan més desenvolupades a les extremitats del davant.
El seu pelatge gruixut i espès és de color marró, amb pèls més llargs als quarts posteriors i la cua. Al clatell té una crinera més peluda que s'estén per l'esquena. El seu musell punxegut, és més llarg que el de les altres mangostes amb les que comparteix gènere i les seves orelles són petites i arrodonides. La seva dentició esta formada per 3 incisius, 1 caní, 3 premolars i 2 molars, que sumen un total de 36 dents.
No se'n coneix la seva longevitat.
Distribució i hàbitat [modifica]
La mangosta d'Alexandre viu a gran part de la República Democràtica del Congo,[3] entre el riu Ubangi, al nord i el riu Kasai, al sud. També hi ha un petita població aïllada al mont Elgon, a l'oest d'Uganda.
El seu hàbitat són les selves tropicals de les terres que envolten la conca del riu Congo i els boscos de muntanya.
Comportament [modifica]
La majoria són animals diürns, tot i que, de vegades, se l'ha vist cercant aliment de nit. Viuen en grups de fins a 20 membres, els quals vaguen pel seu territori sense tenir un cau fix. Entre elles es comuniquen emeten grunyits.
Dieta [modifica]
La seva dieta esta basada principalment en la ingesta d'invertebrats, com cucs, caragols i escarabats. També s'alimenta, en menor mesura, de petits vertebrats i fruits.
Reproducció [modifica]
Després d'un període de gestació de vuit setmanes, les femelles donen a llum entre 2 i 4 cries.
Estatus de conservació [modifica]
Tot i haver estat caçada per la seva carn i el seu pelatge, els nivells de caça no són preocupants i per aquesta raó ha estat classifica com en risc mínim.
Referències [modifica]
- ↑ (anglès) Van Rompaey, H.; Hoffmann, M.. Crossarchus alexandri. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 22 març 2009.
- ↑ (anglès) Mammalian Species
- ↑ (anglès) Journal of biogeographic (1994) 21, 479-489. A biogeographic study of cusimanses (Crossarchus) in the Zaire Basin
Bibliografia [modifica]
- J. S. Gilchrist, A. P. Jennings, G. Veron und P. Cavallini: Family Herpestidae (Mongooses). In: Don E. Wilson, Russell A. Mittermeier (Hrsg.): Handbook of the Mammals of the World. Volume 1: Carnivores. Lynx Edicions, 2009, ISBN 978-84-96553-49-1, S. 262-329.
Enllaços externs [modifica]
- (anglès) Crossarchus alexandri (TSN 621884). a Integrated Taxonomic Information System. (anglès)
- (anglès) Crossarchus alexandri a Animal Diversity Web: (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mangosta d'Alexandre |
