Mangosta de Java

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mangosta de java
Herpestes javanicus01.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Herpestidae
Gènere: Herpestes
Espècie: H. javanicus
Nom binomial
Herpestes javanicus
(É. Geoffroy Saint-Hilaire, 1818)

La mangosta de Java (Herpestes javanicus), també coneguda com a mangosta de l'Índia o mangosta petita de l'Índia, és una espècie de mangosta que troba en estat satvatge al sud i sud-est asiàtic. També ha estat introduïda en diverses parts del món.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie de mangosta és simpàtrica amb la mangosta grisa de l'Índia en gran part de la seva àrea de distribució i es poden distingir fàcilment d'aquesta última espècie per la seva mida molt més petita. El seu cos és prim i el seu cap allargat, i té un musell punxegut. La longitud conjunta del cap i les cos varia entre 50,9 i 61,7 centímetres. Les orelles són curtes. Tenen cinc dits, a cada pota, amb urpes llargues. Els mascles són més grans que les femelles.[2]

Fan servir unes 12 vocalitzacions diferents.[3]

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie es troba a la natura a gran part del sud del continent asiàtic, des de l'Iran fins a la Xina, així com a l'illa de Java, fins als 2.000 metre d'alçada. Ha estat introduïda a dotzenes d'illes del Pacífic i el Carib, com Saint Lucia i Jamaica, i algunes de l'Índia i del Mediterrani, així com a Veneçuela. És capaç de viure entre poblacions humanes relativamente denses.

Fou introduïda a l'illa d'Okinawa el 1910 i l'illa d'Amami Ōshima el 1979, en un intent de controlar la població d'habus verinoses i altres plagues. Com a espècie invasora, s'ha convertit en una plagua en si mateixa.[4][5]

Viuen en matollars i boscos secs. A les illes del pacífic, també viuen a selves pluvials.

Dieta[modifica | modifica el codi]

S'alimenten principalment d'insectes, però al ser oportunistes, també s'alimenten de crancs, granotes, aranyes, escorpíns, serps, ocells i ous d'ocells.

Comportament i reproducció[modifica | modifica el codi]

Són animals generalment solitaris, encara que els mascles, de vegades, formen petits grups i comparteixen els caus. El període de gestació de les femelles és d'uns 49 dies. Finalitzada la gestació, donen a llum entre 2 i 5 cries.

Introducció a Hawaii[modifica | modifica el codi]

El segle XVIII fou un gran segle per la canya de sucre, i la quantitat de plantacions es va disparar a les illes tropicals com Hawaii i Jamaica. Amb la canya de sucre van arribar les rates, atretes per la dolçor de la planta, les quals van causar la destrucció i pèrdua de molts cultis. El 1870 es feren intents fallits d'introduir l'espècie a Trinitat i Tobago.[6] Posteriorment es va fer un assaig a Jamaica el 1872 amb quatre mascles i cinc femelles provinents de Calcuta. Un article publicat per W. B. Espeut que n'elogiava els resultats, va despertar l'interès dels propietaris de plantacions hawaiianes que, el 1883, van portar 72 mangostes de Jamaica a la costa de Hamakua, al nord-est de l'illa de Hawaii. Aquestes van créixer i les seves cries foren portades a plantaciones d'altres illes de l'arxipèlag.[7] S'ha observat que les poblacions introduïdes en aquestes illes tenen mides més grans que en els seus hàbitats natius.[8] També mostren una diversificació genètica a causa de la deriva i l'aïllament de la població.[9]

Només les illes de Lanai i Kauai estan (es creu) lliure de mangostes. Hi ha dues històries contradictòries sobre perquè Kauai es va lliurar. La primera diu que els residents de Kauai s'opossaven a tenir els animals a l'illa, i que quan el vaixell que les portava va arribar a Kauai, els van llençar per la borda i es van ofegar. Un segona història diu que quan van arribar a Kauai, una de les mangostes va mossegar a un treballador portuari, el qual, en un rampell d'ira, va llençar els animals engabiats al port perquè s'ofegessin.

Espècie invasora[modifica | modifica el codi]

La introducció de la mangosta no va obtenir l'efecte dessitjat de controlar les rates. La mangosta caçava ocells i ous d'ocells, amenaçant moltes espècies locals de l'illa. Les mangostes es van criar prolíficament amb els mascles assolint la maduresa sexual als 4 mesos i les femelles donant a llum de 2 a 5 cries per any.

Les mangostes van porta la leptospirosis.[10]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wozencraft, C., Duckworth, J.W., Choudury, A., Muddapa, D., Yonzon, P., Kanchanasaka, B., Jennings A. & Veron, G.. Herpestes javanicus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 22 març 2009.
  2. (anglès) Nellis, D. W (1989) Herpestes auropunctatus. Mammalian species 342:1-6 PDF
  3. (anglès)Mulligan, B E and D W Nellis (1973) Sounds of the Mongoose Herpestes auropunctatus. J. Acoust. Soc. Am. 54(1):320-320
  4. (anglès) "The Small Asian Mongoose introduced to the Island of Okinawa and Amami-Oshima: The Impact and Control Measure." Science Links Japan. Accessed 15 Feb 2009.
  5. (anglès) Fisher, Cindy. "Marines defend Camp Gonsalves from encroaching mongoose." Stars and Stripes. 9 July 2006. Accessed 15 Feb 2009.
  6. (anglès) Hoagland, D. B., G. R. Horst, and C. W. Kilpatrick (1989) Biogeography and population biology of the mongoose in the West Indies. Pages 611–634 in C. A. Woods, editor. Biogeography of the West Indies. Sand Hill Crane Press, Gainesville, Florida, USA.
  7. (anglès) Espeut, W. B. 1882. On the acclimatization of the Indian mongoose in Jamaica. Proceedings of the Zoological Society of London 1882:712–714.
  8. (anglès) Simberloff, D; T. Dayan; C. Jones & Go Ogura. «Character displacement and release in the small Indian mongoose, Herpestes javanicus». Ecology, vol. 81, 8, 2000, pàg. 2086–2099.
  9. (anglès) Carl-Gustaf Thulin, Daniel Simberloff, Arijana Barun, Gary McCracken, Michel Pascal & M. Anwarul Islam. «Genetic divergence in the small Indian mongoose (Herpestes auropunctatus), a widely distributed invasive species». Molecular Ecology, vol. 15, 13, 2006, pàg. 3947–3956. DOI: 10.1111/j.1365-294X.2006.03084.x. PMID: 17054495.
  10. (anglès) ISHIBASHI Osamu; AHAGON Ayako; NAKAMURA Masaji; MORINE Nobuya; TAIRA Katsuya; OGURA Go; NAKACHI Manabu; KAWASHIMA Yoshitsugu; NAKADA Tadashi (2006) Distribution of Leptospira Spp. on the Small Asian Mongoose and the Roof Rat Inhabiting the Northern Part of Okinawa Island. Japanese Journal of Zoo and Wildlife Medicine 11(1):35-41

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]