Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
Estelada penjada de l'Arc de Triomf
Estelada penjada de l'Arc de Triomf
Recorregut previst de la manifestació
Recorregut de la manifestació:[1]
1: la capçalera se situa a l'encreuament de passeig de Gràcia amb la Gran Via
2: s'avança per la Gran Via fins a Pau Claris
3: es baixa per Pau Claris i Via Laietana fins al passeig d'Isabel II
4: finalitza a Marquès de l'Argentera, on hi ha un escenari
Data 11 de setembre de 2012 (2012-09-11)
Hora 18:00
Lloc Barcelona
Coordenades 41° 23′ 12″ N, 2° 10′ 12″ E / 41.38667°N,2.17000°E / 41.38667; 2.17000Coord.: 41° 23′ 12″ N, 2° 10′ 12″ E / 41.38667°N,2.17000°E / 41.38667; 2.17000
Impulsors Assemblea Nacional Catalana
Antecedents Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Objectiu Reclamar la independència de Catalunya
Lloc web marxa.assemblea.cat
Commons-logo.svg Més contingut multimèdia a Wikimedia Commons

La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. Fou organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que «el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya».[2] Totes les cròniques i totes les editorials dels diaris catalans de l'endemà explicaren de manera diàfana que la manifestació fou inequívocament independentista.[3][4][5]

Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària.[6] L'afluència de participants a la marxa va ser massiva, ja que les estimacions d'assistència fluctuen entre 1,5 milions segons la Guàrdia Urbana[7][3][8] i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l'acte.[7][3] Amb tot, més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya rebaixà aquest nombre a 600.000 persones.[9][3] Les dues altres manifestacions més multitudinàries de la història recent de Catalunya van ésser la manifestació per l'Estatut de 1977 (1,2 milions de persones) i la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» de 2010 (1,1 segons la Guàrdia Urbana i 1,5 milions segons els organitzadors). L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) asseverà que la visió aèria mostrava una assistència d'aproximadament el doble de persones que en la manifestació del 10 de juliol.[6]

Context polític i social[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La capçalera de la Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» del 10 de juliol de 2010 a la confluència de Passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 va ésser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 i és vigent des del 9 d'agost d'aquell any. Al cap de pocs mesos més de 50 diputats del Partit Popular, el defensor del poble i els governs de cinc Comunitats Autònomes van presentar diversos recursos en contra davant el Tribunal Constitucional. El 28 de juny de 2010, el Tribunal va dictar sentència per majories variables,[10] i publicà el cos de la sentència el 9 de juliol, un dia abans de la manifestació,[11][12] deixant clara la «ineficàcia jurídica» del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya). Tot i això, el veredicte mantingué la definició de Catalunya com a nació i declarà 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en reinterpretà 27 més. Com a més destacat establia que el català no és la llengua preferent de l'Administració ni tampoc la del sistema educatiu; deia que de nació només n'hi ha una i és «la Nació espanyola»; desballestà bona part dels articles sobre el poder judicial català amb el Consell de Justícia de Catalunya al capdavant i repetí 14 vegades la «indissoluble unitat de la Nació espanyola».[13][14]

Com a resposta, el 10 de juliol de 2010 Òmnium Cultural va organitzar la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» (també anomenada del 10-J) en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut de Catalunya,[11][12][15] Fou la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya. Va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural, sent un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.[16][17][18][19]

Inici de la Marxa per la Independència que va organitzar l'Assemblea Nacional Catalana a Lleida el juny de 2012 i que va cloure amb la manifestació de Barcelona l'onze de setembre.

L'endemà de la manifestació el Govern espanyol considerà que aquesta no tindria cap efecte sobre la sentència del Tribunal Constitucional, i també va declarar que la manifestació no suposava cap «punt d'inflexió» en les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, cosa que havien afirmat els líders dels partits polítics catalanistes el dia de la concentració.[20]

Canvis de govern[modifica | modifica el codi]

Diversos analistes consideren la manifestació del 10 de juliol com un punt d'inflexió en les relacions entre Catalunya i Espanya.[20] Mesos després de la multitudinària manifestació, el 28 de novembre de 2010 es van celebrar eleccions al Govern de la Generalitat i Artur Mas, de Convergència i Unió, fou elegit president.

L'any següent es van celebrar eleccions generals a l'Estat espanyol, en les quals el Partit Popular va obtenir majoria absoluta, amb 187 escons dels 350 de la cambra. El seu candidat, Mariano Rajoy, va ésser investit president de la X Legislatura.

Resposta ciutadana[modifica | modifica el codi]

En verd, els municipis on va guanyar el «Sí» a les consultes sobre la independència de Catalunya, celebrades entre 2009 i 2011.
Territori adherit a l'Associació de Municipis per la Independència dia 29 d'agost de 2012
A dia 2 de febrer de 2013

Entre el 13 de setembre de 2009 i l'abril de 2011 es van celebrar diverses consultes sobre la independència de Catalunya arreu del principat, amb uns resultats molt favorables al «Sí».

Durant els anys 2011 i 2012 van sorgir diverses iniciatives ciutadanes en resposta a les agressions o incompliments de l'Estat espanyol. Un exemple en fou la campanya No vull pagar, contra els peatges amortitzats als territoris de parla catalana. Va començar a principis d'abril de 2012 a Catalunya, i un mes després es va estendre al País Valencià i a les Illes Balears (túnel de Sóller). Un altre col·lectiu va denunciar el dèficit fiscal català amb la campanya Diem prou.[21][22]

En l'àmbit institucional, diversos ajuntaments de Catalunya van crear l'Associació de Municipis per la Independència, una organització constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.[23]

El 10 de març de 2012 va tenir lloc l'assemblea constituent de l'Assemblea Nacional Catalana, al Palau Sant Jordi de Barcelona aprovant-se els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència.[24][25] Es tractà d'una organització popular, unitària, plural i democràtica amb l'objectiu de recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. La Marxa va finalitzar el dia 11 de setembre amb la gran manifestació a Barcelona sota el lema de «Catalunya, nou estat d'Europa», després d'haver realitzat actes festius, simbòlics i reivindicatius arreu del país.

Suport social a la independència[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l'evolució de l'independentisme català es poden comparar els resultats d'una enquesta del CIS feta el 1996, on es preguntava «Personalmente, ¿estaría Vd. a favor o en contra de que Cataluña fuera independiente?» (en català: Personalment, estaríeu a favor o en contra que Catalunya fos independent?) amb les enquestes realitzades durant el 2011 i 2012 on es mostra l'evolució sobre la intenció de vot en un hipotètic futur referèndum per la independència de Catalunya:

Centres d'estudis
Instititució Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%)
Centre d'Investigacions Sociològiques 1996[26] 33,6 53,5 10,8 2,2
Institut de Ciències Polítiques i Socials 2011[27] 41,4 22,9 25,5 1,0 8,3 0,9
Centre d'Estudis d'Opinió Març 2012[28] 44,6 24,7 24,2 1,0 4,6 0,9
Centre d'Estudis d'Opinió Juny 2012[29] 51,1 21,1 21,1 1,0 4,7 1,1
Mitjans de comunicació
Mitjà Data Sí (%) No (%) Altres respostes (%)
El Periódico Gener 2012[30][31] 53,6 32,0 -
Diari Ara Juliol 2012[32] 50,4 23,8 25,7
La Vanguardia Setembre 2012[33] 54,8 33,5 10,16

Prèvia de la manifestació[modifica | modifica el codi]

Espot[modifica | modifica el codi]

A finals d'agost es va gravar a Verges un vídeo promocional de la manifestació dirigit per Lluís Danés en el qual disset personalitats reciten un fragment del poema XXXVIII de La pell de brau de Salvador Espriu.[34] El llançament de l'espot, titulat Els homes no poden ser si no són lliures, va ésser l'1 de setembre a Arenys de Mar.[35][36]

Al vídeo hi apareixen els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach; l'expresident d'ERC Jordi Carbonell; els periodistes Jordi Basté i Rita Marzoa; el cantautor Lluís Llach; la presidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals; els filòsofs Josep Maria Terricabras i Xavier Rubert de Ventós; les actrius Montserrat Carulla, Sílvia Bel i Txe Arana; el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet; els directors Oriol Broggi i Joel Joan; els músics Gerard Quintana i Joan Reig; el catedràtic Ferran Requejo; i la presidenta de l'ANC Carme Forcadell. Tots ells reciten un fragment de l'obra La pell de brau, del poeta Salvador Espriu. El vídeo es va enregistrar a la localitat de Verges, i totes les personalitats hi van col·laborar desinteressadament.[37] Estava prevista també la participació de l'expresident de Catalunya Pasqual Maragall, però finalment la declinà.[34][38]

Polèmiques[modifica | modifica el codi]

  • El 29 d'agost de 2012 el Govern de Catalunya va sol·licitar accedir al fons de liquiditat espanyol per poder fer front als venciments del deute, tot advertint a Mariano Rajoy que no acceptaria «condicions polítiques» a canvi.[39] Davant d'aquests fets, diversos polítics espanyols van fer declaracions polèmiques al respecte. Un exemple fou el president de La Rioja, Pedro Sanz, qui va dir que «s'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades».[40] Al seu torn la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va dir que «Catalunya rep més diners que Madrid»,[41] i el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, va dir que «avui paga Galícia i Catalunya demana».[42]
  • L'1 de setembre Albert Rivera, líder de Ciutadans - Partit de la Ciutadania, va demanar la dimissió dels alcaldes de Girona i Figueres pel seu «pensament separatista», argumentant «el cost total de diner públic de propaganda, divulgació i finançament dels trens que han posat en marxa els ajuntaments de Girona i Figueres per acudir a la manifestació separatista del pròxim 11 de Setembre». També van lamentar que «els impostos dels ciutadans es destinin a realitzar actes que l'únic que promouen és trencar la cohesió social, dinamitar el marc constitucional i crear confrontació».[44]
  • El 3 de setembre de 2012, l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló i Calldetenes van aprovar una moció a favor de la independència de Catalunya, proclamant-se «Territori Català Lliure». L'objectiu d'aquest acte fou instar al Govern i al Parlament de Catalunya perquè assumeixi la sobirania nacional sobre el territori català.[46] Dies abans, Francisco Alamán Castro, coronel de l'exèrcit espanyol, va dir que «la base del nacionalisme català és l'odi a Espanya» i va alertar de «no despertar el lleó, perquè ja ha donat proves sobrades de la seva ferocitat». Sobre l'acte de Sant Pere de Torelló, va comentar que «es tractaria d'un acte de traïció tipificat clarament en el codi penal espanyol. Per tant, si al ple s'aprova aquesta barbaritat, s'hauria de procedir a la immediata detenció tant de l'alcalde com dels regidors que votin a favor de la proposta».[47] En la mateixa entrevista va dir (en castellà):
« La independència de Catalunya? Per sobre del meu cadàver i del de molts. Els militars vam fer un jurament sagrat: acomplir l'ordenament constitucional que consagra la unitat d'Espanya com a principi irrenunciable. També vam jurar defensar la integritat territorial fins i tot amb les nostres pròpies vides. Tenim quelcom que aquella gent mai no tindrà: sentit de l'honor i sentit del deure. »
— Francisco Alamán Castro, coronel de l'Exèrcit Espanyol[48]
Els dies previs a la manifestació balcons d'arreu de Catalunya es van omplir d'estelades i senyeres.
  • El dia 6 de setembre, Ciutadans - Partit de la Ciutadania va anunciar que convocaria un acte el mateix 11 de Setembre per defensar la unitat d'Espanya, fent servir el lema Millor units, molt similar al fet servir pel govern de Londres –Better together– en relació al projecte independentista escocès. L'acte es va convocar a dos quarts de dotze del migdia a la cruïlla entre el carrer de Josep Tarradellas i el carrer Entença de Barcelona.[49] Al seu torn, el partit Regeneración va anunciar el mateix dia que volien organitzar un acte en homenatge al coronel Alamán a Barcelona, per donar-li suport moral arran d'una denúncia presentada per Solidaritat Catalana a la fiscalia jurídico-militar de Barcelona. Es van plantejar fer-ho en algun pavelló esportiu o a la plaça de Sant Jaume.[50]
  • El dia 7 de setembre el president de la Junta d'Extremadura José Antonio Monago (PP), en el dia del discurs oficial del dia d'Extremadura va oposar-se al pacte fiscal català afirmant que «hem de liderar la resistència contra aquesta iniciativa insolidària anomenada pacte fiscal català, molt fàcil de resumir avui: Catalunya demana i Extremadura paga» i sostenia que els 5.023 milions d'euros surten de les butxaques de tots els espanyols. Afegí, a més, que «Catalunya no pot pensar només en català, de la mateixa manera que Europa no pot parlar només alemany: Europa ha de parlar europeu».[51]
  • El dia 9 de setembre, Pere Navarro, dirigent del PSC, va fer unes declaracions negant que la marxa de la Diada fos independentista i afirmant que els socialistes hi anirien per frenar «els que volen dividir». Navarro va assegurar que «correm el risc clar que Espanya o sigui federal o es disgregui», concloent que «Espanya serà federal o no serà».[52]

Actes previs[modifica | modifica el codi]

Manifestació[modifica | modifica el codi]

La manifestació duia el lema «Catalunya, nou estat d'Europa» proposat per l'Assemblea Nacional Catalana, tot i que també se l'anomenà «Marxa sobre Barcelona» per al·lusió a les marxes pacífiques de Mohandas Gandhi per la independència de l'Índia i de Martin Luther King pels drets socials americans.[56]

Actes institucionals previs[modifica | modifica el codi]

Monument a Rafael Casanova de la Ronda de Sant Pere, una hora i mitja abans del començament de la manifestació.

Tradicionalment, des del sorgiment del catalanisme polític, la Diada Nacional de Catalunya esdevé un focus d'activitats institucionals en diversos escenaris, particularment des de principis dels 2000 als voltants del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Durant el matí, com cada any des de la restauració democràtica a Espanya, se celebrà una ofrena floral al monument a Rafael Casanova a la Ronda de Sant Pere per part de diverses organitzacions polítiques i socials. Més endavant es realitzà un acte oficial al parc de la Ciutadella on, segons declaracions de Francesc Homs, portaveu del govern, es va promoure «la pròpia afirmació nacional» i, molt especialment, «la llengua catalana, després de les agressions viscudes últimament». L'acte fou dirigit pel dramaturg Joan Ollé i conduït per la periodista Mònica Terribas.

El municipi empordanès de Capmany ha lliurat la bandera de Catalunya al president Artur Mas.

L'Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya començà amb una desfilada de la Formació de Gala dels Mossos d'Esquadra. Seguidament, el municipi empordanès de Capmany (escollit per retre homenatge a la «lluita contra el foc» respecte als incendis de l'Alt Empordà de 2012) va lliurar la bandera de Catalunya al president Artur Mas.[57]

Durant l'acte es llegiren poemes i textos d'autors catalans, combinat amb peces musicals interpretades per una selecció d'artistes de referència, com el quartet musical Las Migas, la mezzosoprano Marisa Martins; les actrius Pepa López, Carme Sansa, Victòria Pagès i Sílvia Munt; els actors Pep Tosar i Ivan Benet; el cantautor Roger Mas i l'editor i assagista Josep Maria Castellet.[58] Maria de Medeiros actuà com a artista convidada, i cantà una cançó de Raimon basada en un poema d'Ausiàs March.[59] Es recordaren especialment algunes efemèrides, com els 150 anys del naixement d'Antoni Maria Alcover, els 100 anys del naixement de Xavier Montsalvatge, els 50 anys de la mort d'Eduard Toldrà i els 25 anys de la mort de Manuel Blancafort i de Frederic Mompou, el centenari del naixement dels escriptors Pere Calders, Tísner i Joan Sales, entre d'altres. La imatge oficial de la Diada fou una reproducció de l'obra L'esperit català (1971) d'Antoni Tàpies.[58] Els himnes oficials foren interpretats per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, que també acompanyaren al cantant Roger Mas.

L'esperit català (1971), obra d'Antoni Tàpies, guarneix l'Acte Institucional del Parc de la Ciutadella el 2012

El Partit Popular Català que havia comunicat que potser no assistiria als actes de la Ciutadella a causa del «to sobiranista» dels actes institucionals,[60] finalment hi va participar amb l'assistència d'Alicia Sánchez-Camacho als actes de la Ciutadella.

Unes 10.000 persones, segons l'organització, va assistir a l'acte de la Ciutadella, que finalitzà amb crits a favor de la independència. «Des de fa cinc-cents anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils». Aquesta frase pronunciada per Mònica Terribas en la presentació del centenari del naixement de l'escriptor Joan Sales motivà els crits més forts a favor de la independència a l'acte institucional de la Diada.[61]

Òmnium Cultural també organitzà un espai propi i una mostra d'entitats dels Països Catalans al passeig Lluís Companys.[62]

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Via Laietana, hora d'inici de la manifestació. No es pot avançar.

En un principi estava previst que el lloc d'inici de la manifestació fos el monument a Francesc Macià de la plaça Catalunya, on es volia fer un acte polític que donaria el tret de sortida a la marxa cap al Parlament. Degut a les previsions d'una assistència massiva, els organitzadors, juntament amb els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, van decidir modificar el recorregut.[63] La manifestació va començar a l'encreuament de la Gran Via amb Passeig de Gràcia (prop de la plaça de Catalunya) a les sis de la tarda, baixà per Pau Claris Via Laietana i acabarà prop del Parlament de Catalunya, a la cruïlla de Marquès de l'Argentera amb Picasso, a tocar del parc de la Ciutadella, on hi havia muntat un escenari.[1] Allà Núria de Gispert, presidenta del Parlament, va rebre una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana.[64] Els convocants demanaren «que s'iniciï el procés de secessió de l'estat espanyol».[65]

Organització[modifica | modifica el codi]

Una pancarta amb el lema «Catalunya, nou estat d'Europa» va liderar la marxa. La pancarta es va presentar el dia 5 de setembre a la Plaça de Catalunya, el mateix dia que Carme Forcadell, en la roda de premsa de presentació, va dir: «El poble està preparat, i necessitem que el govern i les institucions facin un pas endavant, perquè volem un país lliure i sobirà, volem la independència.»[66] Aquesta pancarta va ser portada per 10 representants de les regions territorials de l'ANC i per 10 representants de l'Associació de Municipis per la Independència.[65] En segona línia hi anaren la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell i el vicepresident, Carles Castellanos. Els acompanyaven els expresidents del parlament Joan Rigol i Ernest Benach. El tercer grup estava format per un conjunt de representants de l'ANC i l'AMI. A partir d'aquest espai hi havia tot un seguit de blocs on se situaren els membres dels partits polítics que van confirmar la seva assistència (CDC, UDC, ICV, ERC, SI, RI) i d'altres entitats com Òmnium Cultural, Plataforma Pro Seleccions, Sobirania i Progrés o Sobirania i justícia, entre d'altres. El cinquè i més majoritari grup estava format pel gruix de la ciutadania.[65]

Blocs[modifica | modifica el codi]

Situació inicial dels diversos blocs assistents a la manifestació[67]

Els blocs de les diferents entitats i partits polítics es van repartir al llarg del passeig de Gràcia seguint la següent distribució (vegeu imatge):[67]

  • Òmnium Cultural: passeig de Gràcia entre Gran Via i Diputació
  • Entitats: passeig de Gràcia entre Diputació i Consell de Cent
  • CiU: passeig de Gràcia entre Consell de Cent i Aragó
  • ERC-RI: passeig de Gràcia amb València
  • ICV-EUiA: passeig de Gràcia amb Mallorca
  • SI: passeig de Gràcia amb Provença
  • CUP (objectors): passeig de Gràcia amb Rosselló
  • Sindicats: Gran Via

Assistents[modifica | modifica el codi]

El Partit de la Nacion Occitana també va assistir a la convocatòria

Entitats, municipis i institucions d'arreu de Catalunya van preparar viatges organitzats per facilitar l'assistència a la manifestació. La previsió d'una assistència massiva va fer que els organitzadors modifiquessin diverses vegades el recorregut pensat inicialment.[68] Es van organitzar trens especials llogats a Renfe des de Girona, Figueres i Manresa per facilitar als ciutadans el transport fins a Barcelona.[56][69][70] D'altra banda, 1.111 autocars[71][72] van estar a disposició pels ciutadans d'arreu del territori que es vulguin desplaçar fins a la capital per assistir a la manifestació, esdevenint la manifestació amb més autocars de la història del país, segons confirmà l'Ajuntament de Barcelona.[56][73] També van venir autocars nordcatalans[74][75] i el Partit de la Nacion Occitana. Així mateix, també es van desplaçar diversos autobusos des del País Valencià, organitzats per Acció Cultural del País Valencià[76] i Solidaritat Catalana.[77] El mateix dia 11 un grup de motards va organitzar una marxa independentista en moto que va sortir de Vic al matí. Com a anècdota, un corredor de marató sortí el dia 9 de setembre des de Sant Carles de la Ràpita per arribar a la manifestació corrent el dia 11.[72]

Classe política[modifica | modifica el codi]

Dies abans de la manifestació diverses personalitats van anar confirmant la seva intenció d'assistir-hi. Progressivament, i vista la previsió d'una assistència massiva, cada cop més polítics van anar canviant de parer i anunciant la seva intenció d'assistència, ja fos en representació institucional o a títol individual. Alguns dels assistents destacats:[78][79]

Assistència dels partits polítics[78]
CDC [81]
UDC
PSC No
PP No
ICV-EUiA
ERC
SI
C's No[82]
CUP No[83]
RI

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, no participà en la manifestació: "anímicament és com si hi fos, com a president no hi puc anar".[87][78] Al seu torn, Josep Antoni Duran i Lleida, qui inicialment va dir que no assistiria a la manifestació, el dia 6 setembre va fer un comunicat dient que havia canviat d'opinió, que aniria a la manifestació, tot negant-ne el caràcter independentista, i donant via lliure als dirigents del seu partit a assistir-hi.[88]

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) –Esquerra Independentista– mantingué la seva convocatòria a la manifestació anual, de manera que no va participar com a bloc a la de l'ANC perquè no contemplava «la construcció nacional dels Països Catalans com un element imprescindible del procés independentista» ni s'oposava al «model polític i econòmic neoliberal de la Unió Europea que és el que ens ha conduït a la crisi»,[89] tot i que deixa via lliure als seus afiliats per a decidir.[83] En canvi, el Moviment de Defensa de la Terra, un col·lectiu de l'Esquerra Independentista, convoca a totes dues marxes malgrat el solapament d'actes.[90]

Actes posteriors[modifica | modifica el codi]

Cartolines verdes[modifica | modifica el codi]

Cartolina verda repartida entre els assistents

Al final de la manifestació s'organitzà un escenari, des d'on els organitzadors, l'Assemblea Nacional Catalana van fer alguns parlaments i preguntes als assistents. Es van repartir butlletes verdes per a fer servir a mà alçada, amb la intenció d'aconseguir una fotografia amb una gran marea verda, per a simbolitzar el suport majoritari a la independència de Catalunya.

« Volem que es visualitzi la voluntat de llibertat del poble de Catalunya, així que quin millor escenari que la porta del Parlament? »
— Ferran Civit, co-coordinador de la marxa.[91]

Concerts[modifica | modifica el codi]

Al final de la manifestació, Òmnium Cultural va organitzar la Festa per la Llibertat 2012, en un escenari muntat al passeig Lluís Companys i on hi van actuar els grups de música Pastora, Txarango i Brams a partir de 2/4 de 8 del vespre, presentats per l'escriptor Màrius Serra.[62][92]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Els mitjans van començar a preparar torres per enregistrar l'acte el dia abans de la manifestació.

Els canals de televisió de Catalunya va realitzar una cobertura especial per la diada i la manifestació. Televisió de Catalunya va donar una àmplia cobertura de la diada i de la manifestació, fent una retransmissió conjunta amb el canal 3/24 presentada per Joan Carles Peris i Lídia Heredia. Al matí Ramon Pellicer va informar en directe de l'acte de celebració de la Diada al Parlament al Parc de la Ciutadella, que tingué com a fil conductor la llengua catalana.[58]

L'especial de TV3 de la manifestació de la vesprada fou dirigit per Manel Sarrau, director d'Els matins. La cadena va fer connexions amb reporters desplegats per tot el recorregut de la manifestació, així com entrevistes a personalitats destacades, com Lluís Llach. També va instal·lar un escenari al final de la marxa que va fer servir de plató, des d'on es presentà un programa especial. També comptà amb un helicòpter per oferir imatges aèries de l'impacte de la manifestació. Un cop va finalitzar la transmissió, es va emetre un documental sobre el setge de Cardona de 1711.[93] D'altra banda, 8tv va emetre un especial de 8 al dia presentat per Josep Cuní.

Les emissores de ràdio generalistes també van fer una programació especial. RAC 1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, aquestes dues últimes conjuntament, van cobrir l'acte institucional de la Diada. Catalunya Ràdio a més va oferir una programació especial amb una edició especial d'En guàrdia!, en el qual es va analitzar els antecedents de l'11 de setembre de 1714. La manifestació de la vesprada fou coberta a través de programes especials presentats per Kílian Sebrià, en el cas de Catalunya Ràdio, i Jordi Basté i Toni Clapés, en el cas de RAC 1.[94]

Ressò mediàtic als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Estelada desplegada a la Gran Via

Els diversos mitjans de comunicació dels Països Catalans es van fer ressò de la manifestació. El portal 324.cat titulava 1,5 milions de persones demanen la independència de Catalunya en una manifestació rècord.[95] L'Ara encapçalava l'edició digital amb Un milió i mig de manifestants per la independència de Catalunya[96] i El Punt Avui destacava: Una marea humana per la llibertat[97] També destacaven la manifestació altres portals catalans com Nació Digital[98] o VilaWeb.[99]

A les Illes Balears, IB3 destacava les declaracions d'Artur Mas, qualificant d'èxit la manifestació[100] i el Diari de Balears també se'n feu ressò.[101] Al País Valencià, Radiotelevisió Valenciana titulava: La marxa independentista col·lapsa Barcelona[102] La premsa catalana es va fer ressò de l'aclaparadora presència de banderes catalanes estelades -símbol històric de la lluita per l'alliberament nacional-, molt per sobre de la bandera quadribarrada. També van coincidir en considerar aquest fet com un nou escenari per un canvi d'etapa.

Ressò mediàtic a l'estat espanyol[modifica | modifica el codi]

El diari El País titulava El independentismo catalán logra una histórica exhibición de fuerza[103] mentre que La Vanguardia rebaixa la xifra d'assistents fins als 600.000[104] i l'ABC hi veia CiU agitant un polvorí[105] i El Mundo titulava: El clamor independentista colapsa Barcelona.[106] El Telediario 2, del vespre, de La 1 de Televisió Espanyola va voler difuminar la informació amagant-la entre altres notícies, ja que fou el cinquè titular del sumari i la dotzena notícia de l'escaleta, després de vint-i-un minuts de programa,[107] cosa que va merèixer les crítiques dels seus companys periodistes, incloent un article de Le Monde.[108] L'endemà Televisió Espanyola va admetre que va ser «un error».[109] Al País Basc, la notícia la destacaven diaris com Berria,[110] Gara,[111] Deia[112] o Diario Vasco.[113]

Ressò mediàtic internacional[modifica | modifica el codi]

La manifestació tingué un important ressó mediàtic internacional.[114] El columnista David Gardner escrivia en el diari britànic Financial Times que "la marxa de la Diada serà multitudinària i massivament independentista". Ho feia sota el títol de El separatisme amenaça el futur d'Espanya. Gardner afirmava que "Madrid està caminant somnàmbul cap a una crisi constitucional que pot conduir a la ruptura d'Espanya". També reconeixia que Catalunya transfereix 10 vegades més a Espanya que el País Basc. El columnista preveia que el futur de Catalunya podria decidir-se fins i tot abans del referèndum d'Independència d'Escòcia, previst per la tardor del 2014. Segons Gardner, Mariano Rajoy està "ideològicament oposat a qualsevol extensió del federalisme fiscal" i que els executius del PP "evidentment vol utilitzar la crisi no només per reduir l'estat, sinó per recentralitzar-lo". El periodista concloïa que "per mantenir els catalans dins d'Espanya, Madrid hauria d'oferir-los un pacte similar al basc. Però això sembla molt improbable".[115]

Vista parcial de la manifestació

En total, vint corresponsals dels mitjans internacionals van assistir a la manifestació, que va ser difosa en molts mitjans de comunicació a tot el món, ja fos via agència o via notícia pròpia. Les cròniques anaven des de la narració generalista fins al més petit dels detalls, inclosa —com fa, per exemple, la crònica d'agències recollida per l'australiana World News— la traducció en anglès del càntic popularitzat durant la marxa, "Què vol aquesta tropa? Un nou estat d'Europa! Què vol aquesta gent? Catalunya independent!": "What do the crowds want? A new European state. What do the people want? An independent Catalonia,". El diari belga francòfon Le Soir en publicà la traducció en francès: "Que veut cette foule? Un nouvel Etat d'Europe. Que veulent ces gens? Une Catalogne indépendante".

La informació sobre la manifestació tardà molt per a ser comentada i a l'inici es feren judicis falsos sobre la participació i també sobre el motiu a molts diaris i agències de premsa com ho comentà Miquel Strubell al seu bloc[116] Fins i tot després d'algunes rectificacions ulteriors alguns titulars com el del Time presenten l'esdeveniment esbiaixadament com un acte a favor del pacte fiscal i no de la independència.

Amèrica[modifica | modifica el codi]

Estelada penjada entre els carrers Mallorca i València, al Passeig de Gràcia.
La Casa Fuster de Barcelona, amb quatre senyeres, durant la manifestació.

Entre els mitjans americans cal destacar la cobertura del The New York Times: Protest Rally in Catalonia Adds a Worry for Spain,[117] del The Washington Post: Catalonia rallies for independence on ‘Catalan National Day’[118] o de la CNN: Throngs push Catalan independence amid Spain's economic crisis.[119] Pràcticament la totalitat de mitjans americans se'n feren ressò, incloent The Globe And Mail,[120] La Presse,[121] Le Devoir[122] al Canadà, Alaska Dispatch,[123] International Herald Tribune,[124] San Francisco Chronicle,[125] The Miami Herald,[126] Chicago Tribune,[127] Los Angeles Daily News,[128] The Kansas City Star,[129] The Seattle Times,[130] Time,[131] The Wall Street Journal: March for independence,[132] Bloomberg,[133] Yahoo,[134] NASDAQ,[135] National Public Radio,[136] GlobalPost[137] o GroundReport.[138] A l'Amèrica Llatina hi trobem titulars a Mèxic,[139][140] Perú,[141] Brasil,[142][143][144][145] Uruguai,[146] Argentina[147][148] o Xile.[149]

Europa[modifica | modifica el codi]

Pràcticament totes les capçaleres europees van destacar la manifestació. Entre elles el Financial Times destaca la influència de la crisis en l'independentisme[150] i la BBC,[151] el The Daily Telegraph[152] i The Guardian[153] hi veuen una massiva assitència a favor de la independència. També fou coberta per l'Irish Times[154] l'An Phoblacht[155] o The Scotsman.[156]

A Alemanya el Der Spiegel,[157] el Die Welt[158] el Die Zeit,[159] el Frankfurter Allgemeine Zeitung,[160] el Süddeutsche Zeitung[161] o el Stern[162] li van donar cobertura. A França li dedicaren titulars el Libération,[163] el Le Monde[164] Le Figaro,[165] Le Nouvel Observateur,[166] Le Point,[167] La Dépêche du Midi[168] el Midi Libre,[169] L'Indépendant,[170] la televisió France 24[171] o la ràdio France Info (Radio).[172] A Itàlia el Corriere della Sera,[173] La Repubblica[174] la RAI,[175] Il Sole 24 ORE[176] o l'Alghero Notizie[177] li van donar cobertura. També va merèixer capçaleres a Portugal, incloent el Jornal de Notícias,[178] el Correio da Manhã[179] el Diário de Notícias[180] o l'Económico.[181]

També va merèixer capçaleres a Noruega,[182] Suècia,[183][184][185] Dinamarca,[186] Països Baixos,[187][188][189] Bèlgica,[190][191] la República Txeca,[192][193] Eslovàquia,[194] Àustria,[195][196] Suïssa,[197][198] Croàcia,[199] Macedònia,[200][201] Bulgària,[202] Polònia,[203] Letònia,[204][205] Rússia,[206][207][208] Geòrgia[209] o Turquia.[210] Fins i tot a L'Osservatore Romano del Vaticà li donaren cobertura.[211]

Resta del món[modifica | modifica el codi]

A l'Àsia, la manifestació va merèixer titulars per part del Times of India,[212] el Business Recorder[213] del Pakistan. A la Xina del China Daily[214] o el Sina Corp[215] i al Japó de l'Asahi Shimbun[216] o del Tanaka Ryusaku Journal,[217] entre d'altres. A l'Àfrica es recullen reaccions entre mitjans egipcis com Al-Ahram[218] o sud-africans com l'Independent Online (IOL)[219] A Austràlia el The Australian es pregunta si Catalunya serà el següent estat d'Europa[220] i també se'n fan ressò el World News[221] o la ABC.[222] A Nova Zelanda Radio New Zealand[223] i a Tahití La Dépêche de Tahiti[224]

Agències Internacionals[modifica | modifica el codi]

Entre les agències internacionals que van cobrir la manifestació destaquen Al Jazeera: Catalans rally for independence from Spain,[225] Reuters: Spain's crisis fuels Catalan independence fervour[226] o Associated Press: Massive anti-tax protest in Spain's Catalonia.[227] També va merèixer titulars a Euronews,[228] The World (Public Radio International)[229] o International Business Times.[230]

Repercussions[modifica | modifica el codi]

Punt d'inflexió[modifica | modifica el codi]

Acte a València del 22 de setembre on Ernest Benach parla sobre la manifestació.

Les capçaleres dels mitjans de comunicació catalans coincidiren en el convenciment general que la manifestació suposava un punt d'inflexió en la història política del país. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va assegurar dos dies després en el seu editorial publicat a la web del Centre d'Estudis Jordi Pujol, que la manifestació de la Diada suposarà "un abans i un després" en la relació entre Catalunya i Espanya. "Hi haurà una situació nova que s'ha anat configurant durant els darrers anys i sobretot durant els darrers dos anys", augurava.[231]

Conseqüències polítiques[modifica | modifica el codi]

La setmana següent, en una reunió entre el President de la Generalitat, Artur Mas i el President del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy s'evidencià una gran desavinença entre ambdós líders. Rajoy reiterà a Mas la negativa a discutir la seva proposta de Pacte fiscal per a Catalunya, trencant les negociacions entre ambdós governs. En una roda de premsa posterior a la reunió, Mas reiterà la seva decisió de fer un important anunci el dia 25 de setembre, coincidint amb el debat de política general al Parlament de Catalunya.[232] El trencament entre Mas i Rajoy suposà també trencar els suports parlamentaris que Convergència i Unió havia obtingut del Partit Popular de Catalunya durant la legislatura, deixant el govern en minoria i amb la impossibilitat d'aprovar els pressupostos.

El 27 setembre 2012 el Parlament de Catalunya va votar una moció que demanava convocar una consulta sobre la independència de Catalunya, la qual va comptar amb el suport de CiU, ICV-EUiA, ERC, SI, DC i el diputat del PSC Ernest Maragall, l'abstenció del PSC i el vot en contra del PP i C's.[233] Mas expressà en el seu discurs de la sessió inaugural del debat de política general el seu convenciment que el parlament que sortiria de les eleccions tindria la missió de permetre l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya.[234]

La convocatòria d'eleccions suposà tancar la novena legislatura de la Catalunya autonòmica al cap de menys de dos anys d'iniciar-se, esdevenint la més breu des de la reinstauració de la democràcia. Durao Barroso va manifestar que la independència de Catalunya la deixaria fora de la UE, a causa del dret a veto del conjunt d'Espanya,[235] igual que passaria amb qualsevol altre territori que s'aïlli, com una hipotètica secessió d'Escòcia.[236]

Contramanifestació del 12 d'octubre de 2012[modifica | modifica el codi]

Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, a la presentació del llibre.

Per mirar de contrarestar la convocatòria de la manifestació de l'11 de setembre, la plataforma "D'Espanya i catalans" organitzà una contra-manifestació el Dia de la Hispanitat que rebé el suport d'alguns grups polítics espanyolistes o unionistes contraris a l'independentisme català com el PP, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Plataforma per Catalunya, UPyD i Falange Española de las JONS.[237] L'acte comptà amb la presència de 6.000 participants segons la Guàrdia Urbana i 100.000 segons els organitzadors.[237]

Llibre de la Diada[modifica | modifica el codi]

Tres mesos més tard, l'Assemblea Nacional Catalana i Ara Llibres varen publicar el llibre "Hem fet història", un recull d'imatges emblemàtiques de la jornada i algunes de les fases de preparació captades pels mateixos manifestants. El llibre, de caràcter exclusivament gràfic, està prologat per Jordi Basté. Va ser presentat per Carme Forcadell en un acte el 18 de desembre de 2012, coincidint amb la signatura de l'acord entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya del pacte per la investidura conegut com a Pacte per la Llibertat.[238]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «El recorregut de la gran manifestació de l'Onze de Setembre». Vilaweb, 5 d'agost de 2012.
  2. «Carme Forcadell, presidenta de l'ANC: "El 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya"». Diari Ara, 28 d'agost de 2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Golejada independentista. Una marea humana exigeix un Estat propi per a Catalunya en la manifestació més gran de la història. El clam ciutadà desborda les previsions i deixa el pacte fiscal en una proposta de mínims El Periódico, Dimecres, 12 de setembre del 2012 - 11:34h (castellà)
  4. Juliana, Enric. «Una Castellana, gairebé dues». La Vanguardia, 12 de setembre de 2012.
  5. Casas, Ferran. «El carrer dóna a Mas un full de ruta». Ara, 12 de setembre de 2012.
  6. 6,0 6,1 «Un milió i mig de manifestants per la independència de Catalunya». Diari Ara, 11 de setembre de 2012.
  7. 7,0 7,1 El independentismo catalán logra una histórica exhibición de fuerza El País, 11 SEP 2012 - 23:26 CET (castellà)
  8. «Une marée humaine catalane crie "Independencia" face à la crise», Libération, 11 septembre 2012 à 22:52 (francès)
  9. «Article al diari Ara». Diari Ara, 11 de setembre de 2012.
  10. «Sentència» (en castellà). Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  11. 11,0 11,1 «El TC dicta sentència per l'Estatut» (en català). 3cat24.cat.
  12. 12,0 12,1 «La lectura de la sentència confirma els pitjors presagis» (en català). VilaWeb, 9 de juliol de 2010.
  13. «"Nación española" (en majúscules)». 3cat24.cat. .jpg
  14. «El TC considera nació una "idea perfectament legítima"» (en català). Europa Press, 9 de juliol de 2010.
  15. «El TC rebaixa el llistó de l'Estatut» (en català). El Periódico, 29 de juny de 2010.
  16. «Decenas de miles de catalanes se echan a la calle contra el recorte del Estatuto» (en castellà). El País, 10 de juliol de 2010.
  17. «Masiva manifestación en Barcelona en apoyo al Estatut y contra el Constitucional» (en castellà). El Mundo, 10 de juliol de 2010.
  18. «Èxit incontestable d'una jornada històrica» (en català). VilaWeb, 10 de juliol de 2010.
  19. «Més d'un milió de veus pel dret a decidir» (en català). Avui, 10 de juliol de 2010.
  20. 20,0 20,1 «El Govern espanyol adverteix que el 10J no serà un 'punt d'inflexió' en res» (en català). Directe!cat, 12 de juliol de 2010.
  21. ACN. «La campanya Diem prou convida a practicar la insubmissió fiscal». NacioGranollers.cat, 24 gener 2012. [Consulta: 28 abril 2014].
  22. Campanya Diem Prou
  23. «El Ple Municipal aprova la proposta de crear una associació per promoure el Dret a Decidir de Catalunya». Ajuntament de Vic, 12 de setembre 2011.
  24. «Neix oficialment l'Assemblea Nacional de Catalunya per traçar el camí cap a la independència». Diari Ara, 10 de març del 2012.
  25. «Neix l'Assemblea Nacional Catalana amb l'objectiu de promoure un referèndum per la independència el 2014». 324.cat, 10 de març del 2012.
  26. «PREGUNTA 33. Personalmente, ¿estaría Ud. a favor o en contra de que Cataluña fuera independiente?» (en castellà). DISTRIBUCIONES DE FRECUENCIA MARGINALES DEL ESTUDIO 2228 CUESTIONARIO 4 MUESTRA 0 - Cataluña -. CIS, 2001. [Consulta: 26/2/2012].
  27. «Sondeig d’opinió Catalunya 2011». ICPS. [Consulta: 11 de novembre de 2011].
  28. «Baròmetre d'Opinió Política». Centre d'Estudis d'Opinió, 2 de març de 2012. [Consulta: 2 de març de 2012].
  29. «Baròmetre d'Opinió Política». Centre d'Estudis d'Opinió, 27 de juny de 2012. [Consulta: 27 de juny de 2012].
  30. «Els partidaris de la independència arriben per primer cop al 50%». El Periódico, 27 de gener de 2012.
  31. «Els independentistes són més que mai però no confien a guanyar un referèndum, segons 'El Periódico'». Diari Ara, 27 de gener de 2012.
  32. «Independentistes però amb 'la roja'». Ara, 22 de juliol del 2012. [Consulta: 22 de juliol del 2011].
  33. «CiU se sitúa a un paso de la mayoría absoluta». La Vanguardia, 29 de setembre del 2012.
  34. 34,0 34,1 «"Els homes no poden ser si no són lliures", l'espot de l'ANC per la Diada recita 'La pell de brau'». Diari Ara, 28 d'agost del 2012.
  35. «"Escolta Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures": el vídeo que crida a la manifestació de la Diada». Diari Ara, 1 de setembre de 2012.
  36. «El vídeo de l'Onze de Setembre». Vilaweb, 1 de setembre de 2012.
  37. «El vídeo de l'Onze de Setembre: "Els homes no poden ser si no són lliures"». Diari Ara [Barcelona], 01/09/2012. ISSN: 2014-010X.
  38. «Maragall, Rigol i Benach, al vídeo per cridar a la manifestació de l'Onze de Setembre». Vilaweb, 27 d'agost del 2012.
  39. El rescat: 5.023 milions
  40. «El president de La Rioja: "S'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades"», 324.cat, 31/08/2012.
  41. Esperanza Aguirre critica que Catalunya rebi més diners que la Comunitat de Madrid 324.cat, 31/08/2012
  42. «Ribeira Feijóo: "Avui paga Galícia i Catalunya demana"», 324.cat, 29/08/2012.
  43. «La CE admet que el futur d'una Catalunya independent s'hauria de negociar “en el marc legal internacional”». El Punt Avui, 30/08/2012. [Consulta: 10 setembre 2012].
  44. «Ciutadans demana la dimissió dels alcaldes de Girona i Figueres pel seu "pensament separatista"». Diari Ara [Barcelona], 01/09/2012. ISSN: 2014-010X.
  45. «40 municipis converteixen les seves 'Plaça d'Espanya' en 'Plaça de la Independència'». La Vanguardia [Barcelona], 02/09/2012.
  46. «L'alcalde de Sant Pere de Torelló: "Instem el Parlament a assumir unilateralment la sobirania nacional"». Ara.cat. [Consulta: 3/9/2012].
  47. «El coronel Alamán Castro: "La independència de Catalunya? Per sobre del meu cadàver"». Ara.cat [Barcelona], 31/08/2012. ISSN: 2014-010X.
  48. «Francisco Alamán, coronel del Ejército español: “¿La independencia de Cataluña? Por encima de mi cadáver”». Alerta Digital. Ricard Solé, 31/08/2012. [Consulta: 8 setembre 2012].
  49. «Ciutadans convoca un acte l'Onze de Setembre per defensar Espanya». Vilaweb, 06/09/2012, p.  [Consulta: 8 setembre 2012].
  50. «Promouen un acte d'homenatge al coronel Alamán a Barcelona». Nació digital, 06/09/2012, p.  [Consulta: 8 setembre 2012].
  51. «Monago diu ara que Extremadura està pagant Catalunya». Vilaweb, 08/9/12 [Consulta: 10 setembre 2012].
  52. «Navarro nega que la marxa de la Diada sigui independentista i afirma que els socialistes hi van per frenar "els que volen dividir"». 324.cat, 10/09/2012. [Consulta: 10 setembre 2012].
  53. «El PP diu que la manifestació de l'11-S "va en contra" de la Constitució». diari Ara, 10/09/2012. [Consulta: 10 setembre 2012].
  54. L'escut de Catalunya torna a lluir a la façana del Parlament 70 anys després 324.cat, 10/09/2012
  55. Marxa de Torxes. Web Oficial
  56. 56,0 56,1 56,2 «Sense precedents». El Punt Avui, 6 de setembre de 2012.
  57. «Acte institucional. Diada de 2012». web oficial. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 setembre 2012].
  58. 58,0 58,1 58,2 «TV3 ofereix en directe l'acte institucional de la Diada». TV3, 07/09/2012. [Consulta: 8 setembre 2012].
  59. Tugas, Roger. «La Diada institucional reivindicarà la llengua catalana arran de "les agressions viscudes"». Diari Ara [Barcelona], 05/09/2012. ISSN: 2014-010X.
  60. El PPC no assistirà a l'ofrena floral de la Diada i estudia què fer amb l'acte de la Ciutadella 27/08/12 El Punt Avui
  61. «"No es tracta de deixar de ser catalans, es tracta de deixar de ser imbècils": l'acte de la Diada arrenca crits d'"independència», Diari Ara, 11/09/12.
  62. 62,0 62,1 «Vine a la festa de la Diada per la llibertat». Òmnium Cultural, set 2012. [Consulta: 10 setembre 2012].
  63. BATALLER, Marc, L'ANC ja té prop de 400 autocars emparaulats, El Punt Avui 31/08/12
  64. «La previsió d'assistència creixent a la manifestació de la Diada obliga l'ANC a modificar-ne el recorregut». Diari Ara, 30 d'agost de 2012.
  65. 65,0 65,1 65,2 Toro, Marc. «Tot a punt per a una diada històrica». Diari Ara [Barcelona], 02/09/2012, p.09. ISSN: 2014-010X.
  66. La manifestació amb més autocars de la història Vilaweb, 5/09/2012
  67. 67,0 67,1 «On em poso a la manifestació?». Vilaweb, 10 de setembre del 2012.
  68. «La previsió d'assistència creixent a la manifestació de la Diada obliga l'ANC a modificar-ne el recorregut». Diari Ara [Barcelona], 30/08/2012. ISSN: 2014-010X.
  69. «Exhaurida la venda per internet del segon tren per anar a la manifestació de la Diada des de Girona i Figueres». Diari Ara [Barcelona], 30/08/2012. ISSN: 2014-010X.
  70. «Figueres i Girona organitzen un segon tren per anar a la manifestació de la Diada». Diari Ara [Barcelona], 30/08/2012. ISSN: 2014-010X.
  71. Segons Jordi Basté va informar el mateix 11 de setembre al programa El Món a Rac1
  72. 72,0 72,1 Tugas, Roger. «Més d'un miler d'autocars cap a una marxa que ja supera el 10-J». Diari Ara [Barcelona], 9/09/2012. ISSN: 2014-010X.
  73. La manifestació amb més autocars de la història
  74. La manifestation des indépendantistes catalans Reportatge de Marc Tamon i Alain Sabatier. France 3. INFO LANGUEDOC-ROUSSILLON.
  75. Les Catalans indépendantistes dans la rue. Des cars sont partis de Perpignan pour rejoindre Barcelone, lieu de la manifestation. Des bus sont partis de Perpignan dès 9 h 00 pour acheminer les manifestants du Nord de la Catalogne qui soutiennent le mouvement. France 3 à Perpignan, 11/09/2012 | 12:19
  76. «L'ACPV organitza un autobús per assistir a la manifestació de la Diada a Barcelona». Llibertat.cat.
  77. «Participem als actes de la Diada». Solidaritat Catalana - País Valencià, 02/09/2012.
  78. 78,0 78,1 78,2 «Qui anirà i qui no anirà a la manifestació de l'Onze de Setembre?». Diari Ara, 22 d'agost de 2012.
  79. «Qui es manifestarà l'Onze de Setembre?». Vilaweb, 28 d'agost del 2012.
  80. «Joana Ortega assistirà a la manifestació independentista de la Diada». Diari Ara, 6 de setembre de 2012.
  81. «CDC anirà a la manifestació independentista de l'Onze de Setembre». Vilaweb, 27 d'agost de 2012.
  82. «Ciutadans demana la dimissió dels alcaldes de Girona i Figueres pel seu "pensament separatista"». Ara, 1 de setembre de 2012 [Consulta: 4 de setembre de 2012].
  83. 83,0 83,1 «La CUP es desmarca de la manifestació de l'ANC de la Diada». Diari Ara, 20 d'agost de 2012.
  84. «Jordi Pujol anirà a la manifestació de l'11-S "contra una acció d'asfíxia sistemàtica de l'estat espanyol"». Diari Ara [Barcelona], 31/08/2012. ISSN: 2014-010X.
  85. «Duran entona ara el "tots a la manifestació" de la Diada i ell també hi serà». Diari Ara, 7 de setembre de 2012.
  86. «Marina Geli anirà a la manifestació independentista de la Diada». Diari Ara, 4 de setembre del 2012.
  87. «Artur Mas, sobre la manifestació de la Diada: "Anímicament és com si hi fos, com a president no hi puc anar"». Diari Ara, 6 de setembre de 2012.
  88. «Duran i Lleida anirà a la manifestació de la Diada». El Punt Avui, 07/09/12, p.  [Consulta: 9 setembre 2012].
  89. «[Onze de Setembre La CUP fa una crida a mobilitzar-se per la independència i la justícia social als Països Catalans]». CUP.cat, 2 de setembre 2012. [Consulta: 10/9/2012].
  90. «Ni espoli ni explotació. Independència i socialisme». MDT, 9 de setembre de 2012.
  91. OPJ. «Una marea verda davant del Parlament simbolitzarà els anhels d'independència». El Punt Avui, 06/09/2012, p.  [Consulta: 8 setembre 2012].
  92. Pastora, Txarango, Brams i Màrius Serra: plats forts de la Festa per la Llibertat
  93. «TV3, amb la marxa de l'Onze». El Punt Avui, 4 de setembre de 2012.
  94. «Ràdios públiques, juntes per la Diada». El Punt Avui, 8 de setembre de 2012.
  95. 1,5 milions de persones demanen la independència de Catalunya en una manifestació rècord, Televisió de Catalunya.
  96. Un milió i mig de manifestants per la independència de Catalunya, Ara.
  97. Una marea humana per la llibertat, El Punt Avui.
  98. El poble ha fet Història, Nació Digital.
  99. Dos milions al carrer per la independència, VilaWeb.
  100. Artur Mas qualifica ‘d’èxit’ la manifestació sobiranista a Barcelona, IB3.
  101. 11-S: La marxa independentista col·lapsa Barcelona, Diari de Balears.
  102. La marxa independentista col·lapsa Barcelona, Radiotelevisió Valenciana.
  103. El independentismo catalán logra una histórica exhibición de fuerza, El País.
  104. Unas 600.000 personas en la manifestación independentista, artículo del diario La Vanguardia
  105. Portada de l'ABC del 12 de setembre de 2012
  106. El clamor independentista colapsa Barcelona
  107. http://www.ara.cat/media/TVE-queda-retratada-amagant-manifestacio_0_772722859.html
  108. Le Monde acusa els mitjans espanyols d'amagar l'èxit de la diada, VilaWeb
  109. TVE admet que va ser "un error" amagar la manifestació de la Diada al 'Telediario 2', diari Ara
  110. Ikaragarrizko jendetza Bartzelonan independentziaren alde, Berria.
  111. El independentismo catalán se refuerza en una Diada histórica, Gara.
  112. Una oleada independentista 'invade' Barcelona bajo el lema 'Cataluña, nuevo Estado de Europa', Deia.
  113. Una marea soberanista reclama la independencia en Barcelona, Diario Vasco.
  114. Vilaweb. «La premsa internacional es fa ressò de la multitudinària manifestació independentista». Vilaweb, 11 setembre 2012. [Consulta: 28 abril 2014].
  115. «La marxa de la Diada serà “multitudinària i massivament independentista”, diu ‘Financial Times'». El Punt Avui, 8 de setembre de 2012.
  116. Reacció a les informacions falses de l'agència Associated Press al bloc d'en Miquel Strubell
  117. Protest Rally in Catalonia Adds a Worry for Spain, The New York Times.
  118. Catalonia rallies for independence on ‘Catalan National Day’, The Washington Post.
  119. Throngs push Catalan independence amid Spain's economic crisis, CNN.
  120. Vast crowds demand Catalan autonomy from crisis-hit Spain, The Globe And Mail.
  121. Un million et demi de Catalans réclament l'indépendance, La Presse.
  122. Les Catalans dans la rue, Le Devoir.
  123. Catalonia considers secession after Madrid nixes fiscal deal, Alaska Dispatch.
  124. Spain: Marchers Demand Independence for Catalonia, as Budget Cuts Bolster Separatism, International Herald Tribune.
  125. Barcelona rally for Catalonia draws 1.5M marchers, San Francisco Chronicle.
  126. Massive anti-tax protest in Spain's Catalonia, The Miami Herald.
  127. Spain's crisis fuels Catalan independence fervor, Chicago Tribune.
  128. Barcelona rally for Catalonia draws 1.5M marchers, Los Angeles Daily News.
  129. Massive anti-tax protest in Spain's Catalonia, The Kansas City Star.
  130. Barcelona rally for Catalonia draws 1.5M marchers, The Seattle Times.
  131. Barcelona Warns Madrid: Pay Up, or Catalonia Leaves Spain, TIME.
  132. March for independence, The Wall Street Journal.
  133. Mas Says Catalonia May Pursue Independence Without Tax Deal, Bloomberg.
  134. Vast crowds demand Catalan autonomy from crisis-hit Spain, Yahoo.
  135. Catalonia takes the street claiming independence or new taxes deal, NASDAQ.
  136. Spain Crisis Fuels Catalan Separatist Sentiment, npr.org.
  137. Spain: Catalonia independence rally draws more than a million (Photos), GlobalPost.
  138. Spain: On Catalonia's National Day Citizens Take to the Streets and the Internet, GroundReport.
  139. Catalanes exigen su independencia, El Universal.
  140. Cataluña no cesa en sus deseos de independencia, Vanguardia.
  141. España: un millón y medio de catalanes marcharon por su independencia, El Comercio.
  142. Marcha da Catalunha é considerada a maior manifestação separatista, O Globo.
  143. Crise econômica aumenta pressão por independência da Catalunha, Folha de São Paulo.
  144. Na Espanha, milhares marcham pela independência da Catalunha, O Estado de S. Paulo.
  145. Em Barcelona, 1,5 milhão de catalães pedem independência, Veja.
  146. Spanish bankruptcy spurs separatism: Catalonia the main tax contributor takes to the streets, MercoPress.
  147. Histórica marcha: un millón y medio de catalanes piden la independencia, Clarín.
  148. Cataluña desafía a Rajoy con la mayor marcha independentista de su historia, La Nación.
  149. Más de un millón de catalanes marcharon en Barcelona por la independencia, La Tercera.
  150. Crisis fuels Catalan independence push, Financial Times.
  151. Huge turnout for Catalan independence rally, BBC.
  152. 1.5 million take to streets of Barcelona in support of independence, Telegraph.
  153. Catalan independence rally brings Barcelona to a standstill, The Guardian.
  154. Crisis fuels Catalan independence push, Irish Times.
  155. Madrid fury as 'moderate' Catalan President calls for more freedom, An Phoblacht.
  156. Barcelona to host million-strong rally for Catalan independence, The Scotsman.
  157. Hunderttausende Menschen demonstrieren für Unabhängigkeit, Der Spiegel.
  158. Großdemonstration in Barcelona für Kataloniens Unabhängigkeit, Die Welt.
  159. Millionen Katalanen wollen nicht mehr für Spanien zahlen, Die Zeit.
  160. Katalonien: In der Not für die Unabhängigkeit, Frankfurter Allgemeine.
  161. Mehr als eine Million Katalanen demonstrieren für ihre Unabhängigkeit, Süddeutsche Zeitung.
  162. Katalanen wollen nicht mehr für Madrid blechen, Stern.
  163. Une marée humaine catalane crie "Independencia" face à la crise, Libération.
  164. Marée humaine pour réclamer l'indépendance de la Catalogne, Le Monde.
  165. Catalogne: marée humaine pour l'indépendance, Le Figaro.
  166. Marée humaine en Catalogne pour l'indépendance, Le Nouvel Observateur.
  167. Espagne: un million et demi de Catalans défilent pour l'indépendance, Le Point.
  168. Barcelone. Un million de militants contre la crise, La Dépêche du Midi.
  169. Marée humaine à Barcelone pour l'indépendance de la Catalogne, Midi Libre.
  170. Le jour de la "Diada" est arrivé, L'Indépendant.
  171. Barcelone. Catalonian separatists stage mass protest in Barcelona, FRANCE 24 (TV).
  172. Plus d'un million d'indépendantistes catalans dans les rues de Barcelone, France Info (Radio).
  173. Marea umana a Barcellona. I catalani: «Indipendenza ora», Corriere della Sera.
  174. A Barcellona un milione e mezzo in piazza per chiedere l'indipendenza da Madrid, La Repubblica.
  175. Catalogna in piazza per l'indipendenza. E il Barça cambia maglia, RAI.
  176. «Catalogna indipendente», il grido in piazza di un milione e mezzo di persone a Barcellona, Il Sole 24 ORE.
  177. Catalogna: Diada storica. Indipendenza vicina?, Alghero Notizie.
  178. Barcelona sai à rua na maior manifestação pela independência em Espanha, Jornal de Notícias.
  179. Mais de um milhão marcham pela independência da Catalunha, Correio da Manhã.
  180. Mais de 1,5 milhões nas ruas de Barcelona, Diário de Notícias.
  181. Catalunha pede o divórcio de Madrid, Económico.
  182. En million ventes i marsj for uavhengig Katalonia, Dagbladet.
  183. Katalaner kräver egen stat, Dagens Nyheter.
  184. Tusentals katalaner protesterar i Barcelona, Sveriges Radio.
  185. Katalaner kräver egen stat, Hela Gotland.
  186. Politiken.dk i et kogende Barcelona: Her er ovenud fredeligt og festligt, Politiken.
  187. Miljoen Catalanen op straat voor afscheiding, De Telegraaf.
  188. Miljoen Catalanen op straat voor afscheiding, Algemeen Dagblad.
  189. Miljoen Catalanen op straat voor afscheiding, De Volkskrant.
  190. Plus d'un million de Catalans crient «Independencia» face à la crise, Le Soir.
  191. Rijk Catalonië wil weg uit arm Spanje, De Tijd.
  192. Katalánci vyšli do ulic: Nejsme Španělé, chceme samostatnost, Lidové Noviny.
  193. Dva miliony lidí vyšly do ulic Barcelony, chtějí nezávislost Katalánska, MF Dnes.
  194. Tisíce Kataláncov demonštrovali v Barcelone za nezávislosť, SME.
  195. Großdemonstration für Unabhängigkeit der Katalanen, Wiener Zeitung.
  196. Über eine Million Katalanen demonstrierten für Unabhängigkeit, Der Standard.
  197. Marée humaine pour une Catalogne indépendante, Tribune de Genève.
  198. Plus d'un million d'indépendantistes dans la rue à Barcelone, Radio Télévision Suisse (RTS).
  199. Katalonija traži neovisnost: Hoće li preživjeti 'el clasico'?, Gol Dnevnik.
  200. Каталонија е можно да прогласи независност од Шпанија, Дневник.
  201. Премиерот на Каталонија најави кампања за независност, Plus Info.
  202. Фотогалерия: Походът на Каталуня за независимост, Dnevnik.
  203. Gigantyczny wiec: Katalonia chce niepodległości, Polskie Radio.
  204. Katalonijas premjers: Eiropas Savienībai jāgatavojas valstu izjukšanai, Db.
  205. Pusotrs miljons kataloniešu pieprasa neatkarību no Spānijas, TVNET.
  206. Over a million protesters demand Catalonian independence, Russia Today.
  207. В Каталонии требуют независимости от Испании, NDT (TV).
  208. Thousands march in Barcelona on Catalonia Day, The Voice of Russia (Radio).
  209. კატალონიის დამოუკიდებლობის მოთხოვნით მასობრივი დემონსტრაცია მოეწყო, News.ge.
  210. Katalonya bağımsızlık için yürüdü, Milliyet.
  211. Difficile negoziato tra Catalogna e Governo centrale spagnolo (PDF), L'Osservatore Romano.
  212. Spain's crisis fuels Catalan independence fervour, Times of India.
  213. Catalonia warns of 'freedom' bid without economic deal, Business Recorder.
  214. One-and-half million people protest for independence of Spanish autonomous region, China Daily.
  215. 瓜迪奥拉公开支持加泰罗尼亚独立 前巴萨队友公然炮轰, China Daily.
  216. スペインのカタルーニャ州で大規模デモ、「中央政府が富を搾取」, Asahi Shimbun.
  217. カタルーニャ独立デモ150万人 BBCトップニュースも国営放送は過小評価, Tanaka Ryusaku Journal.
  218. Spain's fiscal crisis fuels Catalan independence fervour, Al-Ahram.
  219. Catalans march in push for autonomy, Independent Online (IOL).
  220. Catalonia, the next state in Europe?, The Australian (via The University Of Sydney).
  221. 1.5 million Catalans mass for independence in Barcelona, World News.
  222. Huge Barcelona rally demands secession from Spain, Australian Broadcasting Corporation (ABC).
  223. Independence demanded in Barcelona, Radio New Zealand.
  224. Espagne: une marée humaine catalane crie "Independencia" face à la crise, La Dépêche de Tahiti.
  225. Catalans rally for independence from Spain, Al Jazeera.
  226. Spain's crisis fuels Catalan independence fervour, Reuters.
  227. Massive anti-tax protest in Spain's Catalonia, Associated Press.
  228. Economic crisis fuels Catalan desire to break away, Euronews.
  229. Million Man March for Catalonian Independence, The World (Public Radio International).
  230. Catalans Clamor For Independence From Spain As Recession Chokes Region, International Business Times.
  231. «Pujol vaticina "un abans i un després" de la manifestació de la Diada». Ara, 13 de setembre de 2012.
  232. «Mas després de reunir-se amb Rajoy: "Això no ha anat bé"». Ara [Consulta: 25 de setembre de 2012].
  233. «El Parlament aprova la celebració d'un referèndum d'autodeterminació». VilaWeb, 27 de setembre de 2012. [Consulta: 28 de setembre de 2012].
  234. «Discurs d'Artur Mas en el debat de política general». [Consulta: 25 de setembre de 2012].
  235. Barroso ratifica que si Catalunya sortís d'Espanya, estaria fora de la UE elpuntavui.cat
  236. Barroso assegura que Escòcia quedarà fora de la UE en cas d'independència "Un país independent és un estat nou i ha de negociar l'admissió" e-noticies.cat
  237. 237,0 237,1 «Uns milers de persones omplen la plaça Catalunya en contra de la independència». Diari Ara, 12/10/2012.
  238. «Publiquen un llibre col·lectiu sobre la manifestació multitudinària de l'Onze de Setembre del 2012». Diari ARA, 11/12/2012 [Consulta: 18 de desembre de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Catalunya: més d'un milió de persones manifesten a favor de la independència
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»