Mano Negra (anarquisme)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Execució d'anarquistes a Jerez. Il·lustració del periòdic francès Le Progrès Illustré.

La Mano Negra és una suposada organització anarquista secreta i violenta que va actuar a Andalusia a finals del segle XIX. Se li van atribuir assassinats i fins i tot incendis de collites i edificis.[1]

Els fets[modifica | modifica el codi]

Encara que els grups anarquistes locals i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola afirmaven que no tenien res a veure amb aquesta organització, la policia local, pressionada pels terratinents, va dur a terme una dura repressió basant-se en quatre crims comesos entre finals de 1882 i els primers mesos de 1883. El resultat van ser quinze camperols detinguts a San José del Valle (província de Cadis), tots ells de la FTRE, dels quals set foren condemnats a mort i executats a la Plaza del Mercado de Jerez de la Frontera el 14 de juny de 1884. Els seus noms eren Pedro Corbacho Lagos, Francisco Corbacho Lagos, Bartolomé Gago de los Santos, Manuel Gago de los Santos, Cristóbal Fernández Torrejón, José León Ortega i Gregorio Sánchez Novoa. Uns 18 processats més foren condemnats a 17 anys de presó. Només tres dies després els jutges van rebre la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica[2]

Veracitat[modifica | modifica el codi]

Avui en dia encara no és clar si la Mano Negra va existir o va ser un invent del govern de Sagasta per apaivagar les revoltes al camp del sud d'Espanya i donar mala imatge al moviment llibertari. Aquesta possibilitat ja fou suggerida per l'escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez, suggerint a la seva novel·la La bodega (1905)[3] que la Mano Negra fou en realitat una tàctica de falsa bandera.

Actualment, se segueixen realitzant estudis sobre aquest tema (un dels quals destaca és el de Clara I. Lida, "La Mano Negra", 1972), en els quals solen imperar principis com el que se cita a continuació:

« Aquest interès aclaparant per imputar als anarquistes qualsevol crim amb l'objectiu de deteriorar la imatge del col·lectiu ha estat una constant a la història d'aquest país i de qualsevol país. »
— Juan Madrid, historiador i periodista, en referència a Mano Negra.[4]

.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Mano Negra: Historia de una represión. Por José Luis Pantoja Antúnez y Manuel Ramírez López
  2. Luciano Boada y Valladolid, president, i Manuel López de Azcutia, tinent fiscal del Tribunal Suprem foren condecorats amb la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. Vegeu: Diario oficial de avisos de Madrid 17.6.1884 Año CXXVI num.169
  3. La bodega
  4. Diario bahía de Cádiz

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Raúl Ruiz Berdejo La Mano Negra (2006), Ekos Editores, Madrid

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mano Negra (anarquisme)