Manuel Valdés Blasco
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 març 1942 (82 anys) València |
| Floruit | 2009 |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor, gravador |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Manuel Valdés Blasco, més conegut com a Manolo Valdés (València, 8 de març de 1942) és un pintor i escultor valencià resident a Nova York.[1] En la dècada del 1990 es va establir a Nova York, on va seguir experimentant amb les noves formes d'expressió i es va donar a conèixer al públic nord-americà.
Obra[modifica]
Després de la dissolució de l'Equip Crònica, va continuar conreant l'estètica Pop que l'havia caracteritzat, però buscant inspiració en l'art dels segles xvi i xvii.
Influït per Rembrandt, Rubens, Velázquez i Matisse, Manolo Valdés realitza una obra de gran format en la qual les llums i colors expressen un sentiment de tactilitats pel tractament donat als materials. La seua obra força l'observador a indagar en la memòria i buscar imatges significatives de la història de l'art.
A més dels treballs exposats com a integrant de l'Equip Crònica, Valdés va realitzar, entre els anys 1965 i 1981, més de 70 exposicions, tant individuals com col·lectives.
A partir de l'any 1989 la seua producció va girar vers l'escultura. Com a escultor, és autor de La Dama del Manzanares (2003), obra de 13 metres d'alçada situada al Parc Lineal del Manzanares (Madrid) i de la Dama Ibèrica (2006), situada en l'Avinguda de les Corts Valencianes de València. També dugué a terme l'escultura Asturcones per a la ciutat d'Oviedo, a Astúries, l'any 2005.[2][3]
Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen: el Premi Senyera de l'Ajuntament de València (1964), la Medalla de plata de la II Biennal Internacional de Gravats a Tòquio, el premi Alfons Roig de la Diputació de València (1984), Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1986), la Condecoració de l'Ordre d'Andrés Bello a la classe de Banda d'Honor, a Veneçuela (1993), etc.[4]
Galeria[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Mas, Ricard «Pop-up Valdés, escultura al carrer». Bonart [Girona], núm. 116, juny 2009, p.42. ISSN: 1885-4389.
- ↑ http://www.vivirasturias.com/quehacer/Oviedo/Qu%C3%A9+hacer%7CPatrimonio+civil%7CEsculturas/es Arxivat 2014-08-11 a Wayback Machine.
- ↑ http://www.esculturaurbana.com/paginas/oviedo.htm Arxivat 2014-07-17 a Wayback Machine.
- ↑ Tendencias del Mercado del arte [Madrid], núm. 20, febrer 2009, p.26-28. ISSN: 1887-5483.
Bibliografia[modifica]
- (castellà) Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Valdés Blasco |
- (castellà) Biografia de Manolo Valdés
- (castellà) Manolo Valdés. Anàlisi crítica Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Web Paco Alberola sobre Equip Crònica