Manon Lescaut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manon Lescaut
Cartell original
Cartell original
Títol original: Manon Lescaut
Llengua original: Italià
Gènere: òpera lírica
Música: Giacomo Puccini
Llibret: Luigi Illica i Marco Praga
Font literària: novel·la de l'abat Prévost
Actes: quatre
Estrena: 1 de febrer de 1893
Teatre: Teatro Regio de Torí
Estrena al Liceu: 5 d'abril de 1896
Personatges:
  • Manon Lescaut (soprano)
  • Lescaut, el seu germà, sergent de la guàrdia del rei (baríton)
  • Cavaller Des Grieux (tenor)
  • Geronte de Ravoir, tresorer general (baix)
  • Edmondo, estudiant (tenor)
  • Hostaler, (baix)
  • Cantor, (mezzosoprano)
  • Mestre de ballet (tenor)
  • Fanaler (tenor)
  • Sergent dels arquers (Baix)
  • Capità de Marina, (baix)
  • Perruquer, (paper mut)
  • Cor: vells, jovenetes, burgesos, gent del poble, estudiants, cortesanes, arquers i marins

Manon Lescaut és la tercera òpera de Giacomo Puccini. Basada en la novel·la Manon Lescaut de l’abat Prévost, va ser composta entre 1889 i 1892 i estrenada l'any 1893.

Va ser el primer gran èxit del compositor. El seu editor no volia cap altra òpera sobre la novel·la de l'abat Prévost, atès que els compositors francesos Massenet i Auber ja n'havien compost una. Però Puccini no va fer cas d'aquesta sol·licitud i va continuar amb el seu projecte.

Argument[modifica | modifica el codi]

Segona meitat del Segle XVIII.

Acte I[modifica | modifica el codi]

A Amiens.

A un hostal de carretera. Una gentada fa festa davant de la façana. Els homes beuen i juguen a les cartes... Els estudiants esperen que les jovenetes acaben el seu treball. Edmondo canta. Les jovenetes fan la seua aparició. Des Grieux entra. Es mostra melancòlic i no s'uneix als altres. Manon i Lescaut descendeixen d'una carrossa. Des Grieux està encisat amb la bellesa de la jove. Se li acosta quan aquesta està a punt d'entrar a l'hostal, i queden en veure's més tard. Els estudiants es riuen d'ell. Manon parla amb Geronte, un vellard de pas per l'hostal que també ha quedat admirat per la bellesa de Manon. Des Grieux s'assabenta que Manon viatja per a ser internada en un convent, per decisió de son pare. Mentrestant, Edmondo avisa a Des Grieux que Geronte vol raptar a la jove, per a qual cosa ha preparat un cotxe de cavalls. Des Grieux li declara el seu amor a Manon i li demana de fugir amb ell. Mentre els estudiants distreuen l'atenció de Geronte i Lescaut, els dos joves fugen en el cotxe de Geronte.

Acte II[modifica | modifica el codi]

A París.

El desig de riqueses i luxes de Manon ha fet que abandone a Des Grieux i que haja acceptat esdevenir l'amant i protegida de Geronte. Ara Manon viu a la mansió d'aquest, envoltada de luxes i comoditats. Tanmateix, enyora la passió que li inspirava Des Grieux. A través del seu germà s'assabenta que Des Grieux encara l'estima, i organitzen un encontre. Malauradament, en plena cita amorosa els descobreix Geronte, que jura venjar-se'n. Des Grieux i Manon decideixen fugir, però a la jove li costa acomiadar-se de les riqueses i perd temps recollint les joies que Geronte li ha regalat. De sobte apareix Geronte, acompanyat per la força pública, que arresta Manon per robatori.

Acte III[modifica | modifica el codi]

A Le Havre.

Manon és a la presó. Lescaut i Des Grieux li parlen a través dels barrots. S'assabenten que serà desterrada a Amèrica. Intenten deslliurar-la però no ho aconsegueixen. Passa un guàrdia, escortant un grup de dones que aniran en el mateix vaixell que Manon. Manon s'uneix a elles, pàl·lida i trista. La gentada fa comentaris brutals. Des Grieux intenta acostar-se a Manon però el sergent li barra el pas bruscament. Llavors el capità del vaixell, veient el seu patiment, l'autoritza a pujar a bord.

Acte IV[modifica | modifica el codi]

A Amèrica.

El desig de luxe de Manon ha obligat a Des Grieux a cometre un delicte i han hagut de fugir de Nova Orleans. Manon i Des Grieux es troben, esgotats, enmig del desert. Des Grieux s'inquieta per l'estat de Manon i s'allunya per a buscar aigua. Manon es creu abandonada, però ell torna. No ha trobat aigua. Manon mor en els seus braços.

Passatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

  • Romança de Des Grieux : Donna non vidi mai simile a questa (acte I)
  • Romança de Manon : In quelle trine morbide (acte II)
  • Intermezzo simfònic, concebut originalment per ser interpretat abans de l'actual acte III, ha esdevingut també peça de concert
  • Romança de Des Grieux : No! pazzo son! (acte III)
  • Ària de Manon : Sola, perduta, abbandonata (acte IV)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manon Lescaut


Vegeu també[modifica | modifica el codi]