Mansa Musa I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mansa Musa I
Mansa Musa I
Musa mostrant una palleta d'or en l'Atles Català de 1375.

Regne
v.1312 - 1337
Precedit per Abubakari II
Succeït per Maghan

Naixement vers el 1280
Mali
Defunció vers el 1337

Musa I fou el primer governant del llinatge laye i el desè Mansa (rei de reis o emperador) de l'Imperi de Mali (fl. 1312-1337). Quan Mansa Musa va arriba al poder, l'Imperi de Mali consistia en un territori que abans havia format part de l'Regne de Ghana, Melle (Mali) i els seus voltants immediats. Musa ostentava molts títols, incloent Emir de Melle, Senyor de les Mines de Wang, i conqueridor de Ghanata, Futa-Jallon, i almenys una altra dotzena d'estats.[1]

Després d'un any sencer sense notícies del seu predecessor Abubakari II fou coronat com a Mansa Kankan Musa o Kango Musa amb el nom de Musa. Mansa Musa era un dels primers musulmans veritablement devots que va dirigir l'Imperi de Mali. Intentava fer de l'islam la fe de la noblesa però mantenint la tradició imperial de no imposar-lo al poble. També feia celebracions d'Eid al final de Ramadà com una cerimònia nacional. Podria llegir i escriure àrab i tenia gran interès a la ciutat erudita de Tombuctú, que pacíficament es va annexionar el 1324. Mitjançant una de les esposes reials de la cort, Musa va transformar Sankore de ser una madrassa informal a una universitat islàmica. Estudis islàmics s'hi van desenvolupar després. Aquell mateix any un general manding conegut com a Sagmandir aixafava una rebel·lió a Gao.

La culminació del seu regnat fou el seu famós pelegrinatge a la Mecca, que començà el 1324 i acabà amb el seu retorn el 1326. En absència va deixar al seu fill Muhhàmmad o Magha (Maghan) com a regent. Els relats sobre el nombre de persones que hi van participar i sobre quant or va gastar varien. Tots ells accepten que era un grup molt gran (el mansa portava una guàrdia personal d'uns 500 homes)[2] i repartia tantes almoines i comprava tantes coses que el valor d'or a Egipte i el Proper Orient va disminuir durant dotze anys.[3] Quan passava pels carrers del Caire, l'historiador al-Makrizi feia notar"que els membres del seu entorn es posaven a comprar noies esclaves turques i etiòpiques, noies cantants, i peces de roba, de manera que l'índex del dinar d'or va caure a sis dirhams. Acompanyava a Musa la seva esposa favorita, Inari Konte.

Musa era tan generós que feia córrer els diners i va haver de treure un préstec per poder permetre's el viatge de retorn a casa. L'hajj (peregrinació) de Musa, i especialment el seu or, va cridar l'atenció dels mons islàmic i cristià. Consegüentment, el nom de Mali i Tombuctú va aparèixer als mapamundis de segle XIV.

Mentre era a l'hajj (peregrinació), va conèixer al poeta i arquitecte andalusí Abu Ishaq Ibrahim as-Sahilí. Mansa Musa va portar l'arquitecte a Mali per embellir algunes de les ciutats. Mesquites foren construïdes a Gao i Tombuctú juntament amb palaus impressionants també a Tombuctú. Al-Sahilí li va construir pel mansa un palau amb una complexa decoració i una cúpula que es creu que fou la primera de la seva classe al país. També es va portar de la peregrinació a quatre shurafa kuraixites que es van establir a Mali. Abans de la seva mort el 1337, Mali tenia control sobre Taghazza, una zona al nord, que produïa sal al nord, el que reforçava el seu tresor.

Es diu que tenia la intenció d'abdicar i tornar a la Meca, però va morir abans de fer-ho. Mansa Musa fou succeït pel seu fill, Maghan I.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Goodwin, A.J.H.. «volum 12». A: South African Archaeological Bulletin. The Medieval Empire of Ghana (en anglès), 1957, p. 108-112. 
  2. «African». [Consulta: 2009].
  3. «Kingdom of Mali». [Consulta: 2009].