Mantecado
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Mantecado}}--~~~~ |
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
El mantecat és una pasta típic de la rebosteria espanyola, caracteritzat per ser pastat amb mantega de porc i consumit durant tot l'any, especialment per Nadal. El seu origen és andalús, uns diuen que d'Antequera i altres de Estepa. La seva popularitat s'ha estès a altres regions d'Espanya, en les quals s'elaboren mantecados de qualitat com a Toledo oa la província de Valladolid, especialment els de Portillo i Tordesillas.
Origen [modifica]
L'origen del mantecado data del segle XVI propiciat per l'excedent de cereals i mantega de garrí que es donava en aquesta part d'Andalusia. Uns diuen que en Estepa i altres a Antequera, on hi ha fins i tot un antiquíssim fresc que decora el saló de plens de l'ajuntament amb una referència clara als mantecados que allí es feien. Tot apunta que va ser Antequera on es va elaborar l'originària recepta del mantecado. Fins i tot, molt abans que comencessin a adquirir fama els mantecados de properes terres sevillanes, les fàbriques de mantecados d'Antequera eren proveïdores de la Casa Reial [cita requerida]. En aquells temps Estepa tenia una notable cabanya de bestiar porcí que pasturava lliurement en grans extensions d'alzinar. Els arbres desapareixerien al segle XVIII, eliminats per les tropes franceses per evitar que hi s'amaguessin els guerrillers i posteriorment els bandolers. Quedant el paisatge tal com ara es coneix, plana de cereal.
Per aquestes dates, ja s'elaboraven "coques de llard" a les cases del poble i al Convent de Santa Clara, segons demostren els seus arxius històrics que ens parlen dels recipients utilitzats en l'elaboració. L'inici de la comercialització del mantecado es va produir al segle XIX quan Filomena Micaela Ruiz Téllez, coneguda pel sobrenom "La Matalàs", se'ls donés al seu marit, que era transportista d'Estepa a Còrdova, perquè els vengués als mercats pels que passava. L'èxit de Lorena es va basar en una millora senzilla al mateix temps que enginyosa: assecar-los. Gràcies a això, el mantecado resisteix millor el transport i emmagatzematge, i també augmenta el període en el qual el mantecado conserva les seves qualitats com si acabés de sortir del foc.
El 1989 hi havia al voltant de quinze cases en Estepa que s'havien convertit en petites fàbriques ia poc a poc es van anar obrint a mercats cada vegada més llunyans. El 2011, va ser nomenat denominació d'origen protegida
