Mantell (roba)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mare de Déu del segle XIV amb mantell
Home amb mantell reial (Retrat de Ferran VII, de Goya)

Un mantell és una peça de roba en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.[1] Era molt habitual a la vestimenta de l'edat antiga i l'edat mitjana. En aquesta època el mantell era la peça més important del vestit, cobria el cap, i la cara interna de la peça, que era la zona que quedava més propera a la cara, tenia gran importància. És usual a imatges de la Mare de Déu i en l'actualitat es porta en alguns vestits tradicionals de balls i danses populars, com per exemple al ball de gitanes i a la gala.

En general, un mantell que cobreix tot el cos formant ròssec sol ser insígnia del poder reial o d'un orde militar.[1] Alguns tipus de mantells diferenciats són la mantellina, l'abrigall, el barnús, la lacerna, el pal·li, la toga o el xal de Caixmir.[1]

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

El mantell era una peça d'abrigar per a homes i dones que els ibers portaven sobre una túnica, que era la peça principal del seu vestit. Per als moments de més fred el mantell cobria tot el cos, fins i tot podia tindre caputxa. Tant els mantells com les túniques s'arreplegaven a l'altura del muscle o es tancaven en l'escot, amb una agulla que es denomina fíbula. El mantell podia estar fet de lli o de drap.[2] Els faraons egipcis portaven un mantell al cap, cobrint el cabell i que va per darrere de les orelles: es diu klaft.

A l'antiga Grècia era habitual posar-se un mantell per sobre de la resta de roba en sortir de casa. Els genets i els joves en düien un de curt que es diu clàmide i que es cordava sobre una part de l'espatlla. Quan feia fred duien un mantell molt més llarg, l'himatió. Les dones portaven un mantell llarg fins als peus que es coneixia amb el nom de peple. Amb el temps, sobretot a les classes acomodades, els teixits es van anar fent cada cop més refinats, com per exemple, de seda. La indumentària romana fou en general una derivació de la grega, el mantell romà tenia complicacions noves i va passar a dir-se toga.[3] A la Bíblia hom descriu la gent d'Israel amb mantell, els homes agafat a l'espatlla amb una fermall circular de metall i les dones un d'ample, que de vegades cobreix tot el cos des del cap.[4]

Els mantells als Països Catalans eren molt habituals a l'Edat Mitjana, època a la qual en general tenien gran importància les peces de vestir que es portaven sobre la roba, no només per a abrigar-se sinó també a l'estiu. També era molt habitual que les dones s'ornamentessin el cap amb lligadures. Pel fet de ser peces més exteriors eren les peces que concentràven major ornamentació i riquesa de la indumentària. Presentàven diverses formes i podien ser mencionades amb diversos mots, però de totes aquestes peces exteriors el mantell és el més esmentat als documents escrits. El mantell estava molt generalitzat en homes i dones de totes les classes socials, i se sap que en aquesta època hom podia cobrir-se el cap amb ells. Al segle XIII estaven cordats a les espatlles però més endavant es corden devant, per mitjà de cordons, fermalls, teixells o afiblalls. Els pobres i els que feien penitència els portaven de burell gruixut i els més luxosos eren de drap d'or, però podien ser d'altres teixits. Estaven folrats amb pell o amb sendal, el folre podia estar molt ricament ornamentat i fins i tot ser més important que l'exterior.[5] A l'època medieval els homes i dones d'altres pobles europeus, anglosaxons i carolingis, per exemple, també portaven mantells.

A Menorca, al segle XVIII el mantell s'utilitzava er a abrigar-se a les ocasions especials, mentre que cada dia solien portar mantellina. Al segle XIX el mantell menorquí (i la mantellina) van passar a convertir-se en ornaments elaborats amb teixits prims i transparents. Solien dur la cua embolcallada i per completar l'abillament del cap es posaven un floc davall les barres.[6]

A finals del segle XIX, a Europa, els mantells de les dones, similars als xals, solien portar colls medici fins a les orelles, que se sostenien amb filferros. Se'ls posaven per sortir a l'aire lliure. Els homes no en portaven.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mantell (roba) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Mantell Enciclopèdia Catalana
  2. La cultura dels ibers Ajuntament de Benicarló
  3. Indumentària Enciclopèdia Catalana
  4. Escrits d'arquitectura, art i política, Josep Puig i Cadafalch, Institut d'Estudis Catalans, 2003. ISBN 8472837173
  5. La indumentària civil catalana: segles XIII-XV, Isidra Maranges i Prat, Institut d'Estudis Catalans, 1991. ISBN 8472831892
  6. La indumentària menorquina del segle XVIII Institut Menorquí d'Estudis

Vegeu també[modifica | modifica el codi]