Manu Chao
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juny 1961 (62 anys) 15è districte de París (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantautor, músic, guitarrista, productor discogràfic, cantant, artista de carrer |
| Activitat | 1980 – |
| Gènere | Punk (als inicis) Reggae Rumba Fusió |
| Influències | |
| Instrument | Guitarra, veu i piano |
| Segell discogràfic | Virgin Records |
| Artistes relacionats | Mano Negra, Radio Bemba Sound System, Fermin Muguruza i Joan Garriga i Martínez |
| Família | |
| Pare | Ramón Chao Rego |
| Germans | Antoine Chao |
Premis | |
| Lloc web | manuchao.net |
              | |
José Manuel Chao Ortega (París, 21 de juny de 1961), conegut amb el nom artístic de Manu Chao, és un músic que resideix a Barcelona i canta en francès, castellà, gallec, àrab, anglès i wòlof.[1]
Trajectòria[modifica]
És fill de mare basca, Felisa, i de pare gallec, Ramón Chao, un periodista que durant la dictadura de Franco es va veure obligat a exiliar-se amb la seva família a causa de la seva ideologia d'esquerres.[2]
Als inicis de la seva carrera, a París, va ser membre dels grups Hot Pants i Los Carayos, però també va participar en grups com Joint de culasse, Casse-pieds i Kingsnakes, abans d'esdevenir el cantant del grup Mano Negra de 1987 a 1994, fundat juntament amb el seu germà Antoine Chao i el seu cosí Santiago Casariego. Després de la separació del grup el 1994, Manu Chao va emprendre una carrera en solitari.
Després de convertir-se en un dels músics més venedors a nivell mundial del tombant de segle xx, Manu Chao va donar l'esquena a la indústria musical i decidí dona un gir de 180 graus a la seva carrera començant a penjar les cançons noves a la seva pàgina web i a actuar en sales petites i bars de barri en format acústic, sense avisar o camuflat amb un altre nom, a la vegada que segueix donant suport a lluites socials de base.[3]
| « | Mi libertad, mi compañera, mi libertad, mi soledad. | » |
| — Manu Chao, «Mi libertad» | ||
Discografia[modifica]
- Vegeu també: Hot Pants i Mano Negra
- Clandestino (Virgin - 1998)
- Próxima estación: esperanza (Virgin - 2001)
- Radio Bemba Sound System (Virgin - 2002)
- Sibérie m'était contéee (2004): publicat en un disc-llibre en francès amb il·lustracions del dibuixant polonès Wozniak.
- La Radiolina (Because Music - 2007)
- Baionarena (2009)
Col·laboracions[modifica]
- Negu Gorriak - Gora Herria (1992, Esan Ozenki)
- Negu Gorriak - Hipokrisiari Stop! Bilbo 93-X-30 (1994, Esan Ozenki)
- Skank - O Samba Poconé (1996, Sony)
- Joaquín Sabina - Yo, Mi, Me, Contigo (1996, Bmg/Ariola)
- Amparanoia - El Poder De Machin (1997, Edel)
- Anouk - Automatik Kalamity (1997, Virgin)
- Fermin Muguruza - Brigadistak Sound System (1998, Esan Ozenki)
- Idir - Identités (1999, Sony)
- Tonino Carotone - Mondo Difficile (1999, Sony)
- Amparanoia - Fiesta Furiosa (1999, Edel)
- Emmaüs Mouvement, (Compilació, 2000)
- Wagner Pa - Brazuca Matraca (2001)
- Noir Désir - Des visages des figures (2001) (guitarra al tema «Le vent nous portera»)
- Zona Bastarda (2002, Organic Records)
- Les Oreilles Loin du Front (Compilació Ras l'front) - Dans Mon Jardin (2004)
- Amadou & Mariam - Un dimanche à Bamako (2004, productor)
- Roy Paci & Aretuska - Toda joia (2006, cors)
- La Pegatina - Al Carrer! (2007, (guitarra al tema Camareiro)
- Dubioza Kolektiv - Happy Machine (Red Carpet)
Referències[modifica]
- ↑ Cervantes, Xavier. «Manu Chao: “El sistema sembla fort però és fràgil”». Ara, 14-10-2015. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ «Manu Chao y Lluis Llach. La esperanza de la utopía». Elkarri. Arxivat de l'original el 2021-08-08. [Consulta: 8 agost 2021].
- ↑ Marcos, Carlos. «Manu Chao: crónica de la estrella que dio el gran portazo al sistema» (en castellà), 02-04-2020. [Consulta: 8 agost 2021].
Bibliografia[modifica]
- Turrón, Kike; Babas, Kike. Manu Chao: ilegal. Persiguiendo al clandestino. 2019. ISBN 978-84-09-13349-9.