Manuelí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El monestir dels jerònims de Belém, un dels millors exemples

Manuelí fou un estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre finals del segle XV i començaments del XVI, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.

L'estil aporta poques novetats estructurals en ser bàsicament ornamental. Sobre una base gòtic flamígera, s'hi sobreposen elements renaixentistes i d'influència oriental, amb una densa ornamentació que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic. Per aquesta raó edificis d'estil gòtic isabelí presenten decoració manuelina, com es el cas de la Basílica de Santa Maria la Major de Pontevedra, on destaquen les cresteries típicament manuelines.

És una variació portuguesa de l'estil gòtic final, així com de l'art portuguès-morisc o mudèjar, marcat per una sistematització de motius iconogràfics propis, de gran port, simbolitzant el poder regi. Va incorporar, més tard, ornamentacions del Renaixement italià. El terme «Manuelí» va ser creat per Francisco Adolfo Varnhagen en el seu Notícia Histórica e Descriptiva do Mosteiro de Belém de 1842.

L'estil es va desenvolupar en una època propícia de l'economia portuguesa i va deixar marques a tot el territori nacional.

Destaquen com a monuments més representatius:

En un estil neomanuelí, destaca l'Hotel palau de Buçaco, de finals del segle XIX.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuelí