Manuel Allendesalazar Muñoz
Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar (Guernica, 24 d'agost de 1856 - Madrid, 17 de maig de 1923) fou un enginyer i polític espanyol.
Va ser ministre d'Hisenda durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i, President del Consell de Ministres, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques, de Governació, d'Estat, de Fomento i de Marina durant el regnat d'Alfons XIII.
Origen[modifica]
Va néixer a la localitat biscaïna de Guernica. Fill de Manuel María Allendesalazar y Loyzaga, 3r comte de Montefuerte, i d'Ángela Muñoz de Salazar y Martorell, 8a senyora de la vila de Villanueva de Tapia. Es va casar amb María de los Ángeles Bernar y Llácer amb qui va tenir una filla, María de la Concepción de Allendesalazar y Bernar, Dama de l'Orde de les Dames Nobles de María Luisa, casada amb Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda.
Després de llicenciar-se com a enginyer agrònom i impartir classes com a professor a l'Escola d'Enginyeria en la qual havia estudiat, va iniciar la seva carrera política en el Partit Liberal Conservador amb el qual fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1884 per la circumscripció de Biscaia, escó que tornaria a obtenir en les successives eleccions celebrades fins a 1891.
Ministre[modifica]
Va fer-se càrrec de l'alcaldia de Madrid d'abril a juliol de 1900. Va ser ministre d'Hisenda entre el 6 de juliol de 1900 i el 6 de març de 1901 en un govern Azcárraga; ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 6 de desembre de 1902 i el 20 de juliol de 1903 en un gabinet Silvela; ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques entre el 5 de desembre de 1903 i el 5 de desembre de 1904 en un govern Maura en el qual va desenvolupar i va afavorir els projectes de transformació del secà en regadiu; i ministre de Governació entre el 5 i el 16 de desembre de 1904 al mateix govern Maura.
Fou governador del Banc d'Espanya entre 1904 i 1905 no serà novament ministre fins que Maura el reclamà perquè ocupés, entre el 25 de gener de 1907 i el 16 de desembre de 1909, la cartera de ministre d'Estat a l'anomenat "govern llarg de Maura". Després d'aquesta etapa, Allendesalazar va preferir exercir càrrecs a empreses públiques, més rendibles econòmicament, i serà nomenat novament governador del Banc d'Espanya (1919) i director de Tabacalera.
Tornaria a ser ministre, entre les seves dues etapes com a president del Consell de Ministres, en aquesta ocasió de forma interina, en ocupar la cartera de ministre de Foment, entre el 14 i el 17 de febrer de 1920 en un gabinet Dato, i la cartera de ministre de Marina entre el 17 de març i el 5 de maig de 1920 en un govern que ell mateix presidiria.
President del Consell de Ministres[modifica]
El 1919 Antoni Maura el nomena president del Senat d'Espanya, i a la fi del mateix any Alfons XIII li va encarregar presidir, entre el 12 de desembre de 1919 i el 5 de maig de 1920, un nou govern. No obstant això, en ser assassinat el 7 de març de 1921 el seu successor en el càrrec, Eduardo Dato, el rei li va tornar a encarregar la confecció d'un nou gabinet que s'estendria entre el 13 de març i el 14 d'agost de 1921 quan el desastre d'Annual va provocar una crisi al govern que va acabar de manera definitiva amb la seva carrera política sent substituït per l'incombustible Antoni Maura.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Allendesalazar Muñoz |
- Expedient personal del Senador D. Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar, per la província de Lleida i vitalici
- Ressenya biogràfica a la Enciclopèdia Bernardo Estornés Lasa
- Manuel Allendesalazar Muñoz a xtec.es
- Stanley G. Payne: A History of Spain and Portugal. (Vol. 2) – Chapter 24: Climax and Collapse of Spanish Liberalism, 1899–1931.
- «Manuel Allendesalazar Muñoz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografías y Vidas
.svg){kind=small}
.jpg)
.jpg)